Històries Reals - rabosera Tibi alacant


HISTORIES REALS



A aquesta secció serà poc a poc allà on podreu trobar totes aquelles coses que quan sigam pares de familia contarem als nostres nadons





-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


   La següent història la protagonitzen un grupet d'amics que s'havien propost pasar unes molt bones pasqües i van ser testimonis directes d'una de les històries mes terrorifiques que es recoreden. Tot va começar fa molt temps arrere, encara no hi havien móvils i ni tansevols tenien motos. El cas es que van anar al pantà de Tibi d'acampada, els primers dies i nits van pasar amb tranquilitat. Els 4 amics que van quedar després del primer dia s'ho pasaven d'alló mes be: contstruiren un titanic, fones, inclús ún es va proposar fer una astora que finalment va quedar en una corda llarga, d'aquella afable convivència van naixer famoses frases com aquella de: "tranquilo Miguel, ma mare ja meu deia, els raros son ellos." Pero la amigable convivència al últim dia que els quedava d'estar allí es va acabar. Tot va començar quan 3 dels amics van decidir anar a la paret del pantà mentre el altre es va quedar on estaven les tendes, van arribar sense massa problemes a la paret, pero va ser a partir d'ahí on es van començar a succeir una serie d'aconteciments que traumatitzarien la vida d'aquestos 3 joves:






   Una vegada ja a la paret es van posar a pescar amb total tranquilitat, pero pasat un rato alguna cosa no anava be, el vent bufava fort en direcció Est però el fil de la canya de pescar anava en direcció contraria, un dels amics va apreciar el fet i el va comentar als demes pero aquestos van concluir que es devia a que pescaven amb pes, pero el fil  es va posar a fer circunferències, pareixia clar, havien pescat algo, rapidament es van posar mans a la feina per a traure la carpa pero alguna força superior va impedir que tragueren aquell peix del aigua, en el moment que el peix va començar a eixir del aigua algo o algu va tirar del peix cap al aigua amb suficient força per a que es trencara el fil i el peix tornara al aigua, aquest fet no va fer sospitar res als amics, no s'adonaven que el "monstruo del pantano" havia començat a fer acte de precència... Després d'alló, els amics es van disposar a tornar a les tendes, pero van decidir pujar pel costat de la paret del pantà, després de pujar  uns quinze metres per aquella paret de pedra es van adonar que posiblement alló seria l'ultim que farien, van arribar a un lloc on el que anava davant de tots no podia pujar mes, mentre que el que anava davall veia com imposible tornar cap avall danvant l'inclinació d'aquella pedra, aquells van ser moments de gran agonia per als tres, ja que es veien atrapats a quinze metres d'altura i a kilometres d'algú quels poguera ajudar, els enrvis es van apoderar d'ells, nervis que poc a poc van anar canvian a una energia interior que els va fer traure forses d'on ja no hi havien i varen poder acabar de pujar aquella pedra, tot va anar be fins que van arribar a les tendes, faltaba l'altre amic que havien deixat feia un parell d'hores, no apareixia per cap lloc, derrepent es va sentir un crit d'angustia d'un dels amics que després va pillar forma i que deia: un mensaje satànic!!!!!, un mensaje satànic!!!!!, dins d'una de les dos tendes que tenien es va encontrar un missatge fet a pedretes que deia: ME VOY A CASA JAIME,





          La vesprà va transcorre amb tranquilitat, poc a poc es va anar oscurint i van anar fent plans per a la nit, un de ells anar com atres nits a la vora del pantà a peixcar, pero després del sopar es van començar a sentir uns crits desgarradors procedents després d'una primera impressió del atre costat del pantà, pareixien una mescla entre cabra i llop, aquells crits van anar pillant força fins que va pareixer que els crits procedien d'uns 50 metres d'on estaven, ràpidament es ficaren tots tres a la tenda mes petita, una tenda per a dos persones, es ficaren tan depresa que es deixaren fora la tenda un garrot que un d'ells havia pillat al sentir els crits desgarradors tan aprop. Aquells crits poc a poc anaven sentint-se més forts i ningú s'atrevia a traure la ma fora de la tenda per agafar el garrot, es més, davant aquella situació  desesperada tots tres es juntaren a la mitat de la tenda que estava mes lluny de la porta on només hi havia lloc per a un. en un intent per tranquilitzar-se van posar la radio, pero només es sentia una emisora a la radio, una emisora en la que parlaven una llengua extranya que no mai havien sentit i pareixia cantar profecies satàniques, rapidament van desenxufar la radio i es va quedar tot en silènci, de pronte es van sentir no molt llarc de la tenda unes pejades, que no s'acabaven d'apropar a la tenda, van continuar sentint-se aquells crits i aquelles pejades al llarc de tot el que recorden tots tres amics que es despertaren poc després d'eixir el sol, salvs i estalvis. FÍ






Tornar