Sirventesos constitueix un conjunt de narracions que oscil·la entre el maximalisme més sideral i el minimalisme més marejador. Per les pàgines d'aquest recull hi passen els ultrasons meteòrics donant-se la mà afablement amb el brunzit inexistent de les tortugues Galàpagos. El realisme més tronat conviu amb el naturalisme més bèstia i amb la màgia més allunyada del pensament cartesià.
I tot plegat porta el rètol de "sirventesos", en honor al tipus de composició trobadoresca que permetia més intensament de mostrar tota la mala llet destil·lada per la ploma d'au. o del que sigui.