Pagina nueva 2

        El relleu.

     Llutxent és una peça més del trencaclosques  de la Vall que la tanca per l'est  i que per tant participa dels trets més característics d'aquesta comarca. La seua orografia presenta una dualitat que ja ve sent tòpica: La serra i el pla. És un vast terme de 3914 hectàrees.

 Al nord i a l'est s'hi troben les majors elevacions del territori amb una altura màxima de 659 metres. Són les contraforts muntanyencs de les serres de Marxuquera. Un punt geogràfic allunyant del soroll humà,  que en dies clars ens permet contemplar la mar.  

   La zona oest endolceix l'altitud (com si  vullguera anant presentat la vall)   al barranc de Xetà. Amb 210 metres es localitza la mínima elevació del terme sobre el nivell del mar. Ací s'estén la zona anomenada  pla. Son margues blanques que amb l'explotació dels aqüifers han permés als llauradors obtenir un més que acceptable rendiment agrícola. Els barrancs del pla, tot i mantenir-se eixuts la major part de l'any  són tributaris del riu Albaida. 

 Actualment són poques les fonts que ofereixen el seu brollador líquid al visitant durant tot l'any. Tot i amb això estan ubicades en bells indrets de recomanable visita. Són entre altres la Font del Rafal, La Font de la Figuera....