[inici] [personal] [docència] [publicacions] [dins la www] [la meva terra]

[les meves platges] [Pollença] [la meva ciutat] [les nostres coses]

la meva terra

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes

i damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre

la pluja difícil, la pluja blava

que ve de tu, cadena clara,

serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre de 1937

La Balanguera misteriosa,

com una aranya d'art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil·la

teixint la tela per demà.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

***

Girant l'ullada cap enrere

guaita les ombres de l'avior,

i de la nova primavera

sap on s'amaga l'avior,

i de la nova primavera

sap on s'amaga la llavor.

Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

***

De tradicions i d'esperances

tix la senyera pel jovent,

com qui fa un vel de noviances

amb caballeres d'or i argent.

De la infantesa qui s'enfila,

de la vellura que se'n va.

La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

Poema de Joan Alcover

Música d'Amadeu Vives

[inici] [personal] [docència] [publicacions] [dins la www] [la meva terra]

[les meves platges] [Pollença] [la meva ciutat] [les nostres coses]