Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a me, qui vaig afanys passant

e veig a vós, bastant mos mals delir:

desesperat de mos desigs complir

iré pel món vostre ergull recitant

Els meus pits són dos ocells engabiats

quan els teus dits els cerquen

per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra

-         que el desig porta dalla! - ,

són dos peixos que et fugen de les mans

en les crestes nevades de la mar.                       

Tenies 19 anys, i a punt la joia,

i esperança de mi en les teues galtes.

Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vàrem recórrer, junts, tots els designis

d’un espai de coloms, les destinades

nits al respir a mitges, la ventura.

¿I què no redimien nostres cossos?

Eren purs blanament. Provant llur glòria

la forma del retorn els adoptava.

                       Joan Fuster

Els teu llavis em tornen a l’arena

a la mar de vinagre, a l’arena,

a la sal del teu cos inacabat,

a l’enigma profund entre els corrents,

a la por d’un desig sense fronteres,

a la por i a l’arena els teus llavis,

a l’immòbil matí sense sorolls,

a l’abisme incert de les escales.

Els teus llavis em tornena les coses,

a les coses em tornen, a l’arena,

a la pols de les coses sobre els dies,

a l’arena dels teus llavis, a l’arena,

al costum que voldria ser de tu,

a l’arena de dacsa, a l’arena.

Amor i amor quan plou i quan fa sol, 
amor quan és de dia o és de nit, 
i a la taula i al llit, al primer crit, 
i l'oli socarrant-se en el cresol. 

L'amor, que és una pena i un consol, 
un desembre plujós i abril florit, 
atrevit, enardit i decidit, 
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol. 

Plou i plou en finíssimes agulles, 
plou i plou en la brossa, en el terrat, 
plou i plou en la roba i en les fulles... 

D'amor de cap a peus vinc amarat, 
d'amor i de furor quan et despulles 
vora el llit on t'espere despullat.          

VISCA L'AMOR 

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga 
fresca i polida com un maig content! 
Visca l'amor 
  l'he cridada i venia 
-tota era blanca com un glop de llet. 

Visca l'amor que Ella també es delia: 

Visca l'amor: 
  la volia i l'he pres.

                    2

Perquè has vingut han florit els lilàs

                          i el cantarà l’alosa.            

Sóc al fons de tu.

Com la marea,

com el solstici,

com el buit que segueix l'amor,

com el buit que l'amor omple.

Sóc al fons del teu silenci.

Sóc al fons de la paraula

amb què em dius.

Sóc al fons de tu.

Com una veu.

APAGA AQUESTS ULLS MEUS...

  Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.