|
FONÈTICA
I ORTOGRAFIA
1. L'ESTÀNDARD
ORAL
Resum de les propostes fetes pel IEC, per a un
estàndard oral
(cal tenir en compte que són propostes, algunes de les quals
poden
ésser discutides o modificades en el futur):
- Vocalisme
tònic de set vocals amb variacions en
la pronúncia
de les es. (En un àmbit restringit s'admet la vocal
neutra
tònica del Balear i el sistema de 5 vocals tòniques del
rossellonès.
- Vocalisme
àton. Tots els sistemes orientals i
occidentals
amb neutralització vocàlica o sense són propis de
l'àmbit general.
- Diftongs. Només
és admissible en el
registre informal
la pronunciació unisil·làbica de i seguida
d'una altra vocal en casos com ciència, condició...
- Oclusives. És
propi de l'àmbit general
tant la pronunciació
com l'emmudiment d'aquests sons darrere nasal (sang, llamp, font)
i l (malalt, Eudald).
També és de l'àmbit general la
pronunciació
geminada dels grups bl, gl, com la pronunciació
contínua
(estable, regla) [cstáßlc].
No és recomanable, però, l'ensordiment d'aquestes
consonants.
No és recomanable la supressió de la p del grup ps
inicial (psiquiatria, PSUC)
No és recomanable la pronunciació de la t
ortogràfica
en mots com setmana [scmmánc]
o cotna [kónnc].
- Sibilants alveolars.
No és recomanable la
pronunciació
sorda del grup ex- seguit de vocal (examen, exacte) o la
pronunciació sonora del grup de sons representat per ics
en mots com (taxi, axioma, lèxic)
Tampoc no és recomanable la pronunciació
sonora de la
sibilant sorda en mots com: impressió, comissari, duquessa.
- Sibilants palatals.
Són pròpies de
l'àmbit
general tant la pronunciació amb i com sense i
de
la sibilant palatal sorda després de vocal (feixa, dibuixar,
caixa)
- Nasals. No
és recomanable de pronunciar una
sola m en
mots com commoure, setmana, o una sola n en mots com innecessari,
Anna, cotna.
- Laterals. És
propi de l'àmbit general
pronunciar palatal
o alveolar el so lateral geminat en mots com espatlla, vetllar
motlle.
És admissible en l'àmbit general
pronunciar una sola ll
en mots com ratlla, bitllet, butlletí,
característica
dels parlars valencians i baleàrics.
És admissible en l'àmbit general, però
només
en el registre informal, pronunciar com a i la ll de
mots
com cella, ull, palla.
No és recomanable de pronunciar una sola l en mots com col·legi,
il·lustre, novel·la.
No és recomanable la pronúncia de la l sense
ressonància
velar, coincident amb la castellana: meló, paleta, fil.
- Vibrants. Són
propis de l'àmbit general
tant la pronunciació
de r etimològica final de mot com l'emmudiment d'aquesta
r
en un bon nombre de casos.
És propi de l'àmbit general pronunciar
sense r la
primera síl·laba del mot arbre.
També és propi de l'àmbit general pronunciar amb r
o sense r la primera síl·laba de les formes
d'infinitiu,
futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i
compostos.
- Accentuació. No
és recomanable el
desplaçament
de l'accent per interferència castellana en la conjugació
dels verbs acabats en -iar: estúdia per estudia.
No
és recomanable la dislocació de l'accent en cultismes: telègrama
per telegrama, textil per tèxtil.
(Extret de Proposta per a un estàndard oral
de la llengua
catalana, IEC 1990)
EXERCICIS
| 1. Assenyaleu la
síl·laba
tònica dels mots següents. Si convé, accentueu-los: |
Aerolit, atmosfera, aureola, conclave, ciclop, dioptria, eczema,
electrode,
electrolisi, filantrop, handicap, magnetofon, megalit, misantrop,
missil,
oboe, omoplat, osmosi, pneumonia, policrom, poliglot, reptil, rubeola,
saxofon, termostat, torticoli, vertigen, xofer / xofera
Noms de lloc:
Els Carpats, Etiopia, Himalaia, Marraqueix, el
Tibet, Zuric
Noms de persona:
Agamemnon, Arquimedes, Asdrubal, Cleopatra,
Damocles, Espartac,
Esquil, Heracles, Karamazov, Pericles, Txekhov, Vladimir
|
| Vegeu
la solució
de l'exercici |
| 2. Transcriviu
fonèticament aquests
mots: |
Torticoli, suggerir, poliester, croissant,
vídeo, èxit,
Flix, Mèxic, ex aequo, haixix, jazz, waterpolo, thriller,
iceberg,
aeroplà, orfeó, teòric, allegro, neollatí,
barana, estudia, solar, còndor
|
| Vegeu
la solució
de l'exercici |
| 3. Com cal escriure els mots
següents? |
Darrere l'arbre / darrera l'arbre
La darrere vegada / La darrera vegada
S'ha quedat endarrere / S'ha quedat endarrera
Passeu l'un rere l'altre / Passeu l'un rera l'altre
S'ha quedat a la rereguarda / s'ha quedat a la reraguarda
Aquesta obra té un rerefons polític / Aquesta obra
té
un rerafons polític.
|
| Vegeu
la solució
de l'exercici |
2. GRAFIA
DE COMPOSTOS I DERIVATS AMB ESSA INICIAL SEGUIDA DE CONSONANT
A. S'escriuen sense e
protètica:
- Compostos i derivats incorporats al
català procedents del
llatí,
grec o altres llengües:
Circumspecte,
constel·lació,
inscriure, substrat, perestroika
- El segon element dels termes
científics i tècnics,
compostos
i derivats, formats amb mots grecs i llatins i seguint les normes de
composició
d'aquestes llengües:
Astigmatisme, aeròstat, arteriosclerosi,
cardiospasme, megàspora,
telescopi
B. Mantenen la e protètica:
- Els derivats i compostos els dos elements
dels quals són
catalans:
Barbaespès,
benestar,
desesperança, guardaespatlles
- Els mots derivats de mots catalans
mitjançant prefixos d'origen
culte, però molt freqüents i productius en català:
Antiesportiu, contraespionatge, inestable,
poliesportiu,
telespectador
- En la terminologia tècnica i
científica, en els mots
compostos
i derivats cultes el segon element dels quals coincideix amb un mot
existent
en català i el primer és un prefix no aliè al
català:
Antiespasmòdic, infraestructura,
neoescolàstica,
semiesfèric
(però hemisfèric, derivat d'hemisferi),
subespècie.
EXERCICI
| 4. Digues quina de les dues
formes del mot
és la correcta: |
Autoestop /autostop
Antiescorbútic/antiescorbútic
Superestrat/superstrat
Superestatge/superstatge
Sobreescriure/sobrescriure
Neuroesquelet/neurosquelet
Neoescolàstic/neoscolàstic
Nimboestratus/nimbostratus
Metaestèrnum/metastèrnum
cardioespasme/cardiospasme
Desestalinització/destalinització
Estereoespecificitat/estereospecificitat
Estereoescòpic/estereoscòpic
|
| Vegeu la solució
de l'exercici |
3.
EL GUIONET
Podeu veure'n la normativa en el web de l'IEC, del qual
donem
l'adreça
tot seguit. Aquesta normativa, en fase d'experimentació i, per
tant,
encara no ben consolidada, presenta alguns problemes que segurament que
s'hauran de resoldre.
Normativa
del
IEC sobre l'ús del guionet
Llegiu la sàtira de l'aplicació de la
normativa
del guionet
en els mots amb prefixos. Aquest article ha estat publicat sense signar
en el full mensual Català normatiu núm.2
Sàtira sobre l'ús del prefix
ex-
EXERCICIS
| 5. Malgrat que la nova
normativa de l'IEC
sobre l'ús del guionet sigui molt discutida i encara no estigui
consolidada, uneix els mots següents segons aquesta normativa. |
Baix
relleu
Cap i cua
Cul de
sac
Cul de llàntia
Plats i
olles
Vetes i fils
Gira
sol
Guarda roba
Para
fang
Para xocs
Sord
mut
Agre dolç
Nord
americà
Sud oest
Ning
nang
Baliga balaga
Bup
bup
Abans d'ahir
Adéu
siau
Ex vot
Ex
libris
Dalai lama
Còncavo
convex
Político econòmic
Alto
estratus
Àrabo bizantí
Bes
tia
Ex ministre
Pre
cristià
Vice rector
Sots secretari
|
| Vegeu
la solució
de l'exercici |
| 6. Expliqueu per què
els mots següents
(resolts en l'exercici anterior) s'escriuen de manera diferent. Creieu
que el criteri que explica aquests casos és prou clar? |
plats-i-olles, vetesifils,
cul-de-sac, culdellàntia
exvot, ex-libris
vicerector, guarda-robes
|
| Vegeu
la solució
de l'exercici |
| 7. Relacioneu un mot de la
dreta amb un
mot del grup de l'esquerra i feu-hi les adaptacions gràfiques
que
calguin: |
1.
cine
a. visual
2.
poca
b. club
3.
blau
c. roja
4.
trenta
d. roig
5.
audio
e. solta
6.
sino
f. grana
7.
corre
g. japonès
8.
curt
j. dues
9.
pell
k. bou
10.
pit
l. metratge
|
| Vegeu la solució
de l'exercici |
4.
MAJÚSCULES
I MINÚSCULES
- A principi de paràgraf i
després de punt. Després
del signe d'admiració i d'interrogació.
- Després de punts suspensius.
- Després de dos punts i cometes
d'obertura.
- Inici després de
parèntesi d'obertura.
- Apartats d'enumeracions
introduïts per dos punts i
encapçalats
o no amb una marca d'enumeració. Començaran amb
minúscula
o majúscula d'acord amb diversos criteris com el fet que
continguin
o no un verb conjugat, la llargària o l'ús de la
puntuació
final.
- La funció demarcativa
- Noms propis referits a persones
Els noms i cognoms s'escriuen sempre amb
majúscula.
També
s'escriuen amb majúscula els sobrenoms, motius, malnoms i
pseudònims
(Martí l'Humà, un article de Sempronio, el Timbaler
del
Bruc). S'escriuen amb majúscula els noms propis de
divinitats
i éssers mitològics (Buda, l'Anticrist, Mart, el ca
Cèrber),
però no els noms mitològics que s'usen com a
genèrics
(sirenes, àngels).
- Designacions de càrrecs oficials
S'escriuen sempre amb minúscules inicials, tant
si
amb la designació
del càrrec designem la persona concreta que el té com si
no és així (el president de la Generalitat, el diputat
d'Esquerra Republicana, els diputats de l'oposició, el director
general de Política Lingüística)
- Les formes de tractament o de
designació
genèrica catalanes
de les persones que precedeixen els noms propis o no
Van amb minúscules quan s'escriuen
desenvolupades,
però
en majúscules si s'escriuen abreujades (mossèn Griera,
la doctora Alavedra, santa Marta, Sr. Ramon, Prof. Badia)
Les formes de tractament no catalanes s'escriuen amb
majúscula
(Sir Colin Davis)
- Tractaments protocol·laris
Van amb majúscules inicials (l'Excel·lentíssima
Senyora Joana orpí)
- Institucions, organismes i entitats
S'escriuen amb majúscula inicial, tant si se'n
dóna
el nom complet com si es dóna incomplet (el Parlament de
Catalunya,
el Parlament). Només van en minúscules si s'interpreten
com
un nom genèric (el centre, el departament). Les institucions
generals
(Estat, Administració, Església), si duen un adjectiu
darrere,
aquest ha d'anar amb minúscules (l'Administració
pública,
l'Estat espanyol).
S'escriuen amb minúscules les denominacions dels
tipus d'estudis
i de les etapes. S'escriuen amb majúscula els noms propis de les
carreres i programes de doctorat o mestratges. Els noms de les
assignatures
s'escriuen amb majúscules, però en minúscula els
noms
de les disciplines (el segon grau d'educació professional,
la
carrera de Ciències Polítiques, Història Medieval
II, un treball de física).
- Títols de llibres i publicacions
En els títols de llibres i articles, obres
teatrals o
cinematogràfiques
només s'escriu amb majúscula la inicial del primer mot
del
títol. En el nom de les publicacions periòdiques o
col·leccions
de llibres s'escriuen amb majúscula les inicials dels
substantius
i adjectius (Diccionari general de la llengua catalana, Cavall
Fort).
- Festivitats i fets singulars en la
història
S'escriuen amb majúscula inicial tant els
substantius
com els
adjectius i ordinals (La Guerra dels Segadors, l'Onze de Setembre)
- Períodes històrics i divisions
temporals
S'escriuen en minúscula, excepte quan el nom
d'un
moviment
literari o artístic designa un període més o menys
delimitat (edat mitjana, el paleolític, hivern, dilluns, el
Noucentisme)
Els noms de lloc catalans s'escriuen amb
majúscula
inicial,
però si porten article aquest s'escriu en minúscula. En
els
topònims no catalans s'escriu amb majúscula l'article (les
Garrigues, El Salvador) Els noms genèrics de les vies
urbanes
s'escriuen en minúscules (la plaça de Catalunya)
EXERCICIS
| 8. Expliqueu l'ús de minúscules o
majúscules
d'acord amb les explicacions anteriors: |
| Minúscula |
Majúscula |
| edat mitjana |
Renaixement |
| caiguda
de l'Imperi |
Segona
Guerra Mundial |
| l'aportació
de la química |
Màster
en Química
Aplicada |
| les
lleis i reglaments |
El
Decret 53/1983 de... |
| "Un nou
enfocament" (article) |
Escola
Catalana (revista) |
| la Bisbal |
El
Salvador |
| el delta
de l'Ebre |
el Delta |
| la
rambla de Catalunya |
la Rambla |
| els
alumnes de secundària |
els
alumnes d'ESO |
| santa
Clara |
el foc
de Sant Elm |
| el
president de la Generalitat |
Molt
Honorable Senyor President
de la Generalitat |
| els
estats europeus |
l'Estat
espanyol |
| Àfrica
septentrional |
Pròxim
Orient |
| l'Havana |
El
Escorial |
|
| 9. Escriviu en
majúscules inicials
les paraules que calgui: |
- lo gayter del llobregat
- il.lm. sr. alcalde
- el pla de castellar de n'hug
- per tots sants
- la llei de normalització
lingüística
- sant jordi desvalls
- la província de lleida
- el pla de la boqueria
- can tusaus
- la península ibèrica
- l'avinguda dels arbres
- les illes medes
- el golf pèrsic
- el progrés de la biologia
molecular
- és llicenciada en filosofia
i
lletres
|
| Vegeu
la solució
de l'exercici |
|