|
per /per a
El llenguatge parlat sol confondre aquestes dues
preposicions,
cosa
que pot produir força equívocs (1). Per això
és
important de posar cura a mantenir la diferenciació entre
aquestes
preposicions.
(1) a. El joc havia estat preparat per
nosaltres
(idea d'autor).
b. El joc havia estat preparat
per
a nosaltres (idea de destinació).
c. Es va empassar unes pastilles
per
dormir (perquè volia dormir).
d. Es va empassar unes pastilles
per
a dormir (pastilles d'una classe determinada. Infinitiu de
destinació).
I. Normes d'ús generals:
- Cal usar per quan introdueix
determinacions
circumstancials
que indiquin la causa, el motiu, el mitjà o l'autor.
Cal usar per a quan introdueix determinacions
circumstancials
de finalitat o destinació.
|
II. Casos conflictius:
A. "En lloc d'anar,
venir... a cercar
es pot dir anar, venir... per..."
(2) Anar per vi a la taverna.
B. En els circumstancials de
temps, únicament
s'usa per a quan es refereixen a un fet posterior (o futur) a
l'indicat
pel verb principal:
(3) a. M'han lliurat una invitació per a
demà.
b. M'ho han encarregat per al
mes vinent.
També s'usa per a en els circumstancials de
direcció
referida a un lloc i expressant opinió:
(4) a. A les vuit surt un tren per a València.
(= cap a)
b. Per a mi, s'equivoca.
(=segons el meu parer)
c. Per al diputat
tal,
el govern hauria de dimitir. (segons el diputat tal...)
C. Quan hi ha implicada la
idea de favor,
consideració, respecte o dependència s'usa per:
(5) a. Ho faig per tu (=a favor teu, en
consideració a tu)
b. Per mi, ja te'n pots anar (pel que
fa a mi..., en allò que depèn de mi...)
c. Demano respecte per ell. (=envers
ell)
D. Davant un verb en
infinitiu hi ha un cas
en què semblen igualment possibles per i per a:
és
quan el circumstancial que conté el dit verb en infinitiu
expressa
el fi o objecte de l'acció expressada per un verb anterior i
aquest
fi o objecte és alhora el motiu d'aquesta acció,
allò
que ha mogut el seu autor a executar-la. En aquests infinitius
és
preferible usar per, tal com diu Fabra (en la gramàtica
oficial
de l'IEC). A més, caldria deixar clar que és totalment
condemnable
la simplificació de la normativa que alguns lingüistes han
proposat per resoldre aquests casos conflictius i que pot provocar
nombroses
ambigüitats.
El grup d'infinitius davant els quals hem de preferir
l'ús de per (parafrasejables
per amb la intenció de, per tal de, a fi de, i
dependents
d'un verb amb un subjecte personal i que expressa acció
voluntària) són:
- Infinitius dependents de verbs o noms que expressen
esforç,
lluita (estudiar,
treballar, combatre, morir, sacrificar-se...) (6a)
- Infinitius dependents de verbs de moviment (córrer,
sortir,
anar...)(6b)
- Infinitius dependents de verbs d'acció
voluntària (comprar,
construir, decidir, enviar, resoldre...)(6c,d)
- Infinitius dependents de verbs de règim
preposicional (delir-se
per, demanar per, interessar-se per...)(6e)
(6) a. En Pere treballa per la pau.
b. Havíem anat a Girona per
veure el nostre pare.
c. Hi enviaré un noi per saber
noves de la malaltia.
d. Jo vaig allargar els braços per
agafar-ho.
e. Ens delíem per una tassa
de cafè.
En canvi, en els infinitius de (7) usarem per a (no són
parafrasejables
per amb la intenció de sinó per amb
destinació
a, a fi de, amb vistes a:
(7) a. El bolígraf s'usa per a
escriure.
b. No tinc temps per a jugar
amb els nens.
c. Necessita els diners per a
viure.
d. Aquesta medicina és bona
per al reuma.
e. L'home més ben preparat per
a ser polític.
f. Això li ha anat bé per
a guanyar diners.
|
|
Exercici
Escriviu per
/per
a, segons correspongui:
- Nelson va fer lloc _____ella i _____ Anna en el seu vaixell.
- El cambrer va venir corrents. Vaig aprofitar-ho ____
pagar-li les
begudes.
- El comissari Fernández estava bé. Els
col·legues
d'ofici
deien que era un llepafils que no volia saber res dels privats.
Però
amb mi era de llei. És clar que jo tant li servia ____ planxar
un
ou com ____ fregir una corbata.
- Més m'hauria estimat que hagués calçat
també
el 36, per comptes del 40, número massa gros ____ una noia.
- Els donen una habitació amb dos llits individuals,
dues tauletes
de nit i una taula _____ escriure.
- És un home que no està gaire ____
romanços.
- La infermera agafa el canell _____ prendre-li el pols.
- Ella serà als seus peus, _____el que vulgui manar.
- Omplen el comunicat _____ l'asseguradora i s'intercanvien
noms i
telèfons.
- Només falta una setmana _____ les vacances.
- Es passa la mà ____ la cara. Mai no s'ha tingut
_____ maca.
- No pot ésser ____ atzar que no hagi tingut cap
problema ____
recordar-la.
Vegeu la solució de
l'exercici 1 |
| A / en. Complement
circumstancial de lloc
La distinció moviment-repòs
la tindrem sempre en compte (sense excepcions per a les designacions de
lloc figurat) davant:
· substantius
(Dormen
en cambres diferents. / Anem a sales diferents.)
· adjectius
qualificatius (Viuen
en grans edificis. / Viatgen a llunyans països.)
· possessius
simples (El
guardem en nostres cors. / Retornen a llurs cases.)
· numerals (He
estudiat en tres universitats. / Anem a quatre o cinc pobles.)
· quantitatius,
indefinits i adverbis (Això passa en molts llocs. /
Hem
anat a pocs llocs. // Es troben en tot lloc. / Van a cada casa.)
| Atenció als verbs que regeixen
preposició (anomenats
verbs de règim preposicional)!: no segueixen aquesta regla. |
Tanmateix, si el lloc és
FÍSIC (no figurat),
hi ha casos on, a més de la direcció, expressem amb a
la situació. Per exemple:
- Davant topònims no precedits d'article: Ha
plogut a Arenys.
/ Fabricat a Suïssa. Però: En la Barcelona
antiga...
(concepte cultural).
- Si el topònim va precedit d'article
determinat i, sobretot, quan
abans hi ha el verb, sol usar-se a per a expressar la
situació (Són
al Masnou. / Entren a l'església. / Seuen a la plaça. /
Viuen
als EUA).
- a TV3, a EGB, a cinquè curs, a primera
divisió...
són expressions equivalents a topònims. Però si
duen
article, segueixen la regla general: en el
telenotícies,
en el BUP, en el COU, en el cinquè curs...
- En locucions com: a casa, a
pagès, a
passeig, a muntanya,
a classe, a taula, a mercat, a missa, a palau, etc.
- Davant les partícules quin, quina: A
quins baixos? / A
quina plaça juguen? / A quines golfes fan obres?
- En expressions usuals, precedides d'article
determinat: al carrer,
a l'exili, mal als ronyons, al dit,... Però, en
expressions
menys habituals (sobretot si es troben davant el verb, o perquè
van en plural o per desfer ambigüitats), solem escriure: En
les places hi ha poca llum. / En el dit, m'ha sortit mal. / En quins
pobles
ha passat això? / Ven les accions que tenia en el banc.
- Tot i que en accions relacionades amb un lloc
podem
escriure: Són
al ball. / Això va passar a la batalla... / Al setge de... és
millor: En el ball de diumenge passat... / Hi hagué
molts
morts en la batalla, en el setge.
Davant publicacions periòdiques
començades en consonant: Ho
he llegit a Serra d'Or, a l'Avui, a La Publicitat,...
Però, davant vocal o estil elevat, és recomanable de
posar: en
l'Avui, en El Món, en el Butlletí,...
|
Podem fer servir en en comptes de a:
Davant: un, algun, aquest, aquell: Vam traslladar-nos
en (o a) una sala més gran. / Fugiren en (o a)
algun indret. / Pujarem en (o a) aquesta muntanya. |
|
Exercicis
2. Completeu les frases
següents
amb una de les preposicions a, en, amb:
- Ho vam fer ____ un moment.
- Estic ___ relació ____ una persona que et
podrà resoldre
el problema.
- Aneu ___ compte ____ tot el que feu, no fos cas que us
féssiu
mal.
- Jo sempre treballo ____ col·laboració _____
algun altre
lingüista.
- Els mots aguts acabats ____ vocal s'accentuen.
- Dóna el llibre ____ la professora.
- Cada dia vénen ____ taxi.
- No em veig ___ cor de d'explicar-li-ho.
Vegeu la solució de
l'exercici
2
|
3.
Torneu
a escriure les oracions intercalant-hi, sempre que es pugui, la
preposició de. Expliqueu quines oracions ja eren
correctes
sense la
preposició.
- Porto un entrepà gros i un petit.
- Jo pensava resoldre-ho ràpidament.
- Encara li semblava sentir-lo.
- Es va fer molt difícil trobar menjar suficient.
- La casa tenia unes persianes vermelles i unes verdes.
- Farem cridar un taxi.
- Li va oferir dinar a l'hostal.
- Potser hauria estat preferible ensorrar les cases.
- Ella li va aconsellar anar-se'n de la casa.
Vegeu la solució de
l'exercici
|