LA POESIA

UNA DEFINICIÓ FORMAL:

            “Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme - normalment el del vers – un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc, als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal a l’hora.” (Diccionari de l’IEC).

UNA DEFINICIÓ PERSONAL:

            “La poesia, la bona poesia, manté una sorprenent vigència tot i el pas dels anys, i a mi sempre m’ha semblat que aquesta estranya vitalitat li venia d’una banda de l’imaginari i, de l’altra, de la tensió extrema què sotmet els mots, una tensió que no es dóna en cap altre gènere literari (...) La poesia, de fet, és inexplicable. Entendre-la o no entendre-la, més ben dit, acceptar-la o no acceptar-la és una qüestió de sensibilitat i de confiança, fruit, al capdavall, de l’educació i sobretot de la pràctica volenterosa de la lectura” (Miquel Martí i Pol)

RECURSOS DEL TEXT POÈTIC

(Sempre que no s’indique el contrari, els exemples exposats pertanyen al llibre L’illa amb llunes, de Marc Granell)

VEU POÈTICA O SUBJECTE LÍRIC:

Primera:

            “L’illa”

Segona:

      “T’has alçat dins de mi” (Versos per a Anna de Marc Granell)

Tercera:

      “El porc”

RECURSOS FÒNICS:

Mètrica: El còmput sil·làbic es fa fins l’última síl·laba tònica. Cal tenir en compte els fenòmens de la sinalefa i l’elisió.

            “o-ber-ta- faun munt de se-gles”  (sinalefa)      

            “és-di-ver-ti-da(a)-ve-ga-des” (“La fira”)

Rima:

      Consonant

                  “Quina grua el meu estel,

                  quin estel la meua grua!

                  -de tant com brilla en el cel

sembla  una donzella nua.”        (J. Salvat- Papasseït)

      Assonant

                  “Quan es giten de nit, ja fatigades,

                  les ciutats fan pudor a gasolina.

                  Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen

                  sota llençols de greix la pell ferida.”      (“Les ciutats”) 

      Versos blancs

                             Cançó (3)

                  No és

                  o tot o res,

                  que és:

                  un poc d’açò i un poc d’allò,

                  i d’allò altre un trosset.

Al·literació:

                  “s’agenolla vora el llit, rota i resa

                  i amb plaer es rebolca en el seu fang” (“El porc”)

RECURSOS MORFOSINTÀCTICS:

Paralel·lisme

            “No és

            només

            (...)

            No és

            Només

            (...)

            No és

            Només

            (...)

Hipèrbaton

      “a l’ungla assegut

      d’un dit de Satan” (”La nit”)

Polisíndeton

      “un poc d’açò i un poc d’allò,

      i d’allò altre un trosset” (Cançó 3)

Asíndeton

      “Tot musell, tota ungla, tota platja,

      tot insult, tot alè, tota ploma,

      tota sang vessant-se, tota idea,

      (...)                                          (“La pregunta”)

RECURSOS SEMÀNTICS:

Comparació

      “ara tan sols queda ell

com un record que s’apaga

entre el ferro i el ciment” (“L’arbre vell”)

Metàfora

      “vaig veure, sorpresa blanca”

      “o els núvols vestits de nata” (“La gavina”)

      “La lluna és un ull

      altíssim i blanc” (“La nit”)

Metonímia

      “grandíssim panxut

      amb el cos alat” (“La nit”)

Antítesi

      “Ala i tigre,

      ombra i cel.

      Res no dura:

      ni el mal ni el bé.” (“Cançó”)

Personificació

      “d’un sol que en el ponent

      camina i dubta” (“Capvespre marí”)

Hipèrbole

      “La platja, deserta,

      es fa tota neu” (“A tot vent”)