EL PLAER
Perquè fingeixen les dones? En les relacions íntimes, un nombre elevat, elevadíssim, de dones fingeixen plaer. No sé si algú n’ha fet algun estudi, si hi ha estadístiques, anàlisis mèdico-sociològiques-psicològiques, però el sentit comú indica que el fingiment és freqüent. Les dones solen ser bastant deshinibides, i ens ho contem les unes a les altres: fingim orgasmes. No sempre, però sovint.
La primera resposta que em ve al cap és que el fingiment és per no defraudar la parella. Així, doncs, hi deu haver afecte, o almenys consideració. Naturalment parlo de les relacions lliures, no de les venals. Si això és així, per què un home se sent defraudat si no causa plaer en una dona? ¿No xoca això contra l’habitual estigma amb què s’acusa els homes d’insensibilitat i egoisme?
Una segona resposta és que les dones fingeixen per escurçar l’acte sexual. Però si això és així és que no volen confessar que aquell home ja no els causa cap mena de plaer. Passar per una relació íntima sense plaer és un dur sacrifici, només explicable per a les dones que volen mantenir una relació no il·luminada pel desig, per causes tan complexes que ultrapassen la mida d’un article.
Una tercera resposta és que els humans, tots, homes i dones, sentim una profunda satisfacció quan causem plaer a un altre la clau de la paternitat o de la maternitat rau precisament en veure com som de necessaris per a l’infant i ens cau la bava quan hi veiem mostres de satisfacció. De la mateixa manera, experimentem un glop de felicitat quan fem un regal que l’altre agraeix de debò, o ens roba el cor aquell animaldomèstic que mostra alegria.
Si aquesta darrera fos la resposta bona, el mecanisme funcionaria així: he de fingir plaer perquè ell cregui que em causa plaer, per la qual cosa sentirà plaer ell mateix, i com que ell sentirà plaer, això em produirà satisfacció a mi. Si l’home ho nota, seguint el mateix mecanisme, pot pensar: està fingint per donar-me plaer, i jo he de fingir que això em causa un gran plaer perquè així ella obtindrà plaer, cosa que em causa plaer a mi.
És clar que l’home no ho nota mai –o gairebé mai- i això produeix un plaer afegit: la de sentir-se, ni que sigui en aquest terreny, mestresses de la situació (...)
Isabel-Clara Simó
(Avui) |
