El pare Fullana va naixer en Benimarfull (Condat de Cocentaina) el 5 de giner de 1871. En la seua terra, en el seu poble, del pit de sa mare va mamar la dolçor de la seua llengua valenciana. La valenciania regalla per tota la seua persona.

 Com diu el seu biograf, el pare Agulló:

 "L'interes per les persones, pels llocs i per les coses de la terra valenciana omplirà les millors hores de sa vida i del seu treball. Criat en el camp i ocupat en els treballs del camp, des de ben chicotet, li resultarà espontaneu i natural fer comparances de les llavors del camp i servirse del refraner de l'home del camp per a expressar els seus pensaments".

 "Fill d'un home senzill i de pares humils, i profes en l'Orde de l'humil Pare Sant Francesc d'Asis, la senzillea i l'humiltat, son signes de la seua identitat. En humiltat i en senzillea es presenta i s'expressa, pero sense que esta humiltat i senzillea foren obstacul al noble orgull en que es dedicà a l'estudi i al conreu de sa llengua materna, que fa vehicul del pensament i de sa expressio, tant en la trona de les iglesies, com en la catedra de l'universitat, com en el carrer, i en la facil i amena conversacio familiar".

 Est amor al poble valencià el durà a caminar incansablement pels racons mes amagats de la seua terra, particularment de les terres de la provincia d'Alacant, com es pot llegir en les cartes a mossen Alcover, "per a beure en les fonts fresques i cristalines les aigües pures de la llengua i de la cultura del Reine de Valencia, com ad ell li agradarà nomenar a les seues terres".

 El pare Fullana, en la seua obra "Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana" (1926), en l'agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri:

 "Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s'en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme".

 En Las Provincias del 14 de novembre de 1971 llegim una frase d'un alumne del pare Fullana que pot resumir l'altruisme i l'amor patri del mestre: "El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana" (B. Rubert Candau).

 En una carta a mossen Alcover, el pare Fullana mos demostra en quina noblea i amor a Valencia treballava constantment: "li assegure que treballaré, perque treballe per afició i per amor patri, encara que res obtinga".

 Abans de la reforma gramatical del catala de Pompeu Fabra, com diu el pare Agulló, el pare Fullana ya "va saber descobrir que la Llengua Valenciana, de noble estirp romanica, en una gloriosa lliteratura classica, es un ductil vehicul d'expressio de cultura moderna. Per aixo mateix, abans de coneixer a Pompeu Fabra, es va dedicar en tot l'entusiasme de que era capaç, a l'estudi de la llengua valenciana i dels classics valencians, que saberen utilisarla, en sabiduria i propietat, com un mig de promoure la cultura del seu poble".

 Inclus els filolecs catalanistes reconeixen els estudis que el pare Fullana va fer sobre la Llengua Valenciana. Manuel Sanchis Guarner dia:

 "Cal respetar la memòria del pare Fullana perquè estudià amorosament la nostra llengua en una època de desorientació general". O en paraules de Emili Casanova: "El pare Fullana es fill del seu temps i en eixes coordenades i principis hem d'estudiar-lo. Amor a la llengua i coneixença dels principis lingüístics en va tenir".

 Sobre la competencia del seu magisteri en Llengua Valenciana resulta molt eloqüent la carta personal que el catedratic de Paleografia i Diplomatica de l'Universitat de Barcelona, Felip Mateu i Llopis, li va escriure al pare Benjamin Agulló:

 "Me pregunta usted concretamente mi parecer sobre la significación del padre Fullana como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática popular; porque el P. Fullana era un gramático docente: Yo asistía a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones ni ensoberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en esta".