 La sèrie 900 |
Informació històrica i actual sobre les diferents línies de tramvies i troleibusos de Catalunya
|
La sèrie 900 |
Aquest article és un resum de l'aparegut a Gratallopstram núm. 34 (Abril 2003)
© Albert Gonzàlez Masip. Agraït a Dewi Williams, que ha autoritzat l'ús d'algunes de les seves fotos de tramvies d'aquesta sèrie. La resta, si no s'indica el contrari, són d'autor desconegut.
Història
A principis dels anys 20, Barcelona tenia un servei tramviari deficient. La Ia Guerra Mundial era a l'origen de la manca d'alguns materials però, de totes maneres, Les Tramways de Barcelone no semblaven pas gaire amoïnats del pobre servei que oferien. Però, gràcies a les pressions de l'ajuntament, la companyia va encarregar nous tramvies. Dues de les línies més deficients eren les de via estreta a Badalona i Sant Andreu, poblacions ambdues amb un important increment industrial i demogràfic. Així és que la companyia de tramvies encarregà un important lot de cotxes de via estreta i d'elevada capacitat i es va dissenyar un vehicle completament nou per a la ciutat. Els primers plànols, datats del 1921, presentaven un cotxe de 13m de llarg amb plataforma central de pis baix (a uns 40 cm del nivell del carrer).
Malgrat les millores tècniques i estètiques que incorporava el nou vehicle, es pot afirmar que, com de costum, els nous tramvies no eren tan innovadors com es pretenia. El prototipus fou encarregat el 1922 als tallers de la companyia del ferrocarril de Sarrià a Barcelona. Muntats sobre bogies Grinnell, el nou tramvia reversible fou construït amb la tècnica de reblonadura sobre estructura metàl·lica, fet que conferia un aspecte feixuc al vehicle i els barcelonins el batejaren com 'tanc'. Amb un pes de 20 tones, anava provist de 4 motors de 33kW cadascun, amb frens elèctrics i pneumàtics. Les 4 portes eren comanades per aire i la seva capacitat era de 72 places, de les que 32 eren assegudes. Programats per arrossegar remolcs, els cotxes foren dotats d'enganxalls automàtics tipus Tomlinson. El primer cotxe fou presentat el 16 de gener del 1923 a la plaça de Catalunya, amb una nova i espectacular pintura platejada.
Presentació del 900 a la pça. de Catalunya. 16.01.1923
Foto: BrangulíEl 900 fent servei a la línia 40, pintat de color plata.1923
El 930 a la cotxera d'Horta, adscrit a la línia 45. Anys 30
Fou numerat 900, la sèrie que continuava després del lliurament dels 836-857. A finals del 1922, s'encarregà un lot de 50 unitats d'aquest tipus, les quals serien contruïdes per l'empresa belga Manage i constituïrien la sèrie 901-950. Simultàniament, es feu una comanda de 16 remolcs del mateix tipus, dels que 2 serien construïts també per l'empresa de Sarrià i la resta per Manage. L'empresa optà també per plantejar-se l'encàrrec de 50 unitats més per a via normal, de les que inicialment s'encarregà el prototipus als tallers del F.C. de Sarrià, el qual fou lliurat el maig del 1924. El vehicle -numerat 951- era imposant: amb una amplada de 2420mm i una llargada de 13.480mm tenia els frontals corbats i era el tramvia més gran de la ciutat. També era el més pesant (20.226Kg), tenia una potència de 117Kw (160 HP) i una capacitat de 110 passatgers. A la vista d'aquestes característiques, l'ajuntament de Barcelona considerà que era massa gran i no li permeté fer servei públic. Mentrestant, s'iniciava el lliurament de la sèrie 900, escalonada entre juliol i desembre d'aquell 1924. Tots ells anaven dotats amb bogies Manage. Finalment, el 15 de juny del 1926, la companyia tramviària informà que tenia ja els remolcs 1716 a 1729.
El 947, a la cotxera d'Horta.
Anys 30Interior d'un cotxe de la sèrie 900
Un comboi de la sèrie 900 a la línia 40 travessa el pas a nivell de la pça. de les Glòries. Anys 30
La sèrie 900 ha estat, possiblement, la que més modificacions i canvis ha sofert al llarg de la seva dilatada vida activa (els darrers cotxes es liquidaren el 1967). Transformats en composicions semipermanents M+R els uns, desmotoritzats els altres, transformats a via normal un altre lot, la sèrie passà per totes les vicissituds possibles. A principis del 1935 es decidí la formació de combois semipermanents compostos per un motor i un remolc amb cabina i tròlei. Aquestes modificacions dugueren aparellada una renumeració de la sèrie, que seguiria la sèrie M1+R1 fins la M14+R14 el 1946. Bastants tramvies de la sèrie foren sabotejats els anys trenta, de manera que alguns ja no tornarien a circular.Per altra part, després de la guerra, es procedí a simplificar alguns equips: els fou suprimit l'accionament pneumàtic de les portes i, més endavant, els enganxalls automàtics. Els convenis del 1940 entre l'ajuntament i la companyia de tramvies van determinar, entre moltes altres coses, la supressió de la xarxa de via mètrica. La sèrie 900, però, per la seva capacitat, fou objecte d'atenció i es decidí la seva reconversió a via normal. El 1946 es passà comanda a Maquitrans a fi que reformés les 50 unitat. Un total de 27 cotxes foren així modificats que, sumats al 951, permetia disposar de 14 combois de via ampla, que tenien una capacitat teòrica de 216 persones. Amb la reforma es convertiren en unidireccionals i perderen, doncs un lloc de conducció i les portes del costat esquerre. Foren dotats amb seients unificats. Tots foren afectats a les línies 55 i 57. No tots els 900 de via ampla foren iguals, però. Els uns conservaven el frontal recte, d'altres foren provistos d'un d'inclinat i el remolc 975, a fi de fer parella amb el 951, fou modificat amb testeres arrodonides.
El 951, el dia de la seva presentació, el maig de 1924. Un comboi encapçalat per l'R6, adscrit a la línia 70 al c. Almogàvers. 8.1956.
Foto © Dewi Williams
Foto © Dewi Williams
Entretant, els cotxes que havien quedat de via estreta havien sofert diverses modificacions: els uns havien estat desmotoritzats i convertits en remolcs, uns altres havien perdut dos motors i algun remolc havia estat motoritzat. Un total de 4 unitats (912, 925, 926 i 928) romanien en l'estat de restes a què elshavia conduit els atemptats de la dècada dels anys trenta. El procés de municipalització engegat a partir del boicot d'usuaris del 1951 (conegut com la vaga de tramvies) va comportar que la ja creada empresa Urbanizaciones y Transportes, que explotava les línies suburbanes (entre elles la de Badalona) sol·licités la venda de cotxes 900 de via estreta que romanien en bon estat. Efectivament, a la cotxera de Sant Martí, on era basat el parc mòbil de via mètrica, hi havia 19 unitats motores de la sèrie 900 i tres remolcs. La primera setmana de 1959 es procedí a la venda de 17 motors i un remolc. Tot aquest material fou liquidat el 1965, després de la supressió de la línia de Badalona. Per la seva part, la sèrie de via ampla, composta per 13 combois des del 1963, servia quasi exclusivament la carregada línia 57. Quan aquesta fou suprimida el 16 de novembre del 1967, tots els cotxes restants foren desballestats ràpidament.Ni un sol dels 51 cotxes de la sèrie va salvar-se de la voràgine destructora d'aquells anys seixanta. Els 900 havien desaparegut.
El 985, adscrit a la línia 55 surt del pg. de Colom. El remolc 975 a la Barceloneta.1967
Foto © autor.El comboi 984+989 al Pla de Palau el 12.3.1967. Foto © J.Ibàñez
Bibliografia bàsica:
GONZÀLEZ MASIP, Albert: Els tramvies de Barcelona. Vols. 1 i 2. Dalmau. Barcelona, 1997,1998. En català. Resumen en castellano. Abstract in english.
ISBN:84-232-0511-8 i 84-232-0524-X
ZURITA, Fèlix: Tramvies de Barcelona. Catàleg de material mòbil. MAF. Barcelona, 1988. En català, en español, in english.
ISBN:86758-00-9
