Aquell projecte del que en varem començar a parlar el mes d’octubre de 2007, ara ja serà una
realitat desde febrer i mes a mes, etapa rere etapa ens anirem apropant al
Cim del Canigó.
A poc a poc, tot travessant les diferents comarques anirem coneixent valls i
muntanyes, masies i poblets, monestirs i ermites, que ens oferiran la seva bellesa i la història que tenen amagada si som capaços de
copsar-la amb humilitat i senzillesa.
Volem atènyer varis objectius, tots ells importants:
• Unir, d’una forma simbòlica, la nostre població amb el cim del Canigó.
• Trobar-nos un grup d’amics amb un objectiu comú i fruir de la seva companyia i de la
muntanya.
• Conèixer una mica millor el nostre país i per tant estimar-lo.
• Demostrar-nos a nosaltres mateixos que som capaços, amb esforç i constància,
d’assolir a llarg terme l’objectiu que ens hem proposat.
Realitzarem el recorregut amb unes 14 o 15 etapes segons necessitats, no ens preocupa el nombre, el que procurarem es que tinguin un recorregut màxim de 20 Km i dificultat assumible per totes aquelles persones mínimament acostumades a caminar per la
muntanya.
Per tal de conèixer be els recorreguts i evitar marrades, un equip reduït de persones faran les sortides prèvies sobre el terreny dies abans que ho faci el gran
grup.
Aquest web
és la presentació de l’aventura pas a pas. Aquí podreu trobar la planificació de la ruta general, la descripció de les etapes conforme es vagin
desenvolupant, els mapes i àlbums amb fotos així com a enllaços interessants
relacionats.
El Canigó no
és sols una muntanya. És un dels elements més emblemàtics dels Països Catalans. Captivat per la bellesa d’aquest
paratge, el gran poeta Jacint Verdaguer escriví,
l'any 1886, el seu poema èpic Canigó, exaltació de l'amor, el patriotisme
i la llegenda.
(...)
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
(...)
Jacint Verdaguer, Canigó
LA
FLAMA
DEL
CANIGÓ
L'origen
de
la Flama
del Canigó
La
Flama
del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les
fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és
tot l'any a la cuina del Museu de
la Casa Pairal
o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del
Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya
del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres
catalanes.
La idea va néixer a
la Catalunya Nord
, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés
de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de
Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el
primer foc des del cim del Canigó
(2.784 metres
). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del
foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a
la Catalunya Nord
, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà,
dues entitats que promocionaren la celebració.
L'any
1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera
entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's
pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els
territoris del país fins al punt que avui son poques les ciutats
i barris que no encenen la seva foguera amb
la Flama
del Canigó.
El Canigó no
és sols una muntanya. És un dels elements més emblemàtics dels Països Catalans. Captivat per la bellesa d’aquest
paratge, el gran poeta Jacint Verdaguer escriví,
l'any 1886, el seu poema èpic Canigó, exaltació de l'amor, el patriotisme
i la llegenda.