CC67  
LA FLEXIÓ VERBAL
EXERCICIS

1. Digueu quines oracions són incorrectes i corregiu-les:
    a. Si llavors haguessis sabut de debò com era no hi haguessis confiat.
    b. M’hagués agradat que l’Ernest hagués parlat clar. Si m’ho demanaves t’acompanyaria.
    c. Els afectats per les inundacions demanaren al govern que declari la regió zona catastròfica.
    d. En Joan va demanar que les instruccions es donin tenint en compte les circumstàncies.
    e. M’agradaria que el melòmans puguin sentir en directe les millors orquestres del món. Soparem així que els teus pares arribaran.
      Vegeu la solució de l'exercici 1
2. Corregiu les formes verbals assenyalades: Durant la guerra molta gent va fugir de les ciutats perquè hom no hi troba aliments. En aquestes condicions no trigaran gaire a aparèixer alguns espavilats que especularan amb el poc menjar que hi ha. Vegeu la solució de l'exercici 2
3. Digueu quins gerundis són correctes i quins no. Expliqueu-ho.
    a. He entrat a la consulta del dentista tremolant de por.
    b. Ho ha resolt fent servir les seves influències.
    c. Cada vegada cridava més, perdent així la poca credibilitat que tenia.
    d. Aquí el raïm s’ha cultivat sempre, essent la base de l’economia comarcal. La direcció va fer aquesta proposta, retirant-la després.
    e. Avui ha estat aprovada la llei regulant l’impost de les successions.
    f. Aprendràs a fer anar l’ordinador bo i treballant-hi.
    g. En sortint del teatre ens trobarem amb elles.
    h. La direcció va fer aquesta proposta, retirant-la després.
      Vegeu la solució de l'exercici 3
LA CONCORDANÇA DEL PARTICIPI

    En català el participi d'una forma verbal composta concorda amb el complement directe quan aquest és un pronom personal de tercera persona (el, la, els les i el partitiu en). Solament cal fer la concordança en aquest cas, d'acord amb l'ús encara present en molts dialectes.

(9) a. He trobat les prunes i les he menjades.
      b. He trobat prunes i n'he menjades.
    Els participis de verbs modals (com poder, veure, saber, voler, fer, gosar, haver de...), seguits d'un verb en infinitiu, convé també de fer-los concordar amb el pronom feble, encara que aquest sigui el CD de l'infinitiu amb el qual forma una perífrasi verbal.
(10) a. Nosaltres l'hem volguda veure, però no ens han deixat.
       b. Ho ha intentat amb totes les forces però no l'ha poguda alçar ni un pam de terra.
    Amb altres verbs compostos seguits d'un infinitiu, la concordança només es fa si el pronom feble és CD del verb compost, no de l'infinitiu. D'aquí la diferència entre (11a) i (11b):
(11) a. Aquesta dona, l'hem sentida cantar.
        b. Aquesta cançó, l'hem sentit cantar.
EXERCICIS

4. Torneu a escriure les oracions següents fent-hi la concordança del participi: a. M'ha ensenyat les seves monedes, però no les he pogut veure bé per falta de temps.
b. Feia temps que no veia els teus amics i avui els he trobat a l'escala.
c. De les escultures que em vas deixar, avui mateix n'he venut una.
d. La bicicleta que m'havia comprat, me l'han robat gairebé davant dels nassos d'un policia.
e. Ho sento, les he trencat sense voler. Vegeu la solució de l'exercici 4
5. Torneu a escriure les oracions pronominalitzant-ne el CD i fent concordar quan es pugui el participi:
    a. No he pogut veure bé la representació de teatre perquè me la tapava una columna.
    b. No he sentit venir l'Helena.
    c. He vist escenificar aquesta obra de teatre a Barcelona.
    d. He vist aquesta actriu interpretar el paper d'amant.
    e. No he trobat la carpeta on tenia els apunts.
    f. Un africà ha guanyat la competició d'atletisme.
    g. He tornat la cartera que vaig trobar, al seu propietari.
    h. M'ha fet saber la notícia de seguida que ha pogut.
      Vegeu la solució de l'exercici 5
6. Comenteu quines expressions verbals són pròpies de la llengua estàndard i quines no.
    a. Continuar parlant-ne no serveix de res .
    b. Seguir parlant-ne no serveix de res.
    c. Amb el temps m’he anat convencent que no ens convé dependre’n.
    d. Aquesta incertesa m’està posant neguitós.
    e. Estava esperant l’autobús.
    f. L’Auditori Nacional està essent construït per una empresa belga.
    g. Us ho vinc dient des de fa temps.
    h. Porto una hora esperant-te.
    i. Demà hi ha l’examen, i només porto tres lliçons estudiades.
    j. La policia diu que si hi ha aldarulls serà precís intervenir.
    k. Es precisa un dependent.
      Vegeu la solució de l'exercici 6
ELS VERBS ÉSSER I ESTAR
Ésser (verb perfectiu, indica datació) Estar (verb imperfectiu, indica durada)
a) Expressa la «simple presència d'algú o alguna cosa en un lloc, sense fer-ne referència al fet de romandre-hi un cert temps». Exemples: En Joan és a casa seva. L'àvia és al menjador. La fruita és a la nevera. Els llibres són damunt la taula. Cal tenir en compte que en alguns contextos és possible d'emprar el verb haver-hi.

També indica «fer-hi presència quan va acompanyat d'un circumstancial de temps que no duu un quantificador».

Exemple: Demà seré a Tarragona. 		a) Expressa la «permanència en un lloc d'un subjecte dotat de moviment, sempre que figuri al context un circumstancial de temps en què hi hagi un quantitatiu (durada limitada) o una estada que acaba amb un fins (acabament)». Exemples: Vam estar tres hores a Girona. Ens estarem a Manresa fins demà. Ahir vaig estar a casa tot el dia.
b) Significa «residir en un lloc» o «treballar en un lloc, oficina, empresa, etc.», casos en què també és possible d'emprar la forma pronominal. Exemples: Està (o s'està) a Lleida. El senyor Valls està en aquest despatx. Ara estic (o m'estic) al carrer d'Aribau.
b) Expressa «qualitats essencials o estats transitoris del subjecte, sense indicació de la durada ni de cap mena de connotació, llevat dels casos en què expressem un estat de salut o d'ànim d'un subjecte animat». Exemples: L'aigua és freda. La sopa és salada. El gerro és esquerdat. La porta és oberta. En Pere és boig. La Maria és casada.  A vegades és possible d’emprar el verb haver-hi. c) Expressa que «un subjecte qualsevol roman en un estat durant un temps determinat, sempre que figuri al context una durada limitada de temps en què figuri un quantitatiu». Exemples: Demà estaré ocupat tot el dia. El ferro encara estarà calent una bona estona.
d) Expressa els «estats de salut o d'ànim d'un ésser animat». Exemples: La Maria està malalta. En Pere està content. Estic molt cansat. Sovint és possible, i a vegades millor, d'emprar els verbs trobar-se, sentir-se, posar-se, etc. Exemples: Es troba una mica empiocat. Em sento cansat. Ahir es va posar malalta.
c) També vol dir «haver esdevingut». Exemples: Això ja és fet. El llibre ja és acabat. La paret ja és pintada. En aquests casos és possible, i sovint preferible, la construcció amb haver + participi. e) Expressa que «un objecte inert roman en un estat mantingut per l'acció d'un agent (que hi figura com a complement agent) o quan s'hi expressa una intenció o una finalitat determinades». Exemples: La finestra està oberta perquè passi l'aire. Tinc sempre el vi a la nevera perquè estigui fresc. L'aigua del riu està embassada per una resclosa. El comitè està reunit per resoldre els problemes plantejats.
f) Acompanya adverbis o locucions adverbials de manera. Exemples: Està bé. Així està millor.
g) És sinònim de tardar, «emprar un cert temps a fer una cosa». Exemple: El dipòsit estarà ben bé dos dies a omplir-se. Hem estat tres mesos a fer el treball.
 Vegeu Ruaix, El català 2, Tema 24, pàg.142.
EXERCICI

7. Corregiu, si cal, els verbs d’aquestes frases.
    a. El camp del Barça, on està?
    b. Sé que està molt a prop d’aquí.
    c. El director està de viatge.
    d. Aquest cafè és massa fred.
    e. Avui estem a dijous.
    f. Ara estic al despatx, i després estaré al magatzem.
    g. La Carme està de secretària en una empresa de fora.
    h. Aquest vestit està molt vell i atrotinat.
    i. M’estaré a Roma una setmana més.
    j. Vaig veure un rètol que estava redactat en castellà.
    k. En Joan està casat amb una alemanya.
    l. Quan tothom va estar a dins, varen començar.
    m. El sopar ja està a punt.
    n. El cotxe va estar tres dies al carrer, perquè no s’engegava.
    o. Estic a règim, no em menjaré el pastís.
    p. Estem a l’estudi 4 de ràdio Miramar, i estem envoltats d’amics.
    q. Vostè està aquí (en un plànol d’una ciutat)
      Vegeu la solució de l'exercici 7