“ ... Quan parla del’estimada, ens parla d’unes parts del cos que tenen molt a vore amb l’amor carnal’. Ens parla de les mans, els ulls, els llavis i el cor. Tots són parts del cos molt lligades a la idea de l’amor i la fantasia sensual.
... Encontrem unes metàfores molt boniques al llarg de tot el text. Una que em va agradar especialment és la que s’encontra al segon vers, que diu així: “i els teus ulls han encés sols i fires en la nit que em regnava”. Ací, l’estimada es veu com si fos la seua llum, el seu sol.
M’ha agradat el poema pel romanticisme que encontre i les imatges que transmet, que m’han arribat molt a dins.”
Alexandra Canet (1r de batxillerat científic)
“ ... Ara anem a centrar-nos en l’anàlisi del poema. El tema principal no és difícil de reconéixer: és, clarament, l’amor. El sentiment del cos i de l’esperit, plenament per a ella. Com a nucli secundari podríem definir la felicitat, que li aporta al poeta una nova visió del amor, a conseqüència de què l’amor és correspost.
En funció de l’organització del text podem vore que està dividit en quatre estrofes. La primera diu que ella ha encés una nova llum en ell, que el desperta per a un nou dia. La segona parla de pràcticament el mateix, però defineix aquesta llum com a sols i fires. La tercera conta que està posseït per dins d’Anna. I finalment la quarta diu que l’amor que sent li plena tot el cos i l’esperit”
Sandra Meyer (1r de batxillerat científic)
“ ... El tema principal és clarament l’amor que l’autor sent cap a una xica, ja es veu a la primera estrofa quan diu: t`has alçat dens de mi com un mar que desperta al nou dia”.
El poema, de la manera que està escrit, té un tipus d’ordre: primer diu que Anna ‘s’ha alçat’ dins d’ell, després diu que ‘ara sent com passeges’ i cap al final que ‘sent que ella l’habita’.
... En resum, podem dir que és un poema molt intens.”
Raina Lea Hahn (1r de batxillerat científic)
“ ... El tema principal, es veu molt fàcilment al poema, és l’amor. L’amor és un estat d’excepció. Versos per a Anna constitueix un exemple paradigmàtic d’això, on cada objecte és venerat depenent de la persona estimada”
Célso Alcázar Llobell (1r de batxillerat científic)
“ ... és un poema que ens parla de l’amor foll, de la bogeria dels amants, del sentiment que dóna aquest amor: felicitat, plenitud..., i que la vida, fins aquell moment no havia tingut sentit, que havia sigut un camí el fi del qual és eixe amor. Per això el nucli temàtic dominant és aquest amor apassionat, encara que també hi ha la necessitat de complementar-se amb l’aqltra persona per a tindre una vida plena. El poema té una forma poc definida, cada una de les quatre estrofes que el composen té un nombre diferent de versos i no hi apareixen rimes, encara que sona molt melodiós. Arriba al clímax poètic en l’última estrofa, quan diu que ella l’habita en tot moment, encara que cal recalcar que tot el poema està molt carregat d’emocions, que arriben al lector i el fan sentir de veritat el que escriu Marc Granell”
Daniela Herrero (1r de batxillerat científic)
