Caminada 2003. Centre Excursionista de Sitges

Vallcarca - Font de Montseva - Les Àligues - Sitges

Enguany, per la setena edició de la Caminada Popular del Centre Excursionista de Sitges, hem triat un itinerari força diferent als de les edicions anteriors. Per primer cop, no sortim del nucli de Sitges, sinó que ens desplacem a Vallcarca per anar, fondos amunt, cap a una de les poques fonts del massís del Garraf. La ruta pujarà, prop d’antics marges i de barraques de vinya, per apropar-se al cor del massís. Veurem vinyes de malvasia, i bonics i feréstecs paisatges, abans de tornar a Sitges pel tradicional Camí de la Fita.

La sortida està situada a Vallcarca, una centenària fàbrica de ciment de silueta característica. El 1903, Butsems i Fradera van fer construir una instal·lació pel processat de ciment natural i de calç hidràulica, que aprofitava les característiques de la pedra del massís. Deu anys més tard, la modernitzen amb un ciment artificial: el Pòrtland. La iniciativa fructifica, i nombrosos treballadors es traslladen a viure al costat de la fàbrica. Al contrari del Berguedà, però, la fàbrica ha sobreviscut a la colònia. La instal·lació compta fins i tot amb un port industrial, i va ser la primera d’una llarga llista d’agressions humanes a l’entorn natural del massís. Un baixador de ferrocarril, avui desequipat per Renfe, permetia fins fa pocs anys sortir de Vallcarca per fer excursions pel Garraf.

Sortim de la fàbrica de ciment de Vallcarca vorejant la instal·lació. Ens dirigim cap al viaducte de l’autopista C-32, que travessarem per sota. A uns 200 metres prenem una pista que comença cap a l’esquerra, al costat d’unes piles de terra fosca, i puja cap a Mas Quadrell. La part baixa del fondo de Vallcarca ha estat sotmesa els darrers temps a una intensa aplanada, el que dóna fe de la molta activitat que encara desenvolupen la cimentera i la pedrera.

		A uns 900 metres deixem, a la dreta, una pista que és propietat de la pedrera de Vallcarca, barrada per unes pedres i amb diversos advertiments de perill. Nosaltres continuem recte per la pista. Més endavant, després de vorejar els límits de la pedrera, que no són altres que el llit de la riera, passem pel costat d’unes barraques d’una urbanització il·legal. A 3,2 km de la sortida, ens desviem per una pista a mà dreta per entrar al fondo de Montseva. El primer tram té una pujada pronunciada, i deixem en una corba una espectacular cabana de pedra seca. Seguim per la mateixa pista durant poc més d’un quilòmetre, i l’abandonem per un camí que surt a mà dreta, vorejant uns camps, a 600 metres de l’inici d’aquesta pista. Continuem per aquest camí i en poc temps arribem a la Font de Montseva.
Cabana de pedra seca

La Font de Montseva és en realitat un petit dipòsit subterrani de pedra on s’hi acumula l’aigua de pluja. La seva situació, arrecerada dins d’un fondo, li permet mantenir un clima fresquet fins i tot durant l’estiu, i preservar perenne una petita quantitat d’aigua en el seu interior. Un grup de sitgetans tenen cura de la seva conservació El camí continua pujant i passa pel costat d’una barraca de vinya en bon estat. Si mirem a l’altra banda del fondo, cap el Pujol d’en Pei, veurem alguna altra d’aquestes històriques construccions. Després d’un quilòmetre de pujada, entre antics marges abandonats durant l’epidèmia de la fil·loxera que va afectar la vinya, arribem dalt la carena, on trobem un bosquet de pins. Comencem a planejar, i trobem les runes de la masia de Les Àligues, on esmorzarem.
		Font de Montseva

La ruta continua pel mateix camí i, en 700 metres, arribem a una nova pista, just al davant dels camps de Can Planes, on des de fa molt poc s’hi cultiva vinya, concretament la varietat de raïm anomenada Malvasia de Sitges. Aquesta important pista comunica Campdàsens i Can Lluçà amb Sitges per Penya Riscla i el Camí de la Fita. Precisament, el tram final de la caminada segueix aquesta darrera ruta. Continuem la pista cap a l’esquerra, i en poc més de mig quilòmetre passem pel Coll Roig, coronat per quatre pins.

La pista baixa i, en 850 metres, deixem a la dreta les runes de la Casa Nova. Una mica més endavant, deixem a l’esquerra un edifici mig amagat per la vegetació. És el xalet de la Casa Nova. El nostre camí ens menarà finalment a l’encreuament de la pista principal del massís, que va de Sitges a la Plana Novella. L’agafem a l’esquerra, en direcció a Sitges i al cap d’uns 250 m passem pel coll de Penya Riscla. En aquest punt tenim una bonica vista de la baixada del fondo de Vallcarca, i ens podem fer una idea global del camí que hem fet. Continuem per la pista principal, força transitada per tota classe de vehicles el cap de setmana. Passem per Mas Maiol, casal dels caçadors de Sitges i, seguint baixant, arribem al coll de la Fita, des d’on continuem baixant cap a Sitges pel camí de la Fita, que en algun tram està encimentat. En el primer tomb, un senderó surt recte, i ens permet d’evitar un parell de corbes del tram encimentat de la pista.

De nou a la via, el principal vial que entra al Garraf des de Sitges, continuem la baixada, pel costat del Corral d’en Barbeta, fins arribar al polígon industrial-comercial de Mas Alba. Després de passar unes rotondes, continuem, pel camí de la Fita, ara ja carrer, deixant l’Institut Joan Ramon Benaprés a la nostra dreta, i una zona d’increïble expansió urbanística a l’esquerra. Unes passes més, i arribem a la plaça Catalunya, final del nostre itinerari.

Tornar a l'inici