David Casellas i Gispert

Publicat a Llengua Nacional n. 65 (2008)

Avui dia, en un moment en què els catalanoparlants de llengua materna ja només representem poc més de la meitat de la població de Catalunya, és molt important per al futur del nostre país i de la nostra llengua aconseguir que els nouvinguts s’identifiquin plenament amb el català i Catalunya, sense que per això hagin de deixar d’estimar les seves llengües i cultures d’origen. Els nous intel·lectuals catalans, on destaquen persones com Patrícia Gabancho, Mathew Tree o Najat el Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull 2008, ens ho confirmen. Sens dubte, la visió d’aquests nous intel·lectuals aporta un aire nou a la cultura catalana i serveix per a desmentir tots els tòpics de què se’ns acusa els catalans des de fora.

La cultura i la llengua catalana encara té futur. Aquests escriptors nouvinguts ja són tan catalans com qualsevol persona nascuda a Catalunya (i molt més que alguns catalans victimistes i derrotistes, que acaben traint el país i abandonant la llengua) i formen part de la literatura catalana. Si ells han vist que podien promoure’s i obrir-se camí en una llengua que no era la seva, hem de potenciar-ho per aconseguir que tots els qui arriben vegin també les possibilitats de promoció que els ofereix Catalunya i la llengua catalana.  Per  això, és molt important l’acollida inicial que els oferim quan arriben. Els ho hem de donar tot, oferir-los els millors serveis, per tal que aprenguin a estimar el país i la llengua que tan bé els ha acollit.

Tots els qui critiquen que s’inverteixin diners i recursos en l’atenció als nouvinguts estan fent un flac favor al país, ja que només aconseguiran de crear guetos de persones que viuen i treballen al nostre país i que veuran de mal ull els catalans. Si volem rebre, primer hem de donar, amb generositat, sense traves; només així, de mica en mica els nouvinguts veuran com un avantatge d’identificar-se com a catalans i aprendre la llengua catalana.

Un dels elements essencials per aconseguir això són les aules d’acollida de les escoles i instituts. La primera acollida és molt important, i més per a un alumne que s’ha integrar a un centre d’ensenyament. I tan important com l’aprenentatge de la llengua és que, des del primer moment, rebi el suport de companys de la seva edat, que l’ajudin a entendre que Catalunya és un país amb una llengua i una cultura diferent de l’espanyola, i que li despertin l’interès per integrar-s’hi. En això els catalans hi tenim un paper molt important: des del primer moment parlem-los català i fem-los veure la importància que té per a nosaltres que aprenguin la llengua. Si ho deixem només en mans dels professors de llengua catalana, serà difícil d’aconseguir-ho. Cal que tots els catalans ho tinguem molt clar i que ens hi impliquem. A les aules d’acollida tenim alumnes que en sis mesos parlen el català tan bé com el nostre president, però que, en canvi, fora de l’aula no poden practicar aquesta llengua, perquè tothom els parla en castellà.

Una altra iniciativa interessant per a aconseguir una bona acollida és la que portem a terme des de l’ADAC (Ateneu d’Acció Cultural) de Girona (des del voluntarisme d’un grup de socis, amb molt poc suport de les institucions), el projecte País i conversa, consistent a fer sortides mensuals per tal que els nouvinguts coneguin el país i tinguin oportunitat de practicar el català. Cada mes omplim un autocar amb gent de tots els orígens possibles, als quals hem portat a visitar llocs tan emblemàtics com el monestir de Ripoll, el monestir de Sant Pere de Rodes, els aiguamolls de l’Empordà, el santuari de Núria... Sorprèn agradablement de veure l’interès que tenen tots els participants per conèixer i saber més coses de la història, la llengua i la cultura del país. Molts han repetit en diverses sortides i algun, fins i tot, també ja participa en altres activitats de l’entitat.

Sens dubte, aquesta és la millor manera de treballar per al futur del català. Ens calen menys paraules i més fets. Caldria que tots els catalans ens poséssim a treballar en iniciatives per ajudar els nouvinguts a conèixer i a estimar el nostre país i la nostra llengua. Si ens sentim catalans de debò, dediquem-hi una part del nostre temps lliure; també ens enriquirà a nosaltres. Només passant a l‘acció (abandonant la xerrameca dels polítics, que no porta enlloc) assolirem l’objectiu de prestigiar la llengua i la cultura catalana.