La travessa de les geleres del Baltoro i del coll del Gondogoro, de 5.700 m
d'alçada, la vam fer en mig d'un temps molt bo, amb neu dura i horari
record, ja que vam unir dues etapes i per això hem pogut arribar a
Rawalpindi un dia abans del previst.

Ha estat una llastima que just haver marxat del camp base el bon temps s'ha
imposat i els que es van quedar perquè tenien mes dies que nosaltres, han
pogut fer cim. Des d'aquí, felicitats per a tots aquests.

Aquest bon temps almenys ens ha permés de disfrutar d'una bonica tornada,
tot i que força dura. Fins i tot, des de dalt del coll del Gondogoro vam
poder veure des de molt lluny com uns puntets anaven acostant-se al cim del
Gasherbrum 2, al costat dels altres 3 vuit mils de la zona, inclós el K 2,
en un dia lluminos en el que no s'hi veia ni un nuvol.

Durant la tornada ens hem assabentat de la duresa de les diverses ascencions
al G 2, al K 2 i, sobretot al G 1, on un dels companys del camp base, Josep
Anton, de la ciutat d'Elx, en una relliscada absurda hi va perdre la vida.
Des d'aquí li volem enviar una abraçada postuma, en record dels moments
compartits plegats.

També ens hem anat assabentant del munt de rescats que han fet els
helicòpters de l'exèrcit paquistanes deguts, sobretot, a congelacions. Entre
aquests rescats destaquen els dels companys bascos Juanito Oiarzabal i
Edurne Pasaban, despres de pujar el cim del K 2.

Ara ja tant sols ens queda anar tancant els expedients oberts al Ministeri
de Turisme Paquistanes, despedir-nos de l'oficial d'enllaç i preparar el
material que hem d'enviar com a mercaderia. També ens toca celebrar que, tot
i no haver aconseguit de pujar el cim desitjat, tota la resta ha anat com
una seda i estem tots junts i sense cap incident.

Des de Rawalpindi, capital d'aquest pais on tant es maltracta a les dones,
una forta abraçada de tots els membres de l'expedició als que ens heu anat
seguint durant aquests dies.

Dijous 22 de Juliol

Ahir, tal i com estava previst, en Joan Casòliva va arribar al camp1 on es
va trobar amb la resta del grup. Veient les condicions de la muntanya, molt
carregada de neu i molt perillosa (de tant en tant queien alguns allaus
interessants), i del temps, anava nevant de forma intermitent, vam decidir
entre tots d'abandonar l'atac al cim. Altres expedicions també han seguit el
mateix camí, la muntanya està impracticable, amb neu en alguns punts que
arribava més amunt de la cintura.

Veient el panorama, el Casòliva, el Kiku i l'Edu es van dedicar a desmuntar
el camp1, i baixar fins al camp base, mentre els altres pujaven al camp 2
per passar-hi la nit i aquest matí desmuntar-lo i baixar també fins el camp
base. Tota aquesta operació de desmuntar els campaments, deixar la muntanya
neta i retornar al camp base ha funcionat correctament sense cap incident i
tots tornem a estar al camp base on reposarem un parell de dies abans de
marxar definitivament.

Així, aquests dies abans del diumenge els dedicarem a organitzar la tornada,
embalar el material i preparar el trekking de tornada.

El trekking de tornada l'iniciarem el diumenge 25, i en 4 dies ens retornarà
a Skardu, on en un parell més de dies retornarem a Rawalpindi, la capital
del país.

Aquesta vegada no ha pogut ser, però hem fet tot el que ha estat possible i
la muntanya ens ha deixat. Ja quan vam arribar ens van avisar que aquest any
el temps estava revoltat i que havia caigut molta més neu del que era
normal. Nosaltres no en vam fer cas omís però vam intentar-ho. El temps no
ha canviat, ha continuat nevant gairebé cada dia, i la muntanya no tant sols
no s'ha netejat sinó que ha continuat acumulant neu.

La sensació amb la que ens quedem, però, no és dolenta. Ho hem intentat tant
o més que moltes altres expedicions i hem sabut fer bé les coses. A més, el
lloc realment és espectacular i l'intent ha valgut la pena.

Des d'aquest racó del Karakorum, lluny de tot i de tothom, volem agrair-vos
el suport i la calidesa dels missatges que ens heu fet arribar. Gràcies de
tot cor i fins ben aviat. Estem a la vostra disposició,

Dimarts 20 de Juliol

Comença l'atac al CIM!

Tota l'expedició ha sortit cap al cim, excepte en Joan Casòliva que ho farà demà... no és que vagi independent, només que, prefereix estalviar-se dormir una nit al camp 1, i ha decidit fer tot el camí fins el camp 2 d'una sola tirada. D'aquesta manera demà, es reunirà amb la resta d'expedicionaris camí del cim!

La colla abans de sortir a intentar el cim, que és el pic que és troba al fons! Els propers dies seguirem informant!

Diumenge 18 de Juliol

Continua fent molt mal temps, i no hi ha manera de poder fer res. Però bones notícies, els del trekking han arribat sans i estalvis al camp Base, cansats, però han arribat...

Dimecres 14 de Juliol

Els dos propers dies farà mal temps, o sigui, que de moment, el grup seguirà al camp base, esperant una bona oportunitat per iniciar un ascens i el pertinent atac a cim!

Dimarts 13 de Juliol

Aquest matí, a primera hora, tant el nostre grup de 5 que van dormir ahir al camp 2, com els 2 bascos de Zarautz, han arribat al camp base sense cap problema destacable a part del cansament.

Ahir van pujar del camp 1 al camp 2, carregats amb tendes i material divers, i van poder instal·lar una segona tenda al camp 2 i deixar-ne una altra preparada per pujar-la al camp 3 tant aviat com sigui possible. D'aquesta manera, ara mateix, tenim 3 tendes muntades al camp 1, menjar i fogonets, 2 tendes muntades al camp 2, també amb menjar i fogonets, i una tercera tenda pendent per muntar al camp 3 quan el camí s'hagi obert.

La pujada al camp 2 va ser dura perquè la major part de les cordes fixes estaven enterrades i s'havien d'anar buscant sota la neu caiguda. Avui, en canvi, la baixada l'han feta directa desde el camp 2 sense parar al camp 1, ha estat cansada però còmode, i al voltant de les 9 del matí ja estaven tots contents i feliços al camp base.

Ara estarem un parell de dies ben bons al camp base reposant i esperant notícies del temps, per tornar amunt tant aviat com hi hagi una finestra de bon temps suficient per intentar muntar el camp 3 i, qui sap, potser intentar el cim. Tant aviat com sapiguem quin pla tenim, ja t'ho farem saber, de moment ens quedem reposant al camp base.

El proper dia 16 hi ha prevista l'arribada del trekking. Tan aviat com siguin aquí us en farem cinc cèntims!

Diumenge 11 de Juliol

El fet d'haver instal·lat el camp 2 i haver-hi dormit, ens ha estalviat haver d'anar aquesta nit amunt. Els altres han marxat de matinada en direcció al camp 1, on hi
passaran la resta del dia, i demà de matinada tenen la intenció de pujar al camp 2, instal·lar-hi una segona tenda, i deixar-hi el material pel camp 3.
No només el material específic del camp 3, com ara una tenda, menjar, fogonet,..., sinó també cordes i estaques per posar en el camí entre els dos campaments d'alçada.

El dimarts, després d'haver posat la segona tenda a camp 2 i d'haver-hi passat la nit, tornaran al camp base. Tot això, clar, si el temps ho permet. Actualment tenim uns dies incerts, ahir mateix el dia es va aixecar nevant, durant el dia hi va haver estones de sol i estones nevant, ens vam anar a dormir en mig d'una forta nevada que feia patir per la sortida del grup, i en canvi ens hem llevat amb un dia excepcional.

Mentrestant, nosaltres dos ens quedem a reposar pendents de la propera pujada i de la futura instal·lació del camp 3. Al migdia i durant el dia anirem tenint connexions amb el grup de 5 que han marxat (Joan Cunill, Teresa, Kiku, Pep i Xavi de Figueres) mitjançant la radio, per anar seguint la seva evolució. Si hi ha alguna novetat ja te la comunicarem.

Per altra banda, els dos nois de Zarautz que comparteixen el camp base amb nosaltres (i que de tant en tant reben missatges de suport), l'Iñaki i el Mikel, també han anat amunt amb els nostres 5 companys. Ells encara tenen pendent la instal·lació del camp 2. Cal aclarir, també, que cap expedició ha aconseguit pujar més amunt d'aquest camp 2 per la gran quantitat de neu que hi ha a la muntanya i que diverses expedicions ja han abandonat definitivament i se n'estan tornant cap a casa.

Divendres 9 de Juliol

Qui ha dit que pujar un 8000 és fàcil? Amb dures penes i treballs han aconseguit muntar el camp 2. Seguidament us en faig cinc cèntims.

Dimecres 6 de la tarda, en Joan, l'Edu i el Xavi surten del camp base per anar a dormir al camp 1. Fa molt de fred, i de seguida s'adonen que no serà cap passejada. La glacera està terrible, sort en tenen de les cordes fixes que a dures penes els ajuden a enfilar-se cap al replà del Camp 1. Les motxilles sembla que pesin duescentes vegades més, però el cap està clar i l'objectiu fixat... no es pot tornar enrera... és va fent fosc, i al camí cada cop la neu és més dura. Els grampons són indispensables, cal assegurar cada passa, per no córrer cap mena de perill. Mitjanit i arriben al camp 1, estan morts de fred... qui els havia dit que era una passejada? A dures penes treuen els sacs i s'hi fiquen ... després d'una bona estona el cos entra en calor.

4 de la matinada al camp base ... sense ni un bri de llum, el segon grup surt cap al camp 1. Ells tenen més sort, la temperatura és agradable i la traça és molt clara, però el camí a les tendes del camp 1 és fa molt feixuc. El sol ha sortit i la insolació és duríssima. Fa molta calor i les possibilitats de deshidratar-se és multipliquen exponencialment. La Teresa, s'entesta a desfer neu, fer sopeta i fer-los veure... cal hidratar-se i retenir totes les forces per ascendir amb seguretat. En arribar a les tendes, cap a les nou del matí, el descans és necessàri.

6 del matí al camp 1, l'Edu i el Joan decideixen començar a ascendir al camp 2. Ara ja són de veritat el Gasherbrum II. El camp 1, està muntat a un plató rodejat de tots els Gasherbrums i l'ascenció a aquest, no deixa de ser una aproximació comuna per a totes les expedicions. La calor és asfixiant, hi ha molta pendent i porten poc líquid... ells no tenen la Teresa que és preocupa d'aquests temes. Al cap de 3/4 d'hora d'haver començat a ascendir, cal que desfacin neu per a no deshidratar-se. Treu el fogonet, omple'l de neu, i fes té... que la neu sola no té sals minerals! Finalment i després d'una ascenció duríssima, arriben al lloc on cal instal.lar el camp 2. La pendent és exagerada, i cal que fer una placeta, per muntar la tenda amb seguretat, així que els toca fer anar la pala. Després d'una estona d'esbarallar-se amb la neu, han muntat la tenda en una zona prou segura. Ara els toca esperar-se a l'endemà per poder baixar al camp base a reposar.

Fins aquí tot anava rodat, però a la muntanya ja se sap... s'ha girat el temps, hi ha començat a nevar. A les dues del matí, ha sonat el despertador al camp 1, s'havia d'ascendir al camp 1 per reforçar-lo .... portar una tenda, fugonets, menjar ... decideixen esperar a que és faci de dia, però continua nevant... la traça al camp 2 comença a esborrar-se, i la neu va caient. Finalment s'adonen que no poden pujar i decideixen esperar a l'Edu i en Joan, per baixar després cagant llets al camp base.

Són les 6 de la tarda i continua nevant ... haurem d'esperar que demà el temps millori.

Buscant a la xarxa, he trobat una adreça on apareix la predicció per Islamabad... ja se sap que geograficament no és ven bé el mateix, però hi apareix una foto del satèlit... si us hi fixeu podreu veure la tormenta que els ha fotut enlaire part dels plans. Veure la predicció

Dimecres 7 de Juliol

El dia s'ha llevat preciós i molt seré, els ànims estan a tope, i comença a ser hora de fer feina.

Al final, hi ha un canvi d'estratègia... sembla ser que s'optarà per ascendir per la via normal. En arribar al camp 1, tot el que des d'abaix semblava impossible s'ha vist que era molt més realista ... i de fet la majoria de grups han optat per aquest camí... així que de moment, la via francesa queda descartada.

De moment és formen dos grups. Un de primer, l'Edu, el Joan Casoliva i en Xavi, un noi de l'empordà molt trempat (això em comenten com si no el coneixèssim), però des d'aquí ja havíem llegit algun dels missatges que rep al tauler de suport, per quan una foto Xavi?

Aquests surten avui a la tarda cap al camp 1, per fer-hi nit, i demà ascendir i intentar muntar el camp 2. Demà al matí, pujaran la resta, Joan Cunill, Tresa, Kiku i Pep... ells dormiran demà al camp 1, demà passat al camp 2 i així el reforçaran amb menjar i altres coses... i segurament, si les forces els ho permeten tenen previst intentar pujar una mica més amunt, i fer un porteig de menjar i estris per millorar l'accés al camp 3. En definitiva, que tornen a estar en marxa i se'ls nota ja frisats per arribar a dalt ;)

La teoria és que amb dos grups és fa mes feina, i així és pot sonar suport els uns als altres ... tot i que, qui hagi viatjat una miqueta ja sabrà que si hi ha massa gent, la logística és multiplica.. en fi, això és un comentari meu!

Esperarem que tornin al camp base per saber que tal els ha anat ... i quin fart de pujar i baixar que és fan, eh? Ja se sap, qui vol lluir ha de patir ;)

Dimarts 6 de Juliol

La vida segeuix al camp base, mentre el cap és a les prediccions meteorològiques. Fonamentalment és tracata de tenir contactes (conèixer) a gent d'altres expedicions que al seu torn tinguin accés a expedicions comercials amb molts més de recursos i poder fer servir les seves dades. La seva predicció és fonamenta en la que fan pel K2, muntanya molt propera geogràficament.

De moment saben que per demà s'espera més bon temps, i que segurament per demà passat, molt més bon temps... això els porta a plantejar-se objectius: Assolir i consolidar el camp 2. Com ho faran, de moment és una incognita... ja anirem explicant!

D'altra banda, avui hem investigat el nom del Gasherbrum. Gasherbrum és un massis de 6 pics a la zona del Karakorum, un dels conjunts de muntanyes més importants de l'Himalaia. En l'idioma local, Gasherbrum, significa mur radiant.

Pels que no ha sapigueu, el Gasherbrum II és la 13a muntanya més alta del planeta i fou ascendida per primera vegada el 1956 per una expedició Austríaca, quedant el camí seguit com la ruta clàssica d'ascenció. Un segon grup, aquest cop de francesos, va ascendir el 1975, obrint una nova via, coneguda actualment com la francesa.

Aviam si en els propers dies aconsegueixo trobar algun mapa més detallat dels camps, i així, tots plegats ens podem fer una idea més detallada del que estan fent!

Per als que us interessi llegir més sobre el G2, aquí trobareu un relat interessant.

Dilluns 5 de Juliol

Aquí podem veure diverses rutes al G2.

De color verd, la ruta normal, que tenien prevista, però que sembla ser, s'ha tornat massa permillosa, per les esquerdes a la glacera.

En color lila, la ruta francesa que actualment és l'opció triada pels nostres expedicionaris.

De la vermella no en feu cas, segurament és una ruta nova que va obrir algú, l'any passat...

Diumenge 4 de Juliol

El temps pinta malament ... i almenys fins el proper dia 8 no podran tornar a accedir a la muntanya. Però el que sembla una mala notícia no ho es tan ... el temps els obligarà a fer una aclimatació bona, i no tindran la temptació de tirar massa amunt massa aviat .. en fi, tots ens coneixem i a vegades som una mica frisats ;)

De moment al camp base les coses estan molt tranquiles ... tret dels trets i les bombes que de tan en tan se senten... Pakistanesos i indis estan en guerra a una zona propera, el coll de Conway. De primer em confessen que no els fa mica de gracia, tot i que els han dit, que no es tiren a tocar... que només ho fan per fer-se por! Deu ser, com expliquen alguns avis, com al front de l'aragó on durant dies i dies, es dedicaven a fer soroll els dos bandols.... però ja se sap, si no vols pols no vagis a l'era.

En definitiva, no cal patir ni alarmar-se, segons em diuen ells, que resti com una anècdota pintoresca d'una aventura en majúscules! Si jo m'hi trobes, m'hauria de cansar molt per poder dormir tranquil ;)

Dissabte 3 de Juliol

L'espera al camp base és llarga i intensa, i més si tens l'oficial d'enllaç controlan-te tot el dia. Per sort, el personatge en qüestió sembla bona persona, i només arrufa el nas de tan en tan, quan apareixen els pernils i les llangonisses, ja se sap, de porc res de res!

Però no us penseu que la base de l'alimentació d'una expedició són les proteïnes.. aquestes hi són presents, com en qualsevol dieta equilibrada, però el que realment és important, són les sobredossis d'hidrats de carboni (energia en estat pur). Mengen molta pasta, molt arròs ... i sobretot ous (imaginem que no són gaire difícils d'aconseguir), perquè que jo sàpiga, els ous no són rics en hidrats de carboni, no? (Si tenim algun lector expert en dietes, que ens ho confirmi siusplau!)

Divendres 2 de Juliol

Ja tornem a tenir els expedicionaris al camp Base. Bones notícies i els ànims molt alts. El camp 1, ja està instalat i estavilitzat ... a aquestes alçades és una passa de gegant. Hi han instalat 3 tendes, suposem que durant els dies de l'atac al cim, hi passaran forces estones, si més no, els permetrà equipar la resta de via amb bones condicions. La moral està molt alta. No hi ha cap més expedició que de moment hagi arribat tan lluny com els nostres companys berguedans. El camp 1, és un circ glaciar de bellesa extraordinaria, des d'on es poden veure la resta de Gasherbrums ... qui debia posar-los noms? Perquè els va numerar? Poca imaginació, no? o poques ganes de treballar!

Però de moment, estan al camp base aclimatant i reposant, després intentaràn ascendir al camp 1, per passar-hi dues nits, i intentar equipar fins al camp 2, però això ja es veurà.

El cel està núvol, i sembla que el temps tendeix a empitjorar en les properes hores... potser els tocarà uns dies de repos al camp base. Esperem que no, però tan se val, a vegades s'ha d'esperar per arribar més lluny.

Dijous 30 de Juny

Els ànims estan a tope i els nostres amics s'han decidit a intentar equipar el camí fins al camp 1. (6000 m.). Finalment s'opta per la via Francesa, ja que, tot i ser una mica més difícil, sembla que és molt menys perillosa que la normal. Ja tenen part del material a mitja via, i suposem que això els facilitarà la tasca d'equipar fins al camp 1. El temps és bo i la predicció també.

Pot ser que els que estiguin més ven aclimatats intentin equipar fins a 6500 amb cordes fixes, tot i que no és del tot segur, ja és veurà, aviat rebrem noves notícies.

Dimarts 29 de Juny

Ja els funciona el portatil i el generador i han començat a llegir els missatges de suport. Moltes gracies a tothom que els dona ànims. Avui us transcriuré la crònica que m'envien, que em diuen que l'ha escrita el Kiku:

"T'he de dir que estem a la tenda menjador amb una calor insuportable fent la digestió d'una magnífica pizza, que per la vista semblava qui sap què, i a l'hora de la veritat s'ha pogut menjar. Ja és el tercer dia de bon temps i això es reflecteix als rostres recremats per la intensa insolació. T'hem de dir que avui ens hem aixecat dues vegades, t'ho explico:

La primera a les 2 de la matinada (alguns a 1/4 de 3) per afrontar el que des del Berguedà estant ja era un dels llocs que ens feia més basarda: la gelera d'accés al camp 1. I les expectatives s'han complert al 100 %, com ja et vam comentar la muntanya sembla que no està per gaires romanços i la gelera està particularment esquerdada i complexa. Tant és així, que fora de les hores de fred és intransitable i per això aquest horari intempestiu. És un laberint de sèracs i esquerdes, un constant pujar, baixar, saltar i travessar ponts de neu, que ens ha menat en 4 hores de pujada a poc més de la meitat del camí del camp 1.

Com ja ho sabíem, hem sortit amb la idea de fer un porteig i deixar un dipòsit de material i girar cua a les 7 del matí per poder tornar al camp base amb garanties. Esmentar el gran contrast tèrmic entre la pujada gèlida i una baixada tòrrida, arribant a les 10 del matí rebentats per la calor al camp base. Després d'un bon esmorzar ens hem tornar a anar a dormir, amb les portes de les tendes obertes perquè sinó la temperatura seria insuportable (38ºC dins d'una tenda oberta), posant el desperatdor a les 2 per dinar.

Tots hem respost molt bé a l'alçada i ara tenim previst demà reposar i demà passat sortir encara més d'hora amb el material que ens falta per instal·lar definitivament el camp 1, passar-hi la nit, estudiar la ruta cap el camp 2, i tornar cap el camp base."

Diumenge 27 de Juny

Ja tenim tota l'expedició instalada al camp Base. Després de diversos dies de neu, han arribat dies de bon temps. El generador de llum i el portatil estan en bones condicions i això permetrà que ens mantinguin informats. El dia d'avui l'han dedicat a arranjar les instalacions de tendes, ahir les van muntar d'emergencia, ja se sap, amb mal temps, ningú fa les coses bé. També han aprofitat el sol per aixugar tot el material que se'ls havia mullat durant els dies del treking.

S'han instal.lat a la part alta del camp base, i des de l'indret es pot gaudir d'unes vistes increibles. El G1 el G2, el Chogolisa i desenes de cims de més de 6000 i 7000 metres. Però tots estàn carregadíssims de neu. Caldrà esperar que aquesta neu nova s'estavilitzi per poder començar a muntar l'estructura que els ha de permetre assolir cim.

Dir també, que els falten un parell de bidons de material. Piolets, grampons, algunes botes ... caldrà esperar a què arribin. Aviam si tenen sort!

Dissabte 26 de Juny

Arribada al Camp Base. Després de divesrsos dies de molt mal temps i molta neu, finalment han aconseguit arribar al Camp base i començar a muntar la infraestructura necessària per ascendir al cim. Han tingut molts problemes amb el mal temps, han hagut de pagar propines perquè els duessin el material, ja que els portejadors si negaven, segurament per les condicions del material.

El trekking d'aproximació ha estat molt llarg i intens, i la llàstima ha estat que el mal temps els ha impedit gaudir de les panoràmiques espectaculars que hi havia al voltant de la gelera del Baltoro. Ni tan sols han pogut veure el K2. Des d'allà, desitgen que tots els components del trekking que hi van a primers de juliol tinguin molta més sort i puguin gaudir d'un temps molt més agradable. De fet, ens comenten que feia 15 anys que no hi nevava tant en aquestes dates.

Dilluns 21 de Juny

L'aproximació al camp base, és lenta i feixuga, tot i que s'està evolucionant al ritme previst. Avui arriben a a Paiju, on ja s'endincen a la glacera del Baltoro, des d'on iniciaràn l'ascens.

Com en tota aventura comencen els petits problemes i inconvenients. Aquesta vegada però, problemes que poden afectar la comunicació que tenim amb ells. Resulta que no poden disposar de tots els portejadors que necessitarien, degut al gran nombre d'expedicions que actualment estan a la zona, i han hagut de deixar el grup electrògen al poble anterior. Què vol dir això? Doncs que probablement no disposaran de tota l'energia que els agradaria tenir, per poder tenir un us raonable de bateries. Imagine'm que ens trucaran menys i que tindrem menys informació. Però d'una manera o altre, seguirem informant!

La previsió que m'han passat, diu que arribaran al Camp base, aproximadament dissabte, de no ser que surti algun que altre entrebanc.

Dissabte 19 de Juny

Askatole. Si tot va bé i el temps acompanya, inicien l'aproximació al camp base. Calculen arribar-hi passat st. Joan. Aviam si aviat podem publicar alguna foto!
Recordar-vos a tots que els podeu enviar missatges a través de la web! Que ven aviat els publicarem, i esperem que ells els puguin llegir.

Divendres 18 de Juny

Avui inicien el viatge cap a Askole en tot terreny. Al final porten 150 portejadors que els ajduaràn a portar tot el material fins al camp base. La salut de tots es bona, tret d'alguna descomposició, ja se sap, el canvi d'aigües i de menjars. Però sort que porten un molt bon metge!

17 de Juny

Després d'un viatge molt llarg i molt dur en tot terreny, per fi han arribat a Skardu. Skardu està situat en una plana molt alta i és un indret preciós. Em comenten per telèfon que no s'hi està gens malament (Aviam si algun s'hi quedarà?).

El dia d'avui l'invertiran a fer paquets i contractar els portejadors. També han fet una visita al governador del Baltistan (la regió on estem del nord del Pakistan), perquè els doni permís i els desitji sort! Diuen que és un personatge molt interessant i agradable, i que s'ha portat molt bé. Potser cordialitat, esperem que no, si necessiten quelcom, potser els ajudarà.

16 de Juny

Avui és l'aniversari del Joan Cunill, fa 32 anys. Feliciteu-lo! Envieu-li missatges de suport com ha fet la seva fillola.

14 de Juny

Arribada a Rawalpindi on contacten amb l'oficial d'enllaç. En Nadir que és oficial de l'exercit els acompanyarà durant tota l'expedició. A Rawalpindi han contractat un helicopter per si tenen problemes.

Per demà els espera un bon tram d'autobus direcció Chilas, 14 hores. Des d'allà partiran cap a Skardu, on hi passaràn tot el dijous contractant els 150 portejadors.


12 de Juny

Sortida de Barcelona cap a Rawalpindi via Londres. Moltes hores d'avió. Eseprem que no els perdin cap maleta.