La batalla que va tindre que lluitar el pare Fullana en els seus estudis de Filologia Valenciana va ser l'unificacio de l'ortografia valenciana. A principis del sigle XX reinava una caotica anarquia ortografica a l'hora d'escriure en valencià, com tambe els passava als catalans en aquella epoca a l'hora d'escriure en catala.

 Els catalans organisaren el Congres Internacional de la Llengua Catalana (1906) del qual naixeria l'Institut d'Estudis Catalans i les normes catalanes fetes pel quimic Pompeu Fabra per a solventar la qüestio de la normativa catalana; una normativa catalana que, desde aquell temps, ha segut (i es) l'oficial a l'hora d'escriure en catala.

 Els valencians tambe feren una normativa per a escriure en Llengua Valenciana, el Proyècte de Normes Ortográfiques redactat pel prestigios filolec valencià Lluis Fullana Mira i aprovat en un gran consens per Lo Rat Penat en 1914. Es va crear el Centre de Cultura Valenciana (antic nom de la Real Academia de Cultura Valenciana) en 1915, el qual va encarregar al pare Fullana l'elaboracio de la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana que es va publicar el mateix any 1915.

 La Gramática Elemental de la Llengua Valenciana va constituir un rotunt exit, a pesar de l'humiltat en la que el mateix pare Fullana la va presentar i del descontent d'uns i atres, per no seguir les seues teories. Inclus el mateix Manuel Sanchis Guarner li va dedicar uns elogis:

 "Excepcional importancia te per a nosatres la posició del P. Lluís Fullana i Mira, que es indiscutiblement el millor gramàtic valencià que haja existit mai. Sentint la necessitat d'una autoritat gramatical a Valencia, puix te la temptativa de Nebot en 1910 havia fracassat, el Centre de Cultura Valenciana encarregà al Rvd. P. Lluís Fullana la confecció d'una Gramàtica valenciana. L'elecció era bona, car el P. Fullana era indiscutiblement el millor gramàtic local. Era gran el prestigi oficial del pare Fullana, que l'any 1928 fon designat acadèmic numerari de la Real Academia Española en representació de la llengua dels valencians" (La Llengua dels Valencians).

 Com diu el pare Agulló, la prova de l'exit de la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana feta pel pare Fullana està en la necessitat d'una segon edicio, en 1918, que estava ya agotà tambe en 1921. Esta Gramatica -l'autentica gramatica popular, com dia el catedratic de Paleografia i Diplomatica, Felip Mateu i Llopis- va ser reedità, en edicio facsimil, xixantatres anys despres, l'any 1978, pel Grup d'Accio Valencianista. Actualment tambe es pot trobar en edicio facsimil en les llibreries Paris-Valencia.

 L'atra magna obra del pare Fullana va ser el Vocabulari Ortográfic Valenciá-Castellá. S'edita en 1921 i el pare Fullana dedica l'obra al Rector de l'Universitat de Valencia, en Rafel Pastor González, agraintli el seu interes per la publicacio i l'haver favorit la creacio d'una Catedra de Llengua Valenciana en l'Universitat Lliteraria, designantlo ad ell per regentar dita catedra. En la mateixa dedicatoria fa memoria de que l'idea del "Vocabulari Ortográfic" ve d'antic. Primer del Senyor Baro d'Alcahali, siguent President de Lo Rat Penat, i despres acollida favorablement pel Centre de Cultura Valenciana, a proposta de Teodor Llorente Falcó, Director numerari de dit centre.

 Aço significa que els mecenes de l'intelectualitat valenciana, en el gran esforç que estan fent per l'unificacio de l'ortografia valenciana pensen novament en el pare Fullana com a l'unic capaç de dur avant l'idea, recolzant el seu "Vocabulari Ortográfic" que conte 45.000 paraules valencianes traduides al castellà despres d'haver fet un ingent treball de camp recorreguent tot el Reine de Valencia i arreplegant la riquea lexica de la genuïna Llengua Valenciana.

 El Vocabulari Ortográfic -junt a la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana- es una de les obres del pare Fullana que mes interes ha despertat. En 1979 va ser reeditat, en edicio facsimil, pel Grup d'Accio Valencianista. I en 1985 Emili Miedes va preparar la reedicio del Vocabulari del pare Fullana, afegint el doblament Castellà-Valencià, editat per ASVAL.

* * *

 En el prolec de la Gramátia Elemental de la Llengua Valenciana, el Director del Centre de Cultura Valenciana, Teodor Llorente Falcó, explica el pas de jagant que va donar Lo Rat Penat per a solucionar l'anarquia ortografica a l'hora d'escriure en valencià. En 1914, esta entitat valencianista va fer una crida general a tots els escritors valencians, enviantlos uns qüestionaris en els punts principals que devien tractarse per l'unificacio de l'ortografia valenciana. Complimentats dits qüestionaris deurien entregarse en la secretaría de dita societat. Arreplagats estos qüestionaris, es va encarregar al pare Fullana, autoritat indiscutible en Filologia Valenciana, la redaccio d'un proyecte de normes ortografiques per a sometrelo a estudi d'una Assamblea, que poc despres es va celebrar en els salons de dita corporacio valencianista. El Proyècte de Normes Ortográfiques es va discutir ampliament en una serie d'assamblees, en el concurs de tots i donant cada u el seu pareixer sobre cada una de les qüestions ortografiques; el "Proyècte" es va discutir i es va aprovar en les esmenes consegüents.

 El pare Fullana diu textualment:

 "... la mencioná Societat [Lo Rat Penat] va encarregar al qui subscriu la redacció d'un proyècte de Normes Ortográfiques, aplicáes a la llengua valenciana. Per a la redacció d'estes Normes Ortográfiques, vam prescindir en absolut de les catalanes, aprováes per l'Institut d'Estudis Catalans, segons el desig d'esta societat, que era també el nòstre, per a que nostres 'Normes' foren genuínament valencianes, i ajustáes a la doctrina de l'escola evolucionista; perque disponent nòstra llengua de cuants elements fonètics i gráfics es requerixen per a una ortografía valenciana independent, no era conduent demanar préstams a atra llengua que, encara que bessona de la nòstra, diferix notablement d'esta en la seua fonètica i morfología, i deu diferenciarse també en la seua ortografía" (Gramatologia Valenciana, cap. IV, 1919)

 Com diu el propi Teodor Llorente Falcó en el prolec de la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana:

 "Fon una gran sort, pera la resolució de problema tant espinós, el topetar en un hòme molt coneixedor, no sols de nòstra llengua, sino també de les regles i secrets a que se subjècta la formació dels lèxics provinents del llatí. Sinse eixa sòrt, no duptem que la tasca haguera segut dificilíssima, puix, sinse ofendre a nòstres escriptors del día, podem afirmar que ningú, en los moments presents, ha fet estudis tant especials del valenciá, que li permitixquen ostentar el títol de mestre en dita ciència, i les bònes intencions de tots hagueren topetat en els escolls de la falta del coneiximent de la estructura de nòstre lèxic, del que li doná orige i dels seus germans. Aixina s'esplica qu'un problema tant espinós se tractara en unes cuantes sessions, i que el proyècte, ab petites modificacions, sempre propòstes pel ponent, fora aceptat per unanimitat. I sense grans roídos, Lo Rat Penat deixá resòlt un dels més trascendentals assuntes pera el desenrollament de son moviment lliterari, pel cual sigles veníen cridant nòstres escriptors, i que era causa de no pòcs desmays entre la juventut desijosa d'unir son esforç a aquell moviment".

 "Les normes valencianes no mogueren la polseguera que en torn de les catalanes es formá, i éste es atre triunfo del confeccionador del proyècte, hòme progresiu, que sabé en elles armoniçar les modificacions introduídes per la acció del temps, ab el respècte més escrupulós de la fonètica i la etimología de nostra llengua".

 Respecte al criteri empleat per a la redaccio de les Normes Ortografiques Valencianes, en la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana el pare Fullana diu textualment:

 "Al resurgir lo conrèu de nòstra llengua, a mijans del sigle passat [sigle XIX], després d'haver estat esmortida per espay de doscents anys, oblidá casi per complet i fins menyspreuá per pròpis i estranys, la gran i escollida còlla d'Amadors de les glòries valencianes que, per mig de la benemèrita Societat Lo Rat-Penat, prengueren per lo seu conte l'enaltiment d'esta dolça i rica parla. Mes no conseguiren posarse d'acòrt, no obstant els seus esfòrços, respècte a l'ortografía que devíen usar. S'alçaren, al mateix temps, i l'u en front de l'atre, dos sistemes ortográfics, tant encontrats, com encontráes eren les dos tendències que reinaven: la tendència clássica i la tendència vulgar. U i atre sistema adolía dels seus defèctes, una i atra tendència corríen de nit i a fosques per mancar les dos d'una fixa orientació".

 "Els partidaris de la tendència clássica, no tenint en conte que tota llengua, en son desenroll, sempre progressiu, descriu dos línees paraleles: una representá per la Fonètica, i l'atra per l'Ortografía; i que estes dos línees s'òbrin pas sempre les dos a un temps, i aon arriva la una, arrivar també deu l'atra; i que prenint dits partidaris, per norma de lo seu sistema, la línea ortográfica que fon interrumpuda, durant lo trascurs del sigle dèsèt, han sembrat els seus escrits d'un sens fi d'arcaísmes, no podent may acomodar la llengua que'l pòble parlava a la llengua en qu'ells escrivíen".

 "Els partidaris del sistema ortográfic vulgar, partint d'un principi que sería llògic si estaguera ben aplicat, tenen per base fonamental acomodar l'ortografía a la fonètica del pòble, pero no del pòble que conserva la fonètica genuína i pura, sino del pòble que pronuncia apichat, del pòble que ha perdut aquelles bellees fonètiques de que sempre fon enriquida nòstra llengua, i que se conserva en la majoría dels pòbles de nòstre antic Realme. No cap dupte qu'eixe sistema tendix, sense donarse conte ni volerho pretendre sos partidaris, a la desaparició de nòstra verdadera fonètica, a l'implantació d'una ortografía extranya i forastera, a l'empobriment de nòstre lèxic, i, com a consecuència llògica, a la destrucció de nòstra llengua".

 "Al costat d'eixos dos sistemes, está'l sistema, digamli, reformiste, basat en la verdadera fonètica de nòstra llengua, en l'us de nòstres bòns escritors, i en les etimologíes, que may deuen oblidarse, si es vòl que una llengua no perga'l dret de sa filiació, ni renuncie l'herència de sa pròpia mare".

 Resolta la qüestio ortografica en les Normes Ortografiques redactaes pel pare Fullana i basaes en dit sistema reformiste, aplegava el moment de mampendre la publicacio de la Gramatica Valenciana. Com diu Teodor Llorente, ninguna entitat mes indicà per a patrocinar la publicacio, que el Centre de Cultura Valenciana, nou organisme que naixia en desijos de fer obra intensiva i profitosa, ni cap escritor mes autorisat per a la redaccio de la Gramatica Valenciana que el R.P. Lluis Fullana Mira, autor del Proyècte de Normes Ortográfiques aprovat per Lo Rat Penat i reconegut filolec pels treballs d'investigacio i estudis respecte a les llengües romaniques, especialment a la valenciana. En l'estiu de 1915 el pare Fullana ya havia escrit la seua Gramática Elemental de la Llengua Valenciana i el Centre de Cultura Valenciana acordava per unanimitat la seua impressio immediata. L'exit va ser rotunt, siguent necessaria una segon edicio en 1918 que tambe s'agotaria en poc de temps, en 1921, any que va vore la llum l'atra gran obra del pare Fullana de la qual ham tingut ocasio de comentar en este apartat: el Vocabulari Ortográfic Valenciá-Castellá.