cc62  
FONÈTICA I ORTOGRAFIA

1. L'ESTÀNDARD ORAL

Resum de les propostes fetes pel IEC, per a un estàndard oral (cal tenir en compte que són propostes, algunes de les quals poden ésser discutides o modificades en el futur):

  • Vocalisme tònic de set vocals amb variacions en la pronúncia de les es. (En un àmbit restringit s'admet la vocal neutra tònica del Balear i el sistema de 5 vocals tòniques del rossellonès.
  • Vocalisme àton. Tots els sistemes orientals i occidentals amb neutralització vocàlica o sense són propis de l'àmbit general.
  • Diftongs. Només és admissible en el registre informal la pronunciació unisil·làbica de i seguida d'una altra vocal en casos com ciència, condició...
  • Oclusives. És propi de l'àmbit general tant la pronunciació com l'emmudiment d'aquests sons darrere nasal (sang, llamp, font) i l (malalt, Eudald).
    • També és de l'àmbit general la pronunciació geminada dels grups bl, gl, com la pronunciació contínua (estable, regla) [cstáßlc]. No és recomanable, però, l'ensordiment d'aquestes consonants.
      No és recomanable la supressió de la p del grup ps inicial (psiquiatria, PSUC)
      No és recomanable la pronunciació de la t ortogràfica en mots com setmana [scmmánc] o cotna [kónnc].
  • Sibilants alveolars. No és recomanable la pronunciació sorda del grup ex- seguit de vocal (examen, exacte) o la pronunciació sonora del grup de sons representat per ics en mots com (taxi, axioma, lèxic)
    • Tampoc no és recomanable la pronunciació sonora de la sibilant sorda en mots com: impressió, comissari, duquessa.
  • Sibilants palatals. Són pròpies de l'àmbit general tant la pronunciació amb i com sense i de la sibilant palatal sorda després de vocal (feixa, dibuixar, caixa)
  • Nasals. No és recomanable de pronunciar una sola m en mots com commoure, setmana, o una sola n en mots com innecessari, Anna, cotna.
  • Laterals. És propi de l'àmbit general pronunciar palatal o alveolar el so lateral geminat en mots com espatlla, vetllar motlle.
    • És admissible en l'àmbit general pronunciar una sola ll en mots com ratlla, bitllet, butlletí, característica dels parlars valencians i baleàrics.
      És admissible en l'àmbit general, però només en el registre informal, pronunciar com a i la ll de mots com cella, ull, palla.
      No és recomanable de pronunciar una sola l en mots com col·legi, il·lustre, novel·la.
      No és recomanable la pronúncia de la l sense ressonància velar, coincident amb la castellana: meló, paleta, fil.
  • Vibrants. Són propis de l'àmbit general tant la pronunciació de r etimològica final de mot com l'emmudiment d'aquesta r en un bon nombre de casos.
    • És propi de l'àmbit general pronunciar sense r la primera síl·laba del mot arbre.
      També és propi de l'àmbit general pronunciar amb r o sense r la primera síl·laba de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos.
  • Accentuació. No és recomanable el desplaçament de l'accent per interferència castellana en la conjugació dels verbs acabats en -iar: estúdia per estudia. No és recomanable la dislocació de l'accent en cultismes: telègrama per telegrama, textil per tèxtil.
    • (Extret de Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, IEC 1990)

EXERCICIS
1. Assenyaleu la síl·laba tònica dels mots següents. Si convé, accentueu-los:
 
Aerolit, atmosfera, aureola, conclave, ciclop, dioptria, eczema, electrode, electrolisi, filantrop, handicap, magnetofon, megalit, misantrop, missil, oboe, omoplat, osmosi, pneumonia, policrom, poliglot, reptil, rubeola, saxofon, termostat, torticoli, vertigen, xofer / xofera
Noms de lloc:
Els Carpats, Etiopia, Himalaia, Marraqueix, el Tibet, Zuric
Noms de persona:
Agamemnon, Arquimedes, Asdrubal, Cleopatra, Damocles, Espartac, Esquil, Heracles, Karamazov, Pericles, Txekhov, Vladimir
Vegeu la solució de l'exercici
2. Transcriviu fonèticament aquests mots:
Torticoli, suggerir, poliester, croissant, vídeo, èxit, Flix, Mèxic, ex aequo, haixix, jazz, waterpolo, thriller, iceberg, aeroplà, orfeó, teòric, allegro, neollatí, barana, estudia, solar, còndor
Vegeu la solució de l'exercici
3. Com cal escriure els mots següents?
Darrere l'arbre / darrera l'arbre
La darrere vegada / La darrera vegada
S'ha quedat endarrere / S'ha quedat endarrera
Passeu l'un rere l'altre / Passeu l'un rera l'altre
S'ha quedat a la rereguarda / s'ha quedat a la reraguarda
Aquesta obra té un rerefons polític / Aquesta obra té un rerafons polític.
Vegeu la solució de l'exercici

2. GRAFIA DE COMPOSTOS I DERIVATS AMB ESSA INICIAL SEGUIDA DE CONSONANT

A. S'escriuen sense e protètica:

  • Compostos i derivats incorporats al català procedents del llatí, grec o altres llengües:
    • Circumspecte, constel·lació, inscriure, substrat, perestroika
  • El segon element dels termes científics i tècnics, compostos i derivats, formats amb mots grecs i llatins i seguint les normes de composició d'aquestes llengües:
    • Astigmatisme, aeròstat, arteriosclerosi, cardiospasme, megàspora, telescopi
B. Mantenen la e protètica:
  • Els derivats i compostos els dos elements dels quals són catalans:
    • Barbaespès, benestar, desesperança, guardaespatlles
  • Els mots derivats de mots catalans mitjançant prefixos d'origen culte, però molt freqüents i productius en català:
    • Antiesportiu, contraespionatge, inestable, poliesportiu, telespectador
  • En la terminologia tècnica i científica, en els mots compostos i derivats cultes el segon element dels quals coincideix amb un mot existent en català i el primer és un prefix no aliè al català:
    • Antiespasmòdic, infraestructura, neoescolàstica, semiesfèric (però hemisfèric, derivat d'hemisferi), subespècie.
EXERCICI
4. Digues quina de les dues formes del mot és la correcta:
Autoestop /autostop
Antiescorbútic/antiescorbútic
Superestrat/superstrat
Superestatge/superstatge
Sobreescriure/sobrescriure
Neuroesquelet/neurosquelet
Neoescolàstic/neoscolàstic
Nimboestratus/nimbostratus
Metaestèrnum/metastèrnum
cardioespasme/cardiospasme
Desestalinització/destalinització
Estereoespecificitat/estereospecificitat
Estereoescòpic/estereoscòpic
Vegeu la solució de l'exercici

3. EL GUIONET

Podeu veure'n la normativa en el web de l'IEC, del qual donem l'adreça tot seguit. Aquesta normativa, en fase d'experimentació i, per tant, encara no ben consolidada, presenta alguns problemes que segurament que s'hauran de resoldre.
Normativa del IEC sobre l'ús del guionet

Llegiu la sàtira de l'aplicació de la normativa del guionet en els mots amb prefixos. Aquest article ha estat publicat sense signar en el full mensual Català normatiu núm.2
Sàtira sobre l'ús del prefix ex-

EXERCICIS

5. Malgrat que la nova normativa de l'IEC sobre l'ús del guionet sigui molt discutida i encara no estigui consolidada, uneix els mots següents segons aquesta normativa.
Baix relleu                                  Cap i cua
Cul de sac                                   Cul de llàntia
Plats i olles                                 Vetes i fils
Gira sol                                       Guarda roba
Para fang                                    Para xocs
Sord mut                                      Agre dolç
Nord americà                               Sud oest
Ning nang                                    Baliga balaga
Bup bup                                        Abans d'ahir
Adéu siau                                     Ex vot
Ex libris                                       Dalai lama
Còncavo convex                          Político econòmic
Alto estratus                                  Àrabo bizantí
Bes tia                                            Ex ministre
Pre cristià                                      Vice rector
Sots secretari
Vegeu la solució de l'exercici
6. Expliqueu per què els mots següents (resolts en l'exercici anterior) s'escriuen de manera diferent. Creieu que el criteri que explica aquests casos és prou clar?
plats-i-olles, vetesifils, 
cul-de-sac, culdellàntia
exvot, ex-libris
vicerector, guarda-robes
Vegeu la solució de l'exercici
7. Relacioneu un mot de la dreta amb un mot del grup de l'esquerra i feu-hi les adaptacions gràfiques que calguin:
1. cine                              a. visual
2. poca                             b. club
3. blau                              c. roja
4. trenta                           d. roig
5. audio                            e. solta
6. sino                              f. grana
7. corre                            g. japonès
8. curt                               j. dues
9. pell                               k. bou
10. pit                               l. metratge
Vegeu la solució de l'exercici

4. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

  • La funció demarcativa
      • A principi de paràgraf i després de punt. Després del signe d'admiració i d'interrogació.
      • Després de punts suspensius.
      • Després de dos punts i cometes d'obertura.
      • Inici després de parèntesi d'obertura.
      • Apartats d'enumeracions introduïts per dos punts i encapçalats o no amb una marca d'enumeració. Començaran amb minúscula o majúscula d'acord amb diversos criteris com el fet que continguin o no un verb conjugat, la llargària o l'ús de la puntuació final.
  • La funció demarcativa
  • Noms propis referits a persones
Els noms i cognoms s'escriuen sempre amb majúscula. També s'escriuen amb majúscula els sobrenoms, motius, malnoms i pseudònims (Martí l'Humà, un article de Sempronio, el Timbaler del Bruc). S'escriuen amb majúscula els noms propis de divinitats i éssers mitològics (Buda, l'Anticrist, Mart, el ca Cèrber), però no els noms mitològics que s'usen com a genèrics (sirenes, àngels).
  • Designacions de càrrecs oficials
S'escriuen sempre amb minúscules inicials, tant si amb la designació del càrrec designem la persona concreta que el té com si no és així (el president de la Generalitat, el diputat d'Esquerra Republicana, els diputats de l'oposició, el director general de Política Lingüística)
  • Les formes de tractament o de designació genèrica catalanes de les persones que precedeixen els noms propis o no
Van amb minúscules quan s'escriuen desenvolupades, però en majúscules si s'escriuen abreujades (mossèn Griera, la doctora Alavedra, santa Marta, Sr. Ramon, Prof. Badia)

Les formes de tractament no catalanes s'escriuen amb majúscula (Sir Colin Davis)

  • Tractaments protocol·laris
Van amb majúscules inicials (l'Excel·lentíssima Senyora Joana orpí)
  • Institucions, organismes i entitats
S'escriuen amb majúscula inicial, tant si se'n dóna el nom complet com si es dóna incomplet (el Parlament de Catalunya, el Parlament). Només van en minúscules si s'interpreten com un nom genèric (el centre, el departament). Les institucions generals (Estat, Administració, Església), si duen un adjectiu darrere, aquest ha d'anar amb minúscules (l'Administració pública, l'Estat espanyol).
  • Estudis i carreres
S'escriuen amb minúscules les denominacions dels tipus d'estudis i de les etapes. S'escriuen amb majúscula els noms propis de les carreres i programes de doctorat o mestratges. Els noms de les assignatures s'escriuen amb majúscules, però en minúscula els noms de les disciplines (el segon grau d'educació professional, la carrera de Ciències Polítiques, Història Medieval II, un treball de física).
  • Títols de llibres i publicacions
En els títols de llibres i articles, obres teatrals o cinematogràfiques només s'escriu amb majúscula la inicial del primer mot del títol. En el nom de les publicacions periòdiques o col·leccions de llibres s'escriuen amb majúscula les inicials dels substantius i adjectius (Diccionari general de la llengua catalana, Cavall Fort).
  • Festivitats i fets singulars en la història
S'escriuen amb majúscula inicial tant els substantius com els adjectius i ordinals (La Guerra dels Segadors, l'Onze de Setembre)
  • Períodes històrics i divisions temporals
S'escriuen en minúscula, excepte quan el nom d'un moviment literari o artístic designa un període més o menys delimitat (edat mitjana, el paleolític, hivern, dilluns, el Noucentisme)
  • Els noms de lloc
Els noms de lloc catalans s'escriuen amb majúscula inicial, però si porten article aquest s'escriu en minúscula. En els topònims no catalans s'escriu amb majúscula l'article (les Garrigues, El Salvador) Els noms genèrics de les vies urbanes s'escriuen en minúscules (la plaça de Catalunya)

EXERCICIS

8. Expliqueu l'ús de minúscules o majúscules d'acord amb les explicacions anteriors:
Minúscula Majúscula
edat mitjana Renaixement
caiguda de l'Imperi Segona Guerra Mundial
l'aportació de la química Màster en Química Aplicada
les lleis i reglaments El Decret 53/1983 de...
"Un nou enfocament" (article) Escola Catalana (revista)
la Bisbal El Salvador
el delta de l'Ebre el Delta
la rambla de Catalunya la Rambla
els alumnes de secundària els alumnes d'ESO
santa Clara el foc de Sant Elm
el president de la Generalitat Molt Honorable Senyor President de la Generalitat
els estats europeus l'Estat espanyol
Àfrica septentrional Pròxim Orient
l'Havana El Escorial
9. Escriviu en majúscules inicials les paraules que calgui:
  • lo gayter del llobregat
  • il.lm. sr. alcalde
  • el pla de castellar de n'hug
  • per tots sants
  • la llei de normalització lingüística
  • sant jordi desvalls
  • la província de lleida
  • el pla de la boqueria
  • can tusaus
  • la península ibèrica
  • l'avinguda dels arbres
  • les illes medes
  • el golf pèrsic
  • el progrés de la biologia molecular
  • és llicenciada en filosofia i lletres
Vegeu la solució de l'exercici