PRESENTACIÓ

La gènesi d'aquestes propostes de programes ha estat un curs de doctorat en música a la UPV on vaig descobrir l’Escola Valenciana de Manuel Palau i el grup dels cinc o dels joves-en el programa II ho teniu amb més detall-.

Manuel Palau, des del seu magisteri al Conservatori de Música de València, fou l’inspirador i animador de l'Escola Valenciana, on Vicent Asencio milità, encara que al seu quartet encara està cercant el seu camí. La inclusió de Falla és per la reverència que tota aquesta generació de compositors valencians li brindaren (les obres amb referències i dedicatòries al mestre són recurrents en tota la generació post-Falla), ell aconseguí amb el folklore andalús el que Palau intentà amb el valencià (el seu quartet n’és una magnífica mostra). Per altra banda al Brasil Heitor Villa-Lobos anava pels mateixos anys per camins semblants, i sembla que aconseguí reeixir-se’n. Les dates d'aquestos tres autors (Palau-1928-, Asencio-1932- i Villa-lobos-1931-) són significatives del que es coïa en els ambients musicals de la primera meitat del segle XX.

El programa Zemlinsky-Schoenberg-Webern està dedicat a la gènesi de la modernitat musical a la Viena del pas al segle XX, oferint unes obres marcades per les influències directes entre els autors degudes a la relació mestre-alumne.

Són possibles totes les combinacions que us semblen adequades però de tota manera en propose tres:

I-El Nacionalisme musical a Europa i Amèrica, una panoràmica de la primera meitat del segle XX. Villa-lobos,Asencio,Falla.

II-L'escola musical valenciana

Asencio,Palau, Falla.

III-La gènesi de la Modernitat musical, Tradició i renovació a la Viena de finals del segle XIX. Zemlinsky, Schoenberg, Webern.

1 CONCERT ---------------------------------------2000 EU+ IVA

2 , 3 CONCERTS---------------------------------1800 EU+IVA

4, 5 CONCERTS---------------------------------1600 EU+IVA

6 O MÉS CONCERTS----------------------------1400 EU+IVA.

HEITOR VILA-LOBOS

De vegades una sola obra adquireix valor emblemàtic : Stravinski és l'autor de La consagració de la primavera, Schoenherg el del Pierrot lunaire i Villa-Lobos ho és de la Bachiana hrasileira n 5 per a veu i vuit violoncels. El talent de Villa-Lobos s'ha bolcat en obres molt originals, tant per la seua plantilla com per derivar el seu valor d'un folklore sud-americà del que és el més il·lustre representant. En gran part autodidacta, el jove Villa-Lobos va rebre la primera base musical de son pare qui l'inicià en el violoncel, el seu instrument predilecte. Després Villa-Lobos va aprendre directament dels cantors populars l'art d'improvisar, que practicaria a la guitarra, i l'essència de la música folklòrica que recuperaria per a la seua pròpia música. Entre 1905 i 1912, Villa-Lobos va recórrer el Brasil escoltant músiques populars i llegint partitures dels compositors europeus: les seues primeres obres porten l'empremta d'aquesta síntesi, des de la ‘Suite popular brasilera" per a guitarra (1908-1912) i les "Dances característiques africanes" (1915) per a piano. Becat pel govern brasiler visqué l’ambient musical de París, aleshores capital musical del món on va compondre la major part dels seus Chóros. Tornat a Brasil, es consagraria, d'una banda, a l'educació musical i, per una altra, a expressar la seua fascinació per Bach i per l'element popular en les seues cèlebres "Bachianas brasileiras".

ELS QUARTETS DE CORDES

Els Quartets de Villa-Lobos, 17 en total, es mantenen fidels al marc general en quatre moviments directament heretat de Haydn: dos moviments allegro que emmarquen a un lent i un scherzo. De proporcions iguals a les del seu il·lustre model, les formes utilitzades respecten generalment els arquetips però amb gran llibertat en el tractament del detall i és evident que la seua extraordinària facilitat d’escriptura no aconsegueix a renovar el gènere (la qual cosa, d'altra banda, mai va pretendre).

El Quartet n. 5, compost en 1931, fa de frontissa en l'època en què Villa-Lobos, tornat a Brasil, comença a plasmar les característiques del nacionalisme musical del que seria el representant oficial, cosa que es tradueix en una importància creixent dels elements folklòrics: referències melòdiques a cançons infantils en el primer temps, o polirritmies recollides al nord-est de Brasil que fan que el quartet sone amb una alegria i frescor que defineixen la música d’un dels més grans compositors del segle XX.

Els temps del quartet n 5 son:

Va nàixer a València en 1908 i estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enrique Morea i Franck Marshall i seguint després els consells de Joaquín Turina i E. Halffter. Durant el període comprès entre els anys 1932 a 1936 va dedicar la seua activitat a la creació i organització del Conservatori de Música de Castelló, en el que va impartir classes de composició i dirigí l'orquestra i cor d'aquella entitat. Pensionat per la Diputació de València anà a estudiar a París. Posteriorment va ser professor del Conservatori Superior de Música de València, des de 1952 fins a 1978.

Va obtindre premis en diversos concursos i fou Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Femando de Madrid.

Al seu catàleg figuren obres per a orquestra, música de cambra i diversos ballets. El titulat "Llanto a Manuel de Falla" fon estrenat al Festival Intemacional de Música i Dansa de Granada en 1953. En la seua producció és important l'obra per a guitarra que, editada a Itàlia i Bèlgica, ha sigut difosa i portada al disc per Andrés Segòvia i Narciso Yepes, entre altres artistes.

Membre de l'Escola valenciana, inspirada per Manuel Palau, formà part del Grup dels Cinc o Grup dels Joves format per Vicent Garcés i Queralt (autor entre altres obres dels ballets "Passionària" i "Marinada" amb textos del mateix Joan Fuster), Lluís Sánchez, Emili Valdés Perlasia i Ricard Olmos. Tots ells intentaren la creació una música que, des de l'arrelament a una terra, una llengua i un poble, s'enlairara fins a la universalitat, com Falla havia aconseguit, i com a tals es vàren constituir el 1934 amb un manifest publicat als periòdics valencians del moment.

L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de la República tallà de soca-rel la iniciativa i provocà la dispersió del grup. Va morir a València el 3 d'abril de 1979.

El quartet de corda que presentem va ser compost l’any 1932 a Castelló, subtitulat "Homenatge als cinc", sembla evident per la factura musical i les dates que es refereix al grup dels cinc russos -Balakirev, Rimsky-Korsakov, Cui, Borodin i Mussorgsky,- que crearen l’escola musical nacionalista eslava.

Els seus temps són

Va nàixer a València en 1908 i estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enrique Morea i Franck Marshall i seguint després els consells de Joaquín Turina i E. Halffter. Durant el període comprès entre els anys 1932 a 1936 va dedicar la seua activitat a la creació i organització del Conservatori de Música de Castelló, en el que va impartir classes de composició i dirigí l'orquestra i cor d'aquella entitat. Pensionat per la Diputació de València anà a estudiar a París. Posteriorment va ser professor del Conservatori Superior de Música de València, des de 1952 fins a 1978.

Va obtindre premis en diversos concursos i fou Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Femando de Madrid.

Al seu catàleg figuren obres per a orquestra, música de cambra i diversos ballets. El titulat "Llanto a Manuel de Falla" fon estrenat al Festival Intemacional de Música i Dansa de Granada en 1953. En la seua producció és important l'obra per a guitarra que, editada a Itàlia i Bèlgica, ha sigut difosa i portada al disc per Andrés Segòvia i Narciso Yepes, entre altres artistes.

Membre de l'Escola valenciana, inspirada per Manuel Palau, formà part del Grup dels Cinc o Grup dels Joves .

Va morir a València el 3 d'abril de 1979.

El quartet de corda que presentem va ser compost l’any 1932 a Castelló, subtitulat "Homenatge als cinc", es refereix al grup dels cinc russos -Balakirev, Rimsky-Korsakov, Cui, Borodin i Mussorgsky,- que crearen l’escola musical nacionalista eslava.

Els seus temps són

Manuel Palau Boix "Quartet en estil popular"

Manuel Palau Boix va néixer a Alfara del Patriarca l'Horta Nord el 1893 i es va formar a València, París i Berlín . Professor de Composició del Conservatori de València, autor d'obres com "Gongoriana" amb la qual va aconseguir el premi Nacional de Música el 1927,"Marxa Burlesca",1936,"Poemes de llum", 1939, "Tríptic Catedralici", 1956, tres simfonies de 1944,1945 i 1950, "Paisatges valencians", "Cançons de la meua terra", l'òpera "Maror" amb text de Xavier Casp i el ballet "Sino", en total, més de 400 obres. Tingué repetides ofertes per al Conservatori de Madrid i Donostia però mai no vullgué anar-se'n de València.

Amb la seua tasca va obrir la música valenciana a les noves corrents europees anant des d'unes bases impressionistes fins a experimentar amb la politonalitat i la modalitat però sempre arrelat a la tradició popular valenciana que va investigar i recopilar. Fundador de l'Escola Valenciana els seus alumnes han estat gairebé tots els músics valencians importants i, en concret, inspirà i estimulà al Grup dels Cinc o Grup dels Joves format per Vicent Garcés i Queralt (autor d'entre altres obres dels ballets "Passionària" i "Marinada" amb textos del mateix Joan Fuster), Vicent Asencio (l'únic que no va ser alumne d'ell), Lluís Sánchez, Emili Valdés Perlasia i Ricard Olmos. Tots ells intentaren la creació d'una música que, des de l'arrelament a una terra, una llengua i un poble, s'enlairara fins a la universalitat i com a tals es vàren constituir el 1934 amb un manifest publicat als periòdics valencians del moment.

L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de la República tallà de soca-rel la iniciativa i provocà la dispersió del grup.

El quartet que presentem de Palau "Quartet en estil popular" és el paradigma d'aquestes idees, així des del basament en l'art musical popular del país s'intenta extraure el mateix esperit del folklore dels valencians, més que simplement una armonització de melodies o temes populars concrets. El quartet presenta un rondó enganyòs a l’Scherzo que ens duu a l’estructura de l’Ú, del "Cant d’estil", amb una sèrie d’estrofes que s’intercalen seguint el model d’aquesta forma popular i al Allegro temes que remeten a les melodies modals d’aquest "Cant d’estil" valencià i que s’organitzen de manera complementària, com ho farien una parella de "cantaors" en una nit d’albaes més que com una veritable lluita harmònica que al final resol les tensions.

A la Viena de finals del segle XIX i principis del XX es va produir el pas cap a la Modernitat musical, l’atonalisme, el serialisme i el dodecafonisme estan a punt d’obrir-se pas en un ambient artístic de renovació radical, l’expressionisme encetava el camí cap als ismes posteriors, un canvi de paradigma estètic està a punt de produir-se en tots els àmbits literaris, plàstics i musicals.

Presentem un programa dedicat a la gènesi de la segona escola de Viena, formada per Schoenberg com a mestre i mentor ( Alban Berg i Anton Webern foren els seus alumnes) i en concret a la formació d’aquesta escola amb dos quartets, un d’Alexander von Zemlinsky i l’altre d’Arnold Schoenberg. Schoenberg fon essencialment autodidacta però va rebre consells de Zemlinsky i ambdós fundaren la Vereinigung Schaffender Tonkünsle, societat de concerts dedicada a difondre la "nova música".

L’elecció del gènere del quartet de corda no és casual en cap compositor, i menys encara en aquestos compositors vienesos de finals del segle XX que tenien sobre les espatlles el pes dels quartets de Haydn-l’inventor del génere-, Mozart-que el consolida - i Beethoven –que el llança cap al futur, no debades els seus darrers quartets queden incompresos, cosa que el mateix Beethoven sabia -. Per altra banda Bramhs i els seus quartets de corda havien dut el Romanticisme al seu cim i Wagner i Mahler iniciat el camí del cromatisme que ensabonava el camí cap a la dissolució de la tonalitat.

Nascut a Viena el 1871 i mort a Nova York el 1942. La seua música de cambra beu de Brahms i Mahler, del primer pren un romanticisme depurat i del segon un llenguatge compositiu expressionista, i ho fa amb una síntesi admirable entre ambdues bandes.

Quartet no.1 en La Major, Op. 4 (1896)

I-Allegro con fuoco

II-Allegretto

III-Breit und kräftig

IV-Vivace.

Nascut a Viena el 1874, mort a Los Ángeles el 1951. Com el seu cunyat i mestre Alexander von Zemlinsky hagué de fugir d’Alemanya per l’arribada dels nazis al poder. Les estrenes de la seua música anaren gairebé sempre acompanyades de l’escàndol i el rebuig de la societat vienesa cosa que ell va considerar més com una prova de la legitimitat del seu talent que com un rebuig a l’art modern, actitud, per altra banda, molt pròpia de la psicologia de l’Avantguarda artística de principis de segle com molt bé ha remarcat Renato Poggioli. El quartet que presentem és un obra de joventut, de la primera etapa en la que assimila el pasat, des de Bach, Mozart i Beethoven fins a Mahler i Strauss passant per Wagner i Brahms, cosa de la que era molt conscient i manifestà clarament en els seus escrits. Aquest quartet de 1897 és sols dos anys anterior a la famosíssima "Verklärte Nacht"-Nit Transfigurada- de 1899, i s’hi troben referències clares a Brahms i Dvórak-aquesta segona especialment al primer i quart moviments-. Per altra banda és evident que coneixia el quartet Op.1 de Zemlinsky, (encara era alumne seu), cosa que es veu reflectida en el caràcter brahmsià dels altres dos moviments centrals. L’estrucutura harmònica dels temps del quartet ja és característica d’un eixamplament de la tonalitat que el duria, més endavant, cap al dodecafonisme.

I-Allegro molto

II-Intermezzo, Andantino grazioso.

III-Andante con moto

IV-Allegro.

Webern, escriu aquesta peça per a quartet el 1905, com a treball final del seu primer any d’estudis amb Schoenberg, molt influenciat per Brahms a qui el mestre posava sovint com a exemple, Mahler i Wagner també estan presents a l’obra. Més tard, el 1919 es manifestarien públicament els músics de l‘Escola de Viena, liderats per Schönberg i el mateix Webern i Alban Berg . Amb el manifest de la "Societat Vienesa d’interpretació musical" l’atonalisme i, posteriorment, el dodecafonisme, es convertirien en banderes de l’escola que transformaria el llenguatge musical en Europa.

PROGRAMA A :

Concert didàctic o audició comentada :

Es tracta d’intentar fer el més intel·ligible possible l’estructura de les obres amb la seua dissecció en directe, és a dir, amb el quartet a la sala mostrant de manera específica els temes de les obres, el seu desenvolupament, la recapitulació i la resta d’elements que ajuden a gaudir del fet musical. S’hi inicia amb una introducció general al llenguatge que els compositors utilitzen : Classicisme, Romanticisme-Nacionalisme i Impressionisme en concret amb els programes oferts. Va dirigit a estudiants de Secundària, Conservatori i, en general, qualsevol tipus de públic. És possible efectuar combinacions entre les obres dels programes a gust del consumidor.

PRESENTACIÓN

PROGRAMA A :

De lo que se trata es de intentar hacer inteligible la estructura de las obras con su disección en directo, es decir, con el cuarteto mostrando de manera específica los temas de las obras elegidas, su desarrollo, la recapitulación y el resto de elementos que ayudan a disfrutar del hecho musical. Se inicia con una introducción general al lenguaje que los compositores utilizan : Clasicismo, Romanticismo-Nacionalismo y Impresionismo en concreto con los programas presentados. Va dirigido a estudiantes de Secundaria, Conservatorio y, en general,cualquier tipo de público. Estamos abiertos a efectuar las combinaciones necesarias entre las obras a gusto del consumidor.