EL GČNERE PERIODÍSTIC

EL GÈNERE PERIODÍSTIC

1. CARACTERITZACIÓ DEL GÈNERE.

És un gènere recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opinió es poden considerar periodisme literari atesa la seva elaboració formal i la presència del punt de vista subjectiu del periodista.

Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.

2. LA TEMÀTICA I LA SELECCIÓ D'INFORMACIÓ.

La informació periodística busca, principalment, temes d'actualitat i d'interès general. El criteris per a seleccionar temes d'interès general solen ésser:

3. LA PRESENTACIÓ I LA COMPOSICIÓ.

La peculiar composició dels diaris ve determinada per dos principis:

La presentació ve marcada per elements formals que determinen la importància relativa d'unes informacions sobre les altres: la ubicació (primera pàgina/pàgines internes), l'espai (superfície ocupada: tota la pàgina, algunes columnes), i la tipografia (tamany i tipus, sobretot en els titulars).

4. ESTRUCTURA DEL TEXT PERIODÍSTIC

Pràcticament tots els gèneres periodístics presenten dues o tres parts diferenciades tipogràficament: els titulars, el cos o desenvolupament i el lead o entrada.

Els titulars. Apareixen destacats formalment i poden tenir tres funcions diferents: delimitar el text (funció d'obertura), oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum) i cridar l'atenció del lector (funció de captació d'atenció).

Si apareix més d'un titular, el principal rep el nom de títol, que acostuma a anar precedit de l'antetítol (que pot afegir informació o precisar el contingut) i seguit del subtítol (que funciona com a sumari dels aspectes informatius més importants del text).

El lead o entrada. És el primer mòdul del cos del text. Té una funció especial: oferir al lector un resum més ampli que l'obtingut pels titulars. Informa sobre els aspectes principals de l'esdeveniment.

El cos o desenvolupament. En el cos del text es desenvolupen els diferents components de continguts. Tret dels gèneres d'opinió, que es caracteritzen per la seva llibertat de composició, el cos dels discursos periodístics d'organitza també en mòduls. Cadascun d'aquests mòduls desenvolupa un únic tema o subtema i esdevé una part del text bastant autònoma. Aquest tipus de composició permet ometre informació o intercalar-ne de nova sense alterar la comprensió de la resta de text.

5. ESTRUCTURES PERIODÍSTIQUES

El text periodístic es presenta organitzat segons estructures diferents que depenen de factors diversos, entre ells el gènere al qual pertanyen.

6. ASPECTES VERBALS

L'ús de la llengua a la premsa tendeix a l'objectivitat, la claredat i la correcció.

L'objectivitat es reconeix per l'absència del subjecte en l'enunciat i per la recerca de credibilitat (dades, testimonis, xifres...).

La claredat es manifesta en el lèxic i en la sintaxi. El lèxic no ofereix dificultats de comprensió i, quan s'empren tecnicismes, estrangerismes o sigles, s'expliquen. La sintaxi tendeix a evitar la complexitat.

7. SUBGÈNERES PERIODÍSTICS

SUBGÈNERES INFORMATIUS

Notícia: És un text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent. No conté opinions personals de l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa escrita i repon a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què?. Consta del titular, el subtítol (que inclouen el qui i el què), l'entrada (síntesi de les dades bàsiques) i el cos (exposició de les dades en ordre decreixent d'importància).

Reportatge objectiu: Tracta sobre qualsevol tema -que pot no ser d'estricta actualitat- de manera documentada, perquè el periodista la considera d'interès general. És més extensa que la notícia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies, esquemes, i altres tipus d'informació gràfica.

SUBGÈNERES D'OPINIÓ

Article d'opinió: Escrit de persones que col.laboren esporàdica-ment i que expressen opinions, judicis, idees o comentaris personals sobre fets actuals o d'interès humà. També rep el nom d'article de col.laboració i, en funció de la seva distribució, de columna.

Article de crítica: Ressenya informativa, interpretativa i avalua-dora d'una obra publicada, exposada o representada en públic ( literatura, pintura, música, cinema..), segons el criteri de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.

Cartes dels lectors/al director: Són escrits dels lectors, adre-çats al director, que solen expressar opinions, comentaris, agraïments...sobre esdeveniments d'actualitat, qüestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prèvia, que únicament superen aquelles cartes que combreguen ideològicament amb el diari.

Editorial: Escrit sense signar que dóna opinió sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social. L'opinió coincideix amb la de la direcció del diari i orienta al públic lector. Si apareix signat rep el nom d'article de fons.

Entrevista: És un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una persona coneguda. N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat.

SUBGÈNERES HÍBRIDS. (INFORMATIUS I D'OPINIÓ)

Crònica: Informació presentada per un corresponsal o un enviat especial que informa d'uns esdeveniments recents que s'analitzen, es valoren i s'interpreten. Es redacta en tercera persona i pertany a àrees més o menys específiques: esportiva, judicial, política,etc.

La crònica fuig de l'estil neutre dels discursos informatius i empra els recursos lingüístics per tal de dotar a la crònica d'amenitat, atractiu i, fins i tot, valor literari.

Reportatge interpretatiu: Inclou, com en la crònica, informació i opinió. És més freqüent en els setmanaris especialitzats que en els diaris, on apareix de forma esporàdica. No interessa la immediatesa dels esdeveniments. Els més característics són fruit del "periodisme d'investigació": després d'un procés de documentació que pot ser llarg, el redactor ofereix les seves conclusions en forma d'un conjunt de tesis que es veuen recolzades per les dades objectives recollides.