És així, si us plau

—Toc, toc.

—¿Qui és?

—La Mort.

La Mort ve descalça:

qui se'n va duu socs

que van fent

cloc... cloc... cloc... cloc...

—Toc, toc.

—¿Qui és?

—Toc, toc.

—¿Qui és?

—Toc, toc.

—¿Qui és?

—Toc, toc.

—¿Qui és?

—Toc, toc.

—¿Qui és?

—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...

Vicent Andrés Estellés

Jo mirava el descans dels morts

Jo mirava els descans dels morts,

perquè el descans era

material aquella tarda

grisa, llarga, trista d’hivern.

Jo mirava

el silenci definitiu

de tots els morts;

dels homes que havien estat

sentenciats des de bell antuvi,

sense judicar-los primer.

I demanava a la pluja

que el xic mantell

líquid de l'aigua, esborràs

els odis i netejàs

la pedra de llegendaris

afronts. Perquè…

mai vaig estimar tant els morts,

com aquella tarda freda,

íntima, patèticament

núbil, solitària, d’hivern.

Carmelina Sánchez-Cutillas

Em declaro vençut

Em declaro vençut. Els anys que em resten

els malviuré somort. Cada matí

esfullaré una rosa –la mateixa–

i amb tinta evanescent escriuré un vers

decadent i enyorós a cada pètal.

Us llego la meva ombra en testament:

és el que tinc més perdurable i sòlid,

i els quatre pams de món sense neguit

que invento cada dia amb la mirada.

Quan em mori caveu un clot profund

i enterreu-me dempeus cara a migdia,

que el sol, quan  surt, m’encengui el fons dels ulls.

Així la gent que em vegi exclamarà:

—Mireu un mort amb la mirada viva.

             Miquel Martí i Pol

Mort a Ravensbruck

El camp era un glop de nit

lluny de tot i entre carenes.

La Carme s’està morint

el seu plany es perd per sempre.

El camp era un glop de nit

al nord  fum, vers el sud cendres.

Així jo no vull morir

lluny els cels i les arbredes.

La Coloma que la sent

a poc a poc s’hi arrossega.

Diu mentres l’estreny ben fort

dolços mots a cau d’orella.

El camp era un glop de nit

lluny de tot i entre carenes

lluny de tot i entre carenes

lluny, lluny.

Montserrat Roig