Aquest escut s'adopta seguint l'assessorament del Consell Tècnic d'Heràldica i Vexil·lologia Local de la Generalitat Valenciana, que ve a dir:

"Aquest Consell ha de manifestar que, fetes les investigacions pertinents, no ha trobat precedents heràldics per a l'esmentat municipi, ja que dels antecedents consultats consta que Sagra ha utilitzat sempre als seus seguells l'escut de la monarquia d'Espanya. Per la qual cosa s'ha de blasonar un de nou basat en els antecedents històrics del poble."

L'etimologia del nom de Sagra seria, segons Cabás i Ribera Tarragó, Zacram, nom d'un lloc o d'una tribu berberesca, segons el darrer d'aquests autors. El lloc, després de la conquesta cristiana de les terres valencianes, fou propietat, segons Sanchis Sivera, de Joan Pérez de Cullera i posteriorment d'Eximén Pérez de Taragona, de Pero Ximénez d'Airbe i, des del 1299, de Ramon de Vilanova. En el segle XV fou comprada per l'ordre castellana de Santiago, junt amb el lloc de Sanet, la qual hi bastí un palau conegut com "la senyoria", ruïnós ja a començament d'aquest segle. Aquest orde, després de l'expulsió dels moriscos en 1609 - data en què Sagra comptava amb cinquanta focs-, repoblà ambdós llocs amb catalans, mitjançant carta de poblament - el text de la qual fou publicat per Eugeni Ciscar - amb les condiciones més dures de quantes foren imposades aleshores als nous pobladors de qualsevol dels llocs de la comarca, amb l'excepció d'Els Negrals. Per aquest motiu, segons García Martínez, Sagra i Sanet s'afegiren a la revolta coneguda com la SEgona Germania, junt amb la resta dels llocs de la Vall de la Rectoria. La població ha conegut una progressió creixent des d'aleshores fins a mitjan segle actual. Compta amb esglèsia dedicada a Sant Sebastià, que n'és el patró i en honor al qual se celebren festes.

El Conseller de Justicia i Administracions Públiques va resoldre el dia 3 de maig de 2001 aprovar l'escut adoptat per l'Ajuntament de Sagra que quedarà organitzat de la següent manera:

"Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, una torre d'or maçonada i aclarida de sable, acoblada de dues sagetes d'argent posades en sautor. Al timbre, corona reial oberta."