|
|
| 1. Tradueix les
oracions
següents:
És un treball excepcional. Qui n’és l’autor?
Aquesta estructura està
molt ben dissenyada. Voldria saber
qui és el seu responsable / voldria saber qui n'és el
responsable.
Van sortir del magatzem, però després hi van
tornar. El qui encerti els tres números s’endurà el
premi. Tots els qui havien estat
oradors del míting van reconèixer
com seu el text publicat, excepte Lluís Companys.
Els qui desitjaven oposar-se a l'odi racial o religiós no sabien dir res més que: "Treballadors, uniu-vos!" Pompeu Fabra, Gramàtica catalana (1918):
«La combinació el qui admet un plural els qui i, menys freqüent, un femení la qui, amb el seu plural les qui». «Cal no confondre aquestes combinacions amb les combinacions d'article i relatiu que resulten de l'omissió d'un substantiu en l'antecedent. Així en Hi havia el nostre metge i el que tu havies anat a cercar, tenim una oració de relatiu adjectiva l'antecedent de la qual és metge reduït a el per omissió del mot metge: en el grup el que hi ha un substantiu sobreentès (metge). No ocorre el mateix, per exemple, en No us fieu del qui no us aguanta la mirada.» «A vegades és usada amb la mateixa força que el qui la combinació aquell qui: Ex.: Com aquell qui no diu res. Aquest qui relatiu no precedit de preposició pot així mateix adjuntar-se com a antecedent el pronom tothom.» El fill de la veïna, amb el qual /la qual ens vam discutir ahir, no em dirigeix la paraula.
b. En parlaven sovint, de l'exportació d'aquest producte / Parlaven sovint de l'exportació d'aquest producte. (En la tematització a la dreta és obligatòria la coma; també es pot eliminar el pleonasme.) c. A cal dentista, només hi vaig de tant en tant. (En aquesta tematització a l'esquerra és preferible de posar-hi una coma, ja que el complement va separat del verb per l'adverbi només). d. En aquest llit hi va dormir mossèn Cinto Verdaguer. (Correcta. En la interpretació d'aquesta oració en aquest llit és un circumstancial especificatiu; per tant, és possible el pleonasme.) e. El foraster, de qui mai no es va saber gran cosa, s'havia convertit en un líder. (El pleonasme de pronom relatiu no és mai correcte. Per això hem eliminat el pronom en.) f. Has anat al lloc on vaig trobar les monedes antigues? (El pleonasme de pronom relatiu no és mai correcte. Per això hem eliminat el pronom hi.) g. La persona a qui ho va explicar no era de confiança. (El pleonasme de pronom relatiu no és mai correcte. Per això hem eliminat el pronom li.) h. Treballo en un despatx on hi ha molt bon ambient. (Correcta. En aquesta oració el pleonasme és només aparent, ja que el verb haver-hi és pronominal i no pot prescindir del pronom feble.) i. A aquest primer full n'hi afegeixo un altre. (Correcta. Tematització a l'esquerra possible. Segons Ruaix, no és necessària la coma per la proximitat entre el sintagma i el pronom feble.) b. A mi, la decisió m'anà bé. (Correcta ja que és un pleonasme amb un pronom personal fort.) c. Aquesta història no me la invento. (Correcta, segons Ruaix, ja que és una tematització a l'esquerra.) d. Què en farem, d'aquest home? (Cal separar amb una coma el complement tematitzat a la dreta.) e. Al govern de Madrid li pujaria la mosca al nas. (Correcta, segons Ruaix, ja que és una tematització a l'esquerra.) f. A mi també m'inquietava aquell llibre. (correcta ja que és un pleonasme format per un pronom personal fort.) b. Al col·legi, ja no solia anar-hi. (circumstancial obligatori) c. Enmig del bosc jo sempre trobo molts bolets. (Circumstancial opcional) d. El meu germà, fa dies que no el veig. (Tematització a l'esquerra) e. A la Marta, encara no li he tornat el llibre. (Tematització a l'esquerra) f. De l'Edat Mitjana, avui el mestre ens n'ha parlat. (Tematització a l'esquerra) g. A la Rambla de Figueres m'he trobat el meu professor. (Circumstancial opcional) h. A la manifestació t'hi vaig veure. (Circumstancial obligatori) |