El despertar dels Països catalans

La dignitat

Isabel-Clara Simó

L a Societat Valenciana de Psicologia celebra unes jornades carregades de significat, el ressò de les quals ens pot ser molt útil als desconcertats ciutadans dels Països. En la darrera edició, del febrer passat -ara han acabat les sessions d'enguany-, el tema del debat era El despertar dels Països Catalans; acaba de sortir un llibre que aplega les ponències que s'hi van llegir. En són autors Quim Gibert, Carme Junyent, Bernat Joan, Ferran Suay i Gemma Sanginés. Voldria reproduir un fragment de la intel·ligent Carme Junyent que és especialment significatiu: "En els darrers cinc-cents anys el nombre de llengües existents s'ha reduït a la meitat i es preveu que, si les coses no canvien, en el transcurs del segle XXI desapareixerà el 90% del patrimoni lingüístic actual. Per aconseguir aquests resultats, la humanitat ha emprat els procediments més cruels i cruents de què és capaç fins que, a hores d'ara, s'ha constatat que n'hi ha prou a fomentar l'autoodi per obtenir el mateix resultat, amb l'avantatge que les comunitats subordinades esdevenen alhora víctima i botxí. El liberalisme més cofoi afirma sense vergonya que si un poble vol abandonar la seva llengua, ningú no ha d'intervenir-hi, atès que no es pot anar contra la voluntat dels pobles. Però ningú no recorda que per arribar a aquest punt abans s'ha arrabassat la dignitat i l'autoestima dels parlants. Tal com estan les coses, sembla que la recuperació de l'autoestima és un pas imprescindible per a la revitalització de la llengua, però també s'ha observat que la recuperació de la llengua implica la recuperació de la dignitat, la solució dels problemes socials i de marginació, i la generació de recursos que les comunitats poden aportar a la humanitat, cosa que els permet establir relacions d'intercanvi i reciprocitat amb les altres comunitats". La cita és llarga però penso que valia la pena: la solució a la davallada del català és l'autoestima i la dignitat, la sortida de la marginació i recursos suficients per entrar en contacte amb les altres comunitats. Convé remarcar una observació exactíssima: quan s'ha descobert que fomentant l'autoodi la mateixa comunitat que és víctima esdevé el seu propi botxí, el camí per a la desaparició d'una llengua és expedit. És així com hem d'entendre el discurs de Camps, o els articles que segrega la mateixa societat catalana i que, sense aquesta vergonyosa clau, no podríem entendre.
AVUI, 1 de desembre de 2004

(Àngels Gómez del setmanari "Actual" ha fet una entrevista a Quim Gibert, coautor del llibre "El despertar dels Països Catalans"."Els catalans tenim una patologia lingüística". Segons Gibert, el fet de no poder expressar-nos totalment en la nostra llengüa "té efectes perniciosos en el nostre caràcter" (7/I/2005)

Els anteriors llibres que va coordinar van ser Autoestima i Paisos Catalans i L'autoestima dels catalans, ara anem per El despertar dels Paisos Catalans.
-Això vol dir que anem millorant?
-Sí, però no del tot. Amb aquest llibre ens hem proposat desemmascarar situacions que, per ser quotidianes, la gent no se n'adona. Pensem que estem discriminats pel fet de ser catalans. Al llibre diu que "No enemistar-se amb qui no et respecta per no destapar la capsa dels trons és posicionar-se des d'una dimensió de gallina". Som gallines?'
-Al llibre es fa una metàfora sobre una àliga que viu tota la seva vida com una gallina. Nosaltres som un poble sense sobirania, sense Estat, és com si haguéssim perdut els pares. Som com l'àliga al corral de les gallines, i no ens n'adonem perquè sempre ha estat així.
-Quines són les conseqüències psicològiques d'aquesta situació?
-Doncs que no ens podem realitzar totalment com a persones, no podem viure en català. Un castellà viu en el seu idioma des que es desperta fins que se'n va a dormir. El català no és així, no es considera com una llengua del mateix nivell, i el menyspreu és un dels orígens del maltractament. Com en el cas de les dones.
-Està comparant la violència de gènere amb la situació de la llengua?
-Són situacions comparables de discriminació. A la vida o ets maltractat, o no. No hi ha punt intermedi. Quan una situació s'encalla, ets maltractat.
-I més exactament, com ens afecta, no com a ciutadans, sinó com a persones.
-Ens sentim afectats per la inseguretat, si no ens podem realitzar, tenim sentiment de culpa, de vergonya, la sensació d'estar en una situació de desemparament constant. Pensem que si fem servir el català, el nostre interlocutor ens veurà com una cosa insignificant.
-Podria posar un exemple d'aquest maltractament?
-Quan penses que si als jutges t'hi adreces en català; en sortiràs malament; això és una mena de maltractament. Perquè hem de fer servir una llengua que
ens inferioritza, no perquè sigui millor ni pitjor, sinó per la connotació social que té el seu ús.
-No té la sensació d'estar alimentant un corrent victimista?
-En absolut, aquest és un parany molt corrent; del fet que no ens mereixem els nostres drets. Pilar Manjón quan va parlar davant la comissió no es victimitzava. Ella s'havia sentit maltractada i extemalitzava les emocions. Nosaltres tenim els mateixos drets lingüístics i identitaris. Hem d'expressar allò que ens fa sentir malament. Si ens empassem els gripaus, acabarem tenint mal de panxa.
-Per exemple?
-A mi em sap molt greu quan a Port Aventura fan veure que no m'entenen.
-Quin futur ens espera de seguir amb aquesta tendència?
-La psicologia ens ho deixa molt clar, una anormalitat perpetuada genera patologies. Això és com un càncer que no s'acaba mai de curar i ho hem d'eradicar. La prova està en el fet que quan es van fer les oficines de normalització lingüística eren provisionals, no per tota la vida.
-Tan important és el llenguatge per a les persones?
-La llengua són uns sons que ens van conformant la, comunitat. Nosaltres no podem evolucionar de forma espontània. No podem gaudir al 100% de la mateixa manera que un italià a Roma. Patim una patologia de la minorització, de seguir així, ens passarà com al gaèlic a Irlanda. Allò que ens connecta amb la
modernitat i amb els estereotips més postius, ens arriba en clau castellana.
--Això és per què no hem sabut lluitar pels nostres drets?
-Els catalans no en tenim cap culpa. Això no és de fa quatre dies, ni de 30 anys de democràcia. Això és un dèficit que patim des de fa tres segles, amb el Tractat d' Utrecht el 1713. Des d'aleshores un conjunt de succesos que ens han fet interioritzar que la nostra catalanitat era un risc. La gent busca viure
tranquil-lament en català.
-1 pensa que ens hi queda gaire?
-En trenta anys les oficines lingüístiques ja havien d'haver entrat en una segona etapa, ja no haurien de ser necessàries. Els immigrants argentins a Roma
s'integren en un tres i no res perquè els n'és fàcil. Aquí, la integració es fa en castellà. .
-Ens pot donar alguna bona recepta?
-El més important és ser-ne conscient, a partir d'aquí podem demanarr als polítics que apliquin la llei i apel-lar contra l'organització civil. Els catalans hem
demostrat que quan ens organitzem, ho fem molt bé, com en el cas dels papers de Salamanca.
www.radiocatalunya.ca