Viatge nutritiu, La Isabel i la Montse
   
  Qui Som   Viatge nutritiu   Delicatessen   Cursos  

  La Isabel i la Montse

Ens vam conèixer a Cydonia, una cooperativa de consumidors de productes biològics, quan aquesta encara no tenia ni el nom. El Pedro Manrique, un prohom de les cooperatives (i de moltes altres coses) ens va proposar d'escriure un recull de receptes que poguessin ser útils per als socis. D'aquella primera idea, i després de donar-hi unes quantes voltes i d'il·lusionar-nos amb el projecte, en va néixer aquest llibret de cuina que ara teniu a les mans.

En tant que es tracta d'una obra feta per dues autores, hi conflueixen dues maneres diferents de cuinar i de parlar (el català central, de Barcelona, de la Isabel i el català occidental, de les Terres de Ponent de la Montse). Des del nostre punt de vista, aquest fet no només contribueix a enriquir-ne el contingut, sinó que dóna al llibre una dimensió molt més oberta i integradora.

La Isabel fa més de vint-i-cinc anys que basa la seva dieta en una alimentació natural ovo-làctio-vegetariana, i la Montse, tot i que segueix una alimentació inspirada en teories naturistes, no és estrictament vegetariana. Tant l'una com l'altra han volgut aportar la seva experiència en l'elaboració de plats que compleixin amb les exigències dietètiques i les necessitats nutritives diàries. Malgrat que la cuina sana i natural a vegades implica la utilització de productes i tècniques d'elaboració molt diferents a les que estem acostumats, el nostre llibre intenta mantenir, sempre que sigui possible, les formes tradicionals de la cuina de casa nostra.

El camí cap a una dieta més saludable s'integra tot sovint en un procés de canvi més global que afecta altres àmbits de la nostra vida personal i comporta transformacions profundes i vitals. Aquest va ser, justament, el procés de la Isabel. Ella mateixa ens explica com va començar:

"A les acaballes dels anys 70, després de diversos intents d'ubicació personal, i gràcies a la meva estimadíssima amiga Isabel Ballvé, vaig descobrir la revista Integral en el seu primer número. Ho recordo perfectament: era la tardor de l'any 78. A partir d'aquell moment se'm va obrir un nou món en el qual m'hi sentia plenament identificada i, sobretot podia posar en pràctica tot allò que ja, inconscientment, hi havia dintre meu. Vaig començar per canviar radicalment de dieta; d'un dia per l'altre em vaig fer vegetariana; vaig deixar de menjar carn i peix i vaig començar a introduir a la meva dieta els productes integrals. Aquest canvi tan radical, i no gens recomanable -ja expliquem en altres apartats del llibre que tot canvi s'ha de fer a poc a poc -, em va portar a canvis molt més profunds en la meva vida personal, i em va obrir tot un ventall de possibilitats noves per a mi. Va ser després i gràcies, en aquest cas, a l'altra estimada amiga Carme Calvo, que vaig conèixer molta gent amb les mateixes inquietuds que jo, i qui, sortosament, ha estat i encara ho és, després de vint-i-cinc anys, la persona que m'hauria d'acompanyar en tot el llarg camí d'espiritualitat primer, i de filosofia de vida després. A partir d'aquí només voldria fer palès la importància que, per a nosaltres com a parella i com a família, ha tingut una decisió tan important i que no només va ser fruit d'una moda -llavors ho era, i molt- sinó que ha esdevingut una forma de vida. Mai no n'hem fet apologia, ni tampoc hem intentant convèncer ningú; simplement hem reivindicat el nostre dret i el del nostre fill a viure i a pensar diferent a allò preestablert.

Si bé és cert que durant molts anys ens sentíem molt poc acompanyats en el nostre camí envers el naturisme, l'ecologia, el consum responsable, etc..., afortunadament avui en dia la gent ja no canvia d'estil de vida simplement perquè és moda, sinó perquè hi ha molta més informació a l'abast de tothom i resulta molt més senzill triar el camí. Així doncs, ara ja fa gairebé set anys que som a la Cooperativa Cydonia de consumidors de productes biològics i francament resulta molt gratificant compartir amb moltes altres persones el camí que hem triat lliurement."

En al cas de la Montse va ser, principalment, el naixement dels seus fills i filla que va fer canviar la manera d'alimentar-se:

"Hi ha persones que saben deixar-se portar pel seu instint i actuar espontàniament segons el que el cos els demana; d'altres, en canvi, necessiten documentar-se com per fer una tesi doctoral sobre cada aspecte o canvi de la seva vida. Aquest darrer és el meu cas.

És clar que l'interès per la cuina no va començar tan tard a la meva vida. Des de sempre, m'ha agradat cuinar. I no recordo ningú de la meva família materna que no fos excel·lent cuinera o cuiner; a tots ells els he d'agrair que m'ensenyessin i em fessin valorar aquest ofici. No oblidaré mai les croquetes de la meva reiaia. Preocupar-me per l'alimentació de la meva família m'ha permès lligar aquesta vocació de fogons amb el meu afany de petita investigació i el meu instint de mare-cloca. Ocupar-me, juntament amb el meu company, de gestionar la salut familiar, inclou també, i de manera important, gestionar l'alimentació en tots els seus vessants: que sigui sana, que la puguem pagar, que sigui bona i gustosa, que no impliqui abusar dels productors, que no faci malbé la Terra, etc. Creiem sincerament que cap aspecte de la nostra vida és trivial i que tots els nostres actes són polítics. Consumir i alimentar-nos de manera coherent amb la ideologia pròpia ens ha fet, tot i que pugui semblar ridícul, més feliços."