CLUB DIARIO LEVANTE-EMV DIUMENGE 16-III-2003.

Un món íntim i delicat

Concierto de Xavier Moreno y el Gregal Quartet

José Luis Galiana

Cartes d´amor i gelosia, de súplica i triste desesperació, «Cartes a Julieta» és, sens dubte, una de les cimeres d´un més que posible encontre entre la tradició musical clàssica (culta), el rock´n roll i el pop (inteláligents). Quan el compositor i cantant Elvis Costello i el Brodski Quartet començaren a treballar sobre les cartes escrites a Julieta Capuletto a principis de la darrera dècada no sospitaven, encara que conscients de la difícil combinació entre la veu i el quartet de corda i entre els mons estilístics i estètics que els separaven, que es convertirien en els creadors d´un nou món sonor i poètic, on la teatralitat i dramatització musical tindria una nova exitència.

Les interpretacions de l´actor i cantant valencià Xavier Moreno (Benifairó de la Valldigna, 1974) i del Quartet Gregal, més enllà de la correcció, han conectat de manera sorprenent i personal amb eixe món íntim, delicat i sofisticat de l´Elvis Costello i el Brodski Quartet, i així ho comprovàrem tots els que assistírem al seu concert el passat divendres al Club Diario Levante.

Amb un «atrezzo» mínim: tant sols uns llençols blancs sobre els faristols i les cadires en contrast amb el negre de les indumentàries dels intèrprets, unes acogidores llums estàtiques i la noblesa que emana dels instruments de corda són elements més que suficients per a la «mise en scène» d´una obra que parla de sentiments i emocions. Els mateixos que la Humanitat arrossega des dels inicis de l´Eternitat.

Fragilitat sonora i literària

Durant quasi una hora, Xavier Moreno, acompanyat pels memembres del Gregal Quartet (Francesc Aguilar i Cortina i Carlos Durá Durá, als violins; Francisco Emilio Llopis Agustí, a la viola, i María Vicenta Carrascosa Oriola, al cello), foren desfullant cançó a cançó les «Cartes a Julieta». Gràcies a una traducció i ajustament del text literari al text musical aquiratades i rigurosament treballades per Francesc Aguilar i Belloch i Francesc Aguilar i Cortina, i a una dicció impecable de Xavier Moreno, els intèrprets encetàrem el seu viatje -al que no hi faltà una maleta- a través de l´amor i la gelosia, de la súplica i la triste desesperació.

A una breu introducció instrumental titulada Deliver us (Alliberan´s) vingueren les cartes Per altres ulls (For other eyes) i Porc (Swin), una mena de dansa dissonant, agitada i de contingut escatològic que està basada en grafittis gravats en una porta de wàter.

Després de sentir Maneres dèxpert (Expert Rites) i la peça instrumental del viola del Brodski Quartet, Paul Cassidy, titulada Carta retornada (Dead letter), vingué la primera cançó de Michael Thomas I jo quasi m´ho vaig creure (I almost had a weakness), la contestació d´una tieta a la petició d´ajuda econòmica d´un nebot seu. A ritme de tango, els músics valencians realitzaren una de les millors interpretacions de la nit. Aquesta oferta és irresistible, també de Thomas, és una de les melodies més conegudes d´aquest muntatge. A Jacksons, Monk and Rowe varen seguir La meua vida en les teues mans, que ens recorda l´òpera anglesa nou-centista de Gilbert O´Sullivan; La seu de Romeo o la incomunicació entre dos amants; la frustada Pensí escriure-li a Julieta; La darrera carta, una peça instrumental on la viola de Llopis arriba a les més altes cotes d´exprisivitat, per a finalitzar amb El celler de càstig, una cançó divertida que parla de la immortalitat i de l´infern.

En fi, una delícia de concert.