MONTSERRAT
monts.

CArroba.BRETArroba.
==== ==== ==== ==== ==
Rosa d'Abril,
Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il.lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel.

J. Verdaguer i Santaló

monts.

 

MONTSERRAT


Es commemora aquest any 2006 el 125 aniversari de la proclamació de nostra Moreneta
com patrona de Catalunya i, considerant la gran veneració que el poble fidel té cap
a aquesta advocació mariàna, el Papa Benet XVI ha atorgat un any jubilar,
que es va obrir el passat 3 de febrer i es perllongarà fins al 31
de desembre d'aquest any.

monts.

 

Dolça Catalunya
pàtria del meu cor
quan de tu s'allunya
d'enyoraça és mor.

Jacint Verdaguer i Santaló

 

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Àngel Guimerà i Jorge

castellano.
monts.

 

Terra, bella terra nostra,
terra de l'amor sens fi,
llum, tota bellesa
-de bonic florir......-

Lluís Capdevila i Villalonga
Víctor Mora i Alzinelles  

 

monts.

 

Amb l'alè dels boixars i ginesteres
que coronen els pics d'eixes cingleres
s'eixamplen mos pulmons;
i en la ferum placenta i muntanyana,
respiro de la pàtria catalana
les santes i formoses tradicions.

A. Bori i Fontestà  

 

monts.

 

Allà la santa Patrona
de Catalunya es venera,
en el temple que bastiren
els àngels dalt de la serra.

A. Bori i Fontestà  

 

monts.

 

Aquí tot és formós. La imatge bella
de la Verge asseguda en la capella
ens postra reverents;
l'eixerida i devota escolania
ens allunya la pena, amb l'harmonia
de sos càntics i notes eloqüents.

A. Bori i Fontestà  

 

monts.

(Camí a la Santa Cova)

¡Virgen bendita y bella,
remediadora del linaje humano!
Sed Vos aquí la estrella
que en este mar insano
mi pobre barca guíe
y de tantos peligros me desvíe.

¡Virgen de Montserrate,
que estas ásperas sierras hacéis cielo!
Enviadme rescate
sacadme de este duelo
pues es hazaña vuestra
al mísero caído dar la diestra.

Miguel de Cervantes Saavedra

monts.

LA SANTA COVA  

LLEGENDA DE LA TROBADA DE LA IMATGE

La llegenda diu que uns pastors van veure set dissabtes seguits que per darrera de la muntanya sortia una gran resplendor. També van sentir com uns cant i unes músiques totes dolces i harmonioses. Van córrer a explicar-ho al bisbe de Manresa, el qual va formar una processó fins a la porta de la cova. Entre tots van tirar la paret a terra i van trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, tota voltada d'angelets amb tot d'instruments que tocaven i cantaven i aureolada d'una claror que feia més resplendor que set vegades el sol.

El senyor bisbe la va prendre amb les seves mans i tots van convenir que una joia tan gran l'havien de dur a la Seu de Barcelona i van organitzar una processó per portar-la-hi. Però heus ací que, quan van arribar a l'indret on avui s'escau el monestir, es van sentir cansats i van reposar. Quan van tractar de reprendre el camí es van trobar que la imatge s'havia fet tan pesant que ningú no la va poder moure d'allí. Davant d'això, van creure que era la voluntat de la Mare de Déu no moure's d'aquell lloc i allí mateix van aixecar una capella, que amb el temps va convertir-se en església i més tard en monestir.  

 

monts.

Camí de Sant Joan a Sant Jeroni

El cim de Sant Jeroni és el punt més alt de la muntanya de Montserrat. Pic molt emblemàtic, és també un dels principals miradors, per no dir el més important, de tot Catalunya. La seva alçada i la seva ubicació (es troba gaire bé al centre del Principat) li permeten tenir en dies clars una vista extraordinària, que fins i tot, en dies molts especials, arriba fins al Puigmajor a l'Illa de Mallorca.

monts.

 

Camins inversemblants, ens duen a zones d'encantadors i estranys paisatges que són un somni visual, que t'omplen d'humilitat i pau interior davant la grandiositat i bellesa d'aquesta serra, tan singular per als catalans.
(Les Agulles, Els Frares Encantats, Els Ecos, El Montgros, El Cavall Bernat)  

 

monts.

 

Sóc de una terra galana,
d'artistes, de segadors,
on es balla la sardana
que es la dansa dels amors!

Sóc de una Pàtria guerrera
que sap creixe i sap lluitar......
Sóc d'una terra sincera
que parlem en català!

Josep Clapera i Soler  

 

monts.

 

L'HORA DELS ADEUS

És l'hora dels adéus,
ens hem de dir: adéu-siau.
Germans dem-nos les mans
senyal d'amor, senyal de pau.

Él nostre comiat diu:
a reveure, si a Déu plau;
i ens estrenyem les mans
mentre diem: adéu-siau.

No és un adéu per sempre
és sols l'adéu per un instant.
El cercle referem
i fins potser serà més gran.

La llei que ens agermana
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons
també ens fa ser més catalans.

Popular d'Amèrica del Nord
adaptada


Santa Espina
Àngel Guimerà

paloma
Página inicial.

castellano.