CBRET ==== ==== ==== ==== == Rosa d'Abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il.lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel. J. Verdaguer i Santaló

MONTSERRAT Es commemora aquest any 2006 el 125 aniversari de la proclamació de nostra Moreneta com patrona de Catalunya i, considerant la gran veneració que el poble fidel té cap a aquesta advocació mariàna, el Papa Benet XVI ha atorgat un any jubilar, que es va obrir el passat 3 de febrer i es perllongarà fins al 31 de desembre d'aquest any.

Dolça Catalunya pàtria del meu cor quan de tu s'allunya d'enyoraça és mor. Jacint Verdaguer i Santaló

Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol, que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol. Àngel Guimerà i Jorge

Terra, bella terra nostra, terra de l'amor sens fi, llum, tota bellesa -de bonic florir......- Lluís Capdevila i Villalonga Víctor Mora i Alzinelles

Amb l'alè dels boixars i ginesteres que coronen els pics d'eixes cingleres s'eixamplen mos pulmons; i en la ferum placenta i muntanyana, respiro de la pàtria catalana les santes i formoses tradicions. A. Bori i Fontestà

Allà la santa Patrona de Catalunya es venera, en el temple que bastiren els àngels dalt de la serra. A. Bori i Fontestà

Aquí tot és formós. La imatge bella de la Verge asseguda en la capella ens postra reverents; l'eixerida i devota escolania ens allunya la pena, amb l'harmonia de sos càntics i notes eloqüents. A. Bori i Fontestà

(Camí a la Santa Cova) ¡Virgen bendita y bella, remediadora del linaje humano! Sed Vos aquí la estrella que en este mar insano mi pobre barca guíe y de tantos peligros me desvíe. ¡Virgen de Montserrate, que estas ásperas sierras hacéis cielo! Enviadme rescate sacadme de este duelo pues es hazaña vuestra al mísero caído dar la diestra. Miguel de Cervantes Saavedra

LA SANTA COVA

LLEGENDA DE LA TROBADA DE LA IMATGE La llegenda diu que uns pastors van veure set dissabtes seguits que per darrera de la muntanya sortia una gran resplendor. També van sentir com uns cant i unes músiques totes dolces i harmonioses. Van córrer a explicar-ho al bisbe de Manresa, el qual va formar una processó fins a la porta de la cova. Entre tots van tirar la paret a terra i van trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, tota voltada d'angelets amb tot d'instruments que tocaven i cantaven i aureolada d'una claror que feia més resplendor que set vegades el sol. El senyor bisbe la va prendre amb les seves mans i tots van convenir que una joia tan gran l'havien de dur a la Seu de Barcelona i van organitzar una processó per portar-la-hi. Però heus ací que, quan van arribar a l'indret on avui s'escau el monestir, es van sentir cansats i van reposar. Quan van tractar de reprendre el camí es van trobar que la imatge s'havia fet tan pesant que ningú no la va poder moure d'allí. Davant d'això, van creure que era la voluntat de la Mare de Déu no moure's d'aquell lloc i allí mateix van aixecar una capella, que amb el temps va convertir-se en església i més tard en monestir.

Camí de Sant Joan a Sant Jeroni El cim de Sant Jeroni és el punt més alt de la muntanya de Montserrat. Pic molt emblemàtic, és també un dels principals miradors, per no dir el més important, de tot Catalunya. La seva alçada i la seva ubicació (es troba gaire bé al centre del Principat) li permeten tenir en dies clars una vista extraordinària, que fins i tot, en dies molts especials, arriba fins al Puigmajor a l'Illa de Mallorca.

Camins inversemblants, ens duen a zones d'encantadors i estranys paisatges que són un somni visual, que t'omplen d'humilitat i pau interior davant la grandiositat i bellesa d'aquesta serra, tan singular per als catalans. (Les Agulles, Els Frares Encantats, Els Ecos, El Montgros, El Cavall Bernat)

Sóc de una terra galana, d'artistes, de segadors, on es balla la sardana que es la dansa dels amors! Sóc de una Pàtria guerrera que sap creixe i sap lluitar...... Sóc d'una terra sincera que parlem en català! Josep Clapera i Soler

L'HORA DELS ADEUS

És l'hora dels adéus, ens hem de dir: adéu-siau. Germans dem-nos les mans senyal d'amor, senyal de pau. Él nostre comiat diu: a reveure, si a Déu plau; i ens estrenyem les mans mentre diem: adéu-siau. No és un adéu per sempre és sols l'adéu per un instant. El cercle referem i fins potser serà més gran. La llei que ens agermana ens fa més forts i ens fa més grans. Si ens fa més bons minyons també ens fa ser més catalans. Popular d'Amèrica del Nord adaptada

Santa Espina Àngel Guimerà

Página inicial.