 |
El virus Elvis
Sergi Escolano
|
|
Sergi
Escolano (Barcelona, 1972) és un hàbil
pseudònim darrere del qual s'amaga Sergi Escolano. Es va
llicenciar en Física Teòrica, però actualment es
guanya la vida com a mercenari informàtic. Va començar al
món
de la literatura al premi de la Coca-cola, quan tenia 14 anys. A la
facultat
va formar part de la redacció de la revista de Físiques
(Planta
8). Ell i uns quants desaprensius més van convertir una revista
de
tradició científica i cultural en un fanzine de
crítica al professorat, de dubtosa qualitat, però de gran
èxit de vendes. Va guanyar el premi TINET de Tarragona (1999) i
ha quedat finalista d'uns quants més. Té sis contes
publicats en diversos reculls. El seu somni és publicar el seu
propi llibre de contes. També té
altres somnis relacionats amb la Martina Klein, però no
vénen
al cas. Els seus autors favorits són Borges, Woody Allen
(sí,
l'escriptor) i Steffano Benni, però també té
influències
de gent tan diversa com els Monty Python, els Simpson, Faemino y
Cansado
o Zucher, Abrahams & Zucker. El
virus Elvis és
un recull de contes d'humor. S'hi mostren situacions quotidianes,
però alhora absurdes, sempre des d'un punt de vista
irònic amb certa dosi de mala bava. Es desmitifiquen grans
icones de la cultura mundial com ara el dialbe, els homes llop, els
déus de l'Olimp, Humphrey Bogart, Elvis o fins i tot Darth
Vader. potser l'humor és l'única manera de veure la vida
sense tornar-nos bojos. Aquest llibre només pretén la
rialla o el somriure del lector i potser una reflexió
després de llegir cada conte. Bé, siguem sincers, aquest
és el segon objectiu, el primer seria retirar l'autor del
món laboral i que es pugui dedicar a escriure una gran
novel·la a les illes Fidji, però no és correcte
dir-ho a la contraportada del llibre.
|
|