31 de maig de 2004
Totes aquelles persones que han tingut la sort de gaudir de l´art de la navegació són conscients de que hi ha dues paraules que no són més que un eufemisme per no haver de pronunciar allò que ja no te solució: el trobar-se amb la sinistra estampa del cadàver d´un ofegat, el que en termes especialitzats és un "codi omega". S´ha de reconèixer que moltes vegades en la història del nostre Espanyol, plena de massa patiment, poques alegries i molt d´orgull, hem hagut de passar pel tràngol de creure que el nostre club era un veritable cas perdut: la suspensió d´activitats de l´any 1905, les presidències del Victoriano i el Genaro de la Riva, la fallida de la constructora del primigeni Sarrià, els quatre descensos a l´infern, la gran crisi dels 40 (la de les tres promocions per tal de no perdre la categoria), la divisió interna que seguí a la dimissió de Paco Sáenz -una història que recorda si més no formalment a la situació actual, amb discrepàncies sobre el deute econòmic amb fulls del llibre de comptes que encara avui resten desapareguts i indissimulats cops de peu entre les diferents famílies-, el fracàs del Gran Espanyol que projectà Vilà-Reyes, el desastre de Leverkusen, la mort de Fernando Lara, el desgavell econòmic que propicià la venda de Sarrià... En definitiva, res que vosaltres no sabeu perfectament.
No ha estat la nostra una història fàcil, evidentment, però jo hi trobo un tret diferencial respecte a la munió de clubs que s´han trobat en una situació semblant, i és que si en aquests darrers sembla que prevaleix la màxima de "prohoms i empresaris que podeu col.laborar, fugiu cames ajudeu-me", en el nostre sembla que la baralla és centra en voler ser el primer en crear una iniciativa i capitanejar una proposta de gestió del club. En el seu moment, l´esmentat Paco Sáenz, potser el millor president de la història de l´Espanyol, que com he dit en molts aspectes recorda en Sánchez-Llibre (gran estima per part del soci, projecte de la construcció d´un nou estadi, una brillant trajectòria esportiva malmesa en les darreres temporades del seu mandat, polèmica en la seva sortida del club, dèficit econòmic endèmic), també va veure enfosquida la seva figura per no haver sabut canalitzar les legítimes aspiracions de les diferents famílies espanyolistes, a les quals també cal retreure-lis amb esperit crític que quan no toquen poder es converteixen ja sigui per frustració, rancúnia o despit en els pitjors enemics del mateix club. I com sempre, el perico d´a peu enmig, patint i pregant per tal de que aquesta lluita de paradigmes i propostes no acabi fent estallar el club, sense pensar com pot arribar a ser de positiu obrir un periode de reflexió interna on es puguin consensuar ni que sigui mínimament quines han de ser les directius rectores en la gestió del club. De totes maneres, les actituds dels membres del consell respecte als opositors han anat derivant de la fúria extrema del dilluns als termes respectuosos d´hores d´ara, i això em fa pensar que ja s´han adjudicat els diferents papers d´aquesta funció.
Per això, si us plau, evitem com sigui que un dia algú trobi un cos surant a la superfície del mar de la lliga i hagi de pronunciar les paraules maleïdes: "codi omega, l´Espanyol és mort", i si per fer-ho cal l´ajut d´un bot de salvament, realment no m´aturaré a preguntar si el nom del seu capità és Daniel, Alfwhite, Abel o José Manuel, només m´importarà que tingui la voluntat sincera d´insuflar-me oxígen als pulmons. A ningú no se li acudiria llençar per la borda el capità d´un vaixell amb problemes, però tampoc disparariem una canonada a qui s´acosta a preguntar si tenim dificultats en la navegació, hi ha una llarga història de naus que s´han enfonsat suplicant un ajut que no va arribar mai... Com molt bé reflecteix el mestre Segura Palomares, escrivia Ramírez Pastor en un panegíric dedicat a la figura de Sáenz: "... El Espanyol necesita del esfuerzo de cada uno, y del amor de todos. Porque vegetar es diferente de vivir, y porque Barcelona requiere algo más que un solo club poderoso en solitario". Amén.

Link a l´article al POL.