L'ASSAIG

L'ASSAIG

1. Caracterització.

L'assaig és un gènere literari en prosa, de caràcter no ficcional, que es val del relat per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del coneixement (filosofia, religió, art...). La voluntat estètica forma part del discurs assagístic, però la finalitat prioritària del missatge és la de comunicar idees amb una clara explicitació autorial.

El textos assagístic es diferencien dels textos científics per la seva finalitat, malgrat la similitud formal en alguns aspectes. L'estudi acadèmic, la tesi, el tractat o la monografia científica pertanyen a la tipologia de textos explicatius, tret que comparteixen amb algunes obres didàctiques, però aquells incorporen al text les fonts d'informació en què es basen (bibliografia) i segueixen el procediment científic: plantejament d'una hipòtesi inicial, verificació empírica i conclusions.

Actualment, atesa la diversitat de tipus de textos que es poden incloure en aquesta denominació, és preferible la de gèneres didacticoassagístics, que inclouen tres modalitats de discurs:

Degut a aquesta diversitat, el contingut també és divers, i això permet fer-ne una agrupació temàtica:

Malgrat tota aquesta diversitat, els textos assagístics tenen unes característiques comunes:

2. TIPOLOGIES TEXTUALS DELS TEXTOS ASSAGÍSTICS.

Els textos assagístics presenten dos tipus de tipologia textual: l'argumentació i l'exposició.

a) El text argumentatiu.

Pretén convèncer i modificar el punt de vista del destinatari. S'articula de manera ordenada al voltant de la defensa d'una o diverses idees raonades.

Serveix per a exposar opinions, contrastar-les, rebatre-les, persuadir i convèncer. La finalitat predominant és conativa.

Utilitza frases llargues, oracions coordinades adversatives, subordinades causals, consecutives i finals, verbs de pensament i de llengua, referències i comentaris d'altres textos, etc.

La seva estructura acostuma a ser:

b)Text expositiu

Proporciona informació sobre un tema del qual es pressuposa que el destinatari ja té un cert coneixement amb l'objectiu d'ampliar-lo i, si s'escau, de modificar-lo. És per això que, de vegades, el text expositiu es combina amb el text argumentatiu.

3. GÈNERES ASSAGÍSTICS.

-Article: Text de poca extensió sobre un tema determinat, que es caracteritza pel fet que s'insereix en llocs (diaris, periòdics, revistes,etc.)als quals el públic té fàcil accés.

-Dietari: Forma de diari personal que explica, dia a dia, els fets personals més importants, les opinions sobre temes diversos, observacions i reflexions...

-Discurs: Exposició del seu pensament que algú fa al públic amb un fi persuasiu.

-Epístola: Assaig que segueix l'estructura d'una carta.

-Estudi i tractat: Són textos d'una certa extensió, més breu en el primer cas, que sistematitzen un determinat saber o matèria i que estan més a prop del llenguatge científic que de l'assagístic.

-Manifest: Document en què una persona, un grup o una entitat fa públiques les seves intencions. Són famosos els manifestos romàntics o avantguardistes.

-Opuscle o fullet: Ambdós són d'una estensió més petita que un llibre. Els dos termes són sinònims, però se sol atribuir al primer una dignitat ideològica que el segon no té.

-Pamflet: És un fullet o un full de propaganda política o ideològica.