|
giràfids |
|
giràfids |
| mamífers
Classe de vertebrats integrada per animals homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl. La pell presenta pèls, i les glàndules sebàcies i sudorípares. En les femelles, les glàndules mamàries són productores de llet, després del part, i són situades a la part ventral. La temperatura corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte en els mamífers que presenten hivernació i estivació. L'aparell digestiu es caracteritza per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal i pel fet de tenir l'anus separat de l'obertura gènito-urinària. Les vies respiratòries i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant vàlvules. L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats. La circulació és doble, tancada i completa. L'aparell excretor consta de dos ronyons lumbars, dos urèters i una bufeta urinària. L'aparell reproductor, en les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un úter, i una vagina, i els mascles tenen testicles i posseeixen un òrgan copulador o penis erèctil. La fecundació és interna; presenten placenta i, a excepció d'alguns, són vivípars. El sistema nerviós presenta l'encèfal amb un gran desenvolupament. El grup inclou unes 4 000 espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé que també n'hi ha d'aquàtiques i d'aèries. Els mamífers s'originaren a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids. |
remugants Subordre d'animals mamífers de l'ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu. L'estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall. Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l'autèntic estómac, puix és l'únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l'estómac dels mamífers. Són representants típics dels remugants els bous, les vaques, les ovelles, les cabres, els camells, les llames, els antílops, els cérvols i les girafes. Aquest mecanisme digestiu permet als remugants, d'una banda, aprofitar una gran diversitat de plantes com a font d'alimentació, i de l'altra, menjar molta herba en poc temps i digerir-la posteriorment. |
| artiodàctils
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads. Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats. Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts. Moltes espècies tenen dues banyes frontals. La dentadura és molt especialitzada. La complicació de l'estómac és una característica comuna a tots els artiodàctils, llevat dels suïformes; en els remugants és màxima (estómac amb quatre compartiments). Són herbívors. Àmpliament difosos arreu del món. |
sabana
 Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d'herbes altes, entre les quals predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos. Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l'estació seca. N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars (campos, patanes, etc.). La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert. |
| herbívor
Dit de l'animal que només es nodreix d'aliments vegetals. Molts insectes, la major part dels rosegadors i els mamífers ungulats són herbívors. En una cadena alimentària, els herbívors constitueixen l'anella intermèdia entre els vegetals i els animals carnívors. |
acàcia
 Gènere d'arbres i arbusts de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum; moltes espècies tenen espines. Difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d'Àfrica i d'Austràlia, i a moltes illes polinèsiques. L'A.senegal, l'A.verek i altres espècies d'Àfrica i d'Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga. La fusta d'algunes espècies d'acàcia és apreciada en ebenisteria i en carrosseria, com l'acàcia de fusta negra. Moltes espècies són cultivades en jardineria, com l'acàcia de flor groga (Tipuana speciosa), l'acàcia del Japó (Sophora japonica), l'acàcia de Rússia (Caragana sp), etc. |
