En català, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans recull els substantius atur i desocupació; els adjectius aturat, parat i desocupat, i els verbs aturar, parar, deturar i detenir. Però tots aquests mots són realment sinònims? Anem a analitzar-ho detalladament.

Comencem pels quatre verbs damunt dits, que poden fer-se servir com a sinònims en algunes ocasions, però en d'altres no. Per això cal mantenir-ne l'ús, ja que aquesta diversitat enriqueix la llengua i li dóna una  precisió més gran, que perdríem amb un únic verb. Potser sí que ens podríem entendre amb un sol verb (com en els dibuixos animats dels Barrufets, que només usen barrufar),  però molt sovint es crearien nombrosos equívocs. Això de vegades ja passa amb el verb fer: Avui he fet classe de català s'usa com a sinònim d'avui he impartit classe de català o d'avui he assistit a classe de català, segons el context. 

Vegem, primer de tot, l'origen d'aquests verbs. Aturar sembla que pot venir del verb llatí obturare, és a dir, «tapar o tancar», d'on prové el significat de «barrar el pas» i «detenir». Curiosament, en castellà també existeix aquest verb, però només amb el significat originari de «tapar o obstruir»; així i tot, sembla que en castellà medieval també s'havia usat amb el significat de «detenir». L'única altra llengua romànica que usa el verb aturar és l'occità. Deturar, com és fàcil de deduir, és una variant d'aturar.

Parar prové del llatí parare, que vol dir «preparar o disposar». Aquest és el significat originari, que no conserva la llengua castellana, amb què encara avui usem aquest verb: parar taula o parar una tenda. Així doncs, amb el significat de «muntar, desplegar, posar en disposició de funcionar o de servir» cal evitar el castellanisme consistent a substituir parar per posar. Els catalans mai no posem la taula o una tenda si no és com a sinònim de situar o col·locar. A més, hem de tenir cura de no fer servir un article innecessari en aquest tipus d'expressions quan són indeterminades: parar taula, parar botiga. Ja Bernat Desclot usava aquest verb amb aquest significat: 

«Lo Rey parti·s d'aquí [...] e lexaren les tendes parades.»

En alguna ocasió també usem parar amb un sentit figurat: parar esment, parar atenció (posar-se en disposició d'escoltar o d'estar atent). D'aquesta idea de «disposar» es va passar a la de «posar en tal estat o posició», i sobretot, en parar-se en un lloc per situar-s'hi, hom aviat tendí a usar-ho amb el significat d'«aturar-se» i «detenir el moviment». Aquesta accepció del verb, per bé que ja era emprada molt antigament (Joanot Martorell l'usa en aquest sentit), en català no va arribar mai a imposar-se al verb aturar; això també pot explicar que hagi mantingut el significat originari de «preparar», que en castellà s'ha perdut.

El verb detenir, que prové del llatí detenere, significa «tenir agafat, aguantar, retenir». Per tant, malgrat que com a pronominal pot ser sinònim d'aturar, habitualment el seu significat és molt més precís, com podem veure en l'exemple següent:
Les seves paraules l'havien detingut de cometre aquella barbàrie.

Pel que als substantius i adjectius, la llengua castellana disposa d'un substantiu i un adjectiu per a indicar la interrupció d'una activitat o feina: paro i parado -a. En català, en canvi, del verb aturar només existia l'adjectiu aturat -ada, (deixant a part l'ús com a participi), però amb el significat d'una persona de poca empenta, poc emprenedora, i consegüentment no aplicable a una persona que ha estat despatxada de la feina. Però arran de l'ús dels mots castellans paro i parado -a per a referir-se a la manca de feina, el català va caure en l'error de calcar aquestes expressions castellanes amb els mots atur i aturat -ada, sense adonar-se que mai no havien tingut un significat paral·lel al que tenien en castellà (si, com hem explicat, no hi ha correspondència exacta entre l'ús dels verbs parar en ambdues llengües, és lògic que tampoc no hi fos en els substantius i adjectius corresponents). I encara no contents amb això, també hem acabat admetent amb aquest significat un nefast adjectiu parat -ada (afortundament, però, no s'ha aceeptat un substantiu com paro). 

És necessari que parat, aturat, desocupat fossin sinònims? De la mateixa manera que detenció i deteniment (tots dos substantius provinents del verb detenir) els fem servir amb diferents significats (detenció amb el sentit de «efecte de retenir, especialment amb privació de la llibertat» i deteniment «acció d'aturar-se a considerar alguna cosa»), també podem emprar amb un significat diferent desocupat -ada i parat   -ada. 

Per tant, quan diem T'has quedat parat!, què volem dir? Evidentment, en un català genuí només pot voler dir que t'has quedat sorprès. De la mateixa manera, aquell noi és un aturat en català genuí ha de voler dir que és una persona que treballa sense esma, sense treure's la feina de sobre. 

I com n'hem de dir d'una persona que no té feina? Doncs és ben senzill: desocupat -ada. I de la manca de feina en diem desocupació, i no pas atur, ja que no té res a veure amb el fet que una persona no es mogui, sinó amb el fet que tingui feina, una ocupació. Malgrat que les nostres autoritats no ho facin (tenen la política d'admetre-ho tot, de manera que, segons el diccionari, parat -ada, aturat -ada i desocupat -ada són sinònims), els catalans hem de perdre la por a usar els recursos de què disposa la llengua (que no són pocs!) a fi de crear paraules noves, sense cap necessitat de calcar les solucions emprades en la llengua veïna. 

(Article publicat a Llengua Nacional 26, primavera de 1999)