He rebut l'acta de la reunió de la comunitat de propietaris del meu habitatge, la qual ha estat redactada per una agència immobiliària. Ja tremolo abans de llegir-la, perquè ja sé què m'espera (no és la primera acta que llegeixo). No obstant això, prenc aire i començo la lectura. Renoi!, ja en la segona línia m'entrebanco amb la frase següent: 

«...es reuneixen en segona convocatòria, per no haver suficient quòrum a la primera...» 

Aquest ús del verb haver sense el pronom feble hi em fa posar la pell de gallina; i m'amoïno en constatar que l'adverbi suficient va prenent el lloc de l'adverbi prou, molt més genuí i planer. I tot just he iniciat la lectura! 

Però això només és un petit aperitiu del sofriment que m'espera, ja que el segon paràgraf és redactat d'una manera infame: 

«Hi assisteixen a la mateixa, entre propietaris presents i representats, 9 dels 19 departaments existents a l'inmmoble, el que representa el 47,37% dels mateixos, els quals posseixen...» 

A més de les faltes ortogràfiques inmmoble i posseixen (sembla mentida que no puguin fer servir algun corrector ortogràfic abans d'imprimir el text), hi ha dues incorreccions morfosintàctiques flagrants: l'ús de a la mateixa, substituint un nom que no es vol repetir, i el relatiu neutre el que (adaptació literal de la forma castellana lo que). La primera incorrecció podem evitar-la de diverses maneres, una de les quals sovint consisteix a emprar adequadament els pronoms febles hi o en. Així, en l'oració dessús dita, a la mateixa hi és totalment sobrer si tenim en compte que el complement circumstancial ja és representat pel pronom hi, i dels mateixos també és del tot innecessari, puix que gràcies al pronom relatiu ja veiem que el referent del tant per cent ens l'explica l'oració anterior. Per tant, la frase hauria de ser redactada així: «.Hi assisteixen 9 propietaris (presents o representats) dels 19 departaments existents a l'immoble, la qual cosa representa el 47,37%, els quals posseeixen...».

Aquesta incorreció de mateix és molt freqüent en persones que han après a redactar en castellà, llengua amb una estructura sintàctica diferent i que no té uns pronoms equivalents a hi i en. Aquesta forma d'expressió totalment aliena al tarannà de la llengua catalana cada dia s'estén més, fins i tot entre els presentadors de TV3, que haurien de ser un model de llengua estàndard oral correcta. Un exemple de mateix, que seria millor de substituir pel determinant possessiu seu, és la següent oració pronunciada per un locutor de televisió: 

«...un text sense precedents, tot i el contingut del mateix.»

Posat cas que en l'oració anterior el contingut del mateix complementés un verb, hauríem de substituir del mateix pel pronom en: « ...tot i conèixer-ne el contingut».

Pel que fa a l'ús del relatiu, cal saber que el relatiu neutre en català pot tenir les formes el que, la qual cosa, cosa que, allò que, això que. Però no totes aquestes expressions es poden fer servir sempre com a sinònimes; quan l'antecedent del relatiu és tota una oració hem d'emprar forçosament la qual cosa o cosa que. 

Vegem un altre tipus de calc sintàctic del mateix document:

«L'esmentada quota haurà de fer-se efectiva en quatre terminis del mateix import cadascun d'ells.» 

Aquest ús totalment innecessari del pronom personal ells, sense fer referència a una persona, és una altra incorrecció imperdonable. Els pronoms personals no es refereixen a coses sinó a persones; per a referir-nos a coses ja tenim altres pronoms. En el text, cadascun ja és un pronom que fa referència als quatre terminis. En altres ocasions, caldrà substituir aquest pronom fort per un pronom feble o un pronom relatiu. En els diaris també podem trobar-hi freqüents construccions d'aquest tipus: 

«...el treball reflecteix una excitant trobada de posicions d'indie-pop i techno-dance al llarg de nou peces, algunes d'elles repetides en diferents remescles» (AVUI, 11/09/96)

En aquesta oració és millor de dir algunes de les quals. 

I això penseu que passa en un escrit d'una immobiliària, on teòricament les persones que hi treballen tenen estudis i cultura. Quin futur ens espera si els professionals, que han de donar exemple, l'únic que fan és contribuir a l'empobriment del català?