 Els 1200 |
Informació històrica i actual sobre les diferents línies de tramvies i troleibusos de Catalunya
|
Els 1200 |
© per al text: Albert Gonzàlez Masip. Les fotos, si no s'indica el contrari, són d'autor desconegut.
Història
Tot just acabada la Guerra Civil, Barcelona tenia un importantíssim dèficit de material tramviari. El parc mòbil més modern -la sèrie 500- datava del 1926 i gran part de la flota era afectada per manca de conservació, recanvis o havia estat destruïda. Signats els convenis amb l'ajuntament el 1940, un dels objectius era la construcció de nous tramvies. Però el desenvolupament de la 2a Guerra Mundial afectà el lliurament de material i l'aïllament de l'estat a nivell internacional, així com problemes econòmics, impedien la compra en altres mercats. Tranvías de Barcelona optà, doncs, per dirigir-se al mercat nacional. Una filial pròpia, MAQUITRANS, fou encarregada de construir una sèrie de 50 unitats d'un tramvia resoltament modern inspirat en les tècniques PCC, llavors el dernier cri en tramvies, amb capacitat per a 100 passatgers. Les primeres dades sobre el nou tramvia apareixen gràcies a unes fotografies del 1941 o 1942 en què es mostren unes proves de càrrega d'un prototipus sense caixa. Són aparents el bogies tipus PCC, malgrat que mancats de frens de carril. L'encàrrec es dividí entre MAQUITRANS per als equips mecànics i Carde y Escoriaza per a les carrosseries. Els conjunts foren muntats per la primera empresa a Barcelona. Cadascun dels vehicles costà la xifra de 400.672 Pta. Tècnicament, els 1200 foren coneguts com 'estil PCC', ja que no aprofitaren més que algunes de les innovacions de l'original nordamericà.
Proves de càrrega del prototipus. Taller de Sarrià. 1941-42 Foto: Sagarra Construcció de caixes de 1200
a Carde y Escoriaza. 1944?
Els 1202 i 1201 en exhibició. Gener 1944.
Els dos primers tramvies foren lliurats el 1943 i utilitzats per a proves fins que es féu la presentació oficial el 26 de gener de 1944. El primer cotxe fou autoritzat a circular el 8 de març d'aquell any i el segon dos mesos després. El lliurament de nous tramvies s'allargà fins el 1946. La disposició interior dels primers 1200 incloïa una plataforma posterior i cobrador itinerant, amb entrada per la porta central i sortida per la davantera. El 1946 aquesta disposició es canvià i s'establí la circulació de passatgers des de l'entrada al davant cap a la part posterior del vehicle, amb sortida per la porta central. El cobrador s'instal·là en un punt fixe vora la porta davantera, amb comandaments de les portes. Un curt nombre d'unitats disposà d'una porta central esquerra, per facilitar l'entrada de passatgers pels indrets on hi havia un passeig o andana esquerra, però s'utilitzà ben poc i aviat la porta quedà condemnada. En alguns d'aquests tramvies no s'arribà a usar mai i totes foren suprimides després de grans reparacions de caixa.
Interior d'un 1200 de la primera sèrie.
Gener 1944.Cotxe de prova d'entrada
per davant. 1946
El 1248 a la línia 47, (Rosselló/Padilla). Setembre 1957
Vista la bondat dels tramvies, aquell mateix 1944 es proposà una segona sèrie de 50 unitats, la comanda de la qual es féu efectiva el 1946. Dificultats d'abastiment de matèries primes allargaren el lliurament dels primers cotxes fins el juliol de 1948 i la sèrie completa es tancà el 1951, construïts igualment entre MAQUITRANS i Carde y Escoriaza. Exteriorment, aquests tramvies eren més alts que els anteriors, ja que disposaven d'una filera de finestrelles tipus standee window, a fi de facilitar la visió als passatgers drets. El 1950 ja es plantejà que caldria comprar més tramvies d'aquest tipus -es pensava en 40 unitats més- però els problemes financers derivats de la 'vaga dels tramvies' del 1951 retardà i reduí la comanda. El març del 1954, finalment, s'encarregaren 10 unitats més, idèntiques a les de la segona subsèrie. La primera unitat fou lliurada aquell mateix any i la resta el 1955, amb un preu unitari de 863.242 Pta.Característiques
Sèrie Any Constructor
Carde y Escoriaza
Carde y EscoriazaDimensions Motors Frens Ø rodes Massa buit Passatgers 3 portes
Més projectes
Malgrat que ja no es construirien més tramvies 1200, es plantejaren diferents opcions de compra. Així, el març del 1957, es proposà a Carde y Escoriaza la producció de 40 unitats, l'any següent, el Plan General de Transportes de Superfície preveia l'adquisició de 164 unitats motores i 120 remolcs del mateix tipus, proposta reduïda després 66 i 55 unitats respectivament. El 1959 s'acudí de nou a MMC (antiga Carde y Escoriaza) per a un subministrament de 40 o 50 unitats del tipus 1200 millorats. Un altre document intern de TB proposava aquell mateix any l'adquisició de 64 motors i 120 remolcs. Finalment, a finals d'aquell mateix 1959, es proposà una nova sèrie de tramvies amb notables millores, a fabricar per MACOSA a partir del 1960. La compra dels PCC de segona mà, procedents de Washington posà punt final als intents de compra.
El 1306 a Diagonal/pg. de Gràcia. Principis dels 60.
18.3.1968. Foto © autorEl 1284 a la línia 49, al Pg de St. Joan.
Agost 1970. Foto © autor
Reformes
Els 1200 duien, en estat original, les resistències sota la caixa, però algun ensurt i àdhuc incendi, feu que es modifiquessin totes les unitats i que els darrers tramvies ja fossin lliurats amb les resistències al sostre. Ultra aquests canvis, poques modificacions d'importància s'aportaren a la sèrie. Aviat se'ls dotà d'un tròlei davanter per a maniobres. Des del maig de 1959 començaren a aparèixer tramvies pintats amb els dos tons de blau, coneguts com 'verd mediterrani' i, en l'argot de l'època com 'blau Porcioles'. Al canvi de color s'afegí un seguit de millores menors: , noves portes, intermitents, protectors exteriors de goma, senyalització de línia ampliada, nou paviment i alguns detall menors. Això no obstant, es plantejà la possibilitat de procedir a una reforma molt més àmplia, que comportava el canvi total de la carrosseria. Inspirat en tramvies Duwag es reconstruí el cotxe 1290 que entrà en servei a finals del 1964. Disposava de tres portes i de seients nous, manllevats a un dels PCC. Tècnicament no representà cap millora i estèticament no passà de discret. Els conductors no el volien, malgrat ser el tramvia preferit de l'alcalde. Encara que s'havia plantejat la modificació de tota la sèrie, la reforma no tingué continuació. Cal assenyalar, finalment, que els Serveis Tècnics de Tranvías de Barcelona havien estudiat el 1964 la construcció d'un tramvia articulat a partir de dues unitats 1200.
La decisió de liquidar la xarxa de tramvies determinà que s'escollissin els 1200 -juntament amb els PCC- com els vehicles que haurien d'encarregar-se de l'explotació tramviària fins al final. A principis de la segona meitat dels seixanta, els 1200 començaren a acusar la manca de recanvis. Les primeres baixes (11) es produïren el desembre de 1967, seguides del setembre (14), l'octubre (2) i desembre (6) de 1968 i el febrer de 1969 (7). El 1970 es liquidà la major part de la sèrie (51 unitats) a les que seguí la resta el 1971(19).
Dels 110 tramvies de la sèrie, a finals del 1971 se n'havien conservat 6 unitats. Actualment, només 5 cotxes (el 1236 acabà incendiat en un restaurant) continuen existint en un estat molt desigual .
PARC DELS 1200
1201-
1234
1300(1)
1299
1301
1299
1301-
1310
04-10
12-42,44,
46-67,
69-81,
83-93,
95-97,99
1301-04,
06-10
10,12-15,
17-18,
20-42,
44,46-53,
57,59,61,
64-66,
70-75,
77-81,
83-97,99
1301-02,
06,08-09
06,08,10,
12-15,
17-18,
20-42,
44,46-53,
57,59,61,
65-66,
70-73,75,
77-81,
83-89,93,
95-97,99,
1301,06,
08-09
10,13-14,
18,29-30,
33-34,36, 40,42,44,
49-50, 52-53,
70-71,
77,83,87-88,
93
1236
1242
1250
1252
1270
Notes
(1) El 1300 és renumerat 1200.
(2) Tramvies no desballestats a final de l'any. Situació actual
El 1250, restaurat el 1981 per a l'exposició 'Trens i Estacions'. Foto © autor A la cotxera de Diputació el 1971, a l'espera de ser desballestats.Foto © autor Un 1200 al Museu del Transport. Gener del 2000. Foto © autor
Bibliografia bàsica:
GIMENEZ ATTENELLE, Manuel: Memorias de un tramviario. Vols 3 i 4. Edició de l'autor. Barcelona, 2002, 2005.
GONZÀLEZ MASIP, Albert: Els tramvies de Barcelona. Vols. 1 i 2. Dalmau. Barcelona, 1997,1998. En català. Resumen en castellano. Abstract in english. ISBN:84-232-0511-8 i 84-232-0524-X
ZURITA, Fèlix: Tramvies de Barcelona. Catàleg de material mòbil. MAF. Barcelona, 1988. En català, en español, in english. ISBN:86758-00-9
