Història i fotos del poble - web_oficial_de La_RODONELLA --Gerard_Codina--

Índice
meteorologia S.M.R
Companys d'ASI
De tot i més!
Benvinguts a la meva web
Meteorologia vària
geografia
Història i fotos del poble
EN CONTRA DEL TRAÇAT DE LES VALLS
  
LA RODONELLA, història i imatges.
  Aqui comença la història de La Rodonella com a poble

Habitants de la Casa Rodonella, foto datada entre 1955 i 1965.




Carrer Crabonís per darrera

Carrer Carbonís

A l'entrada de la Casa Vella.

L'escola  de l'any 1961, dels primers habitants del poble...
  


La primera esglèsia

L'antiga central


Cerrer del Canal

Una nevada de finals dels 70

Vista aèrea dels anys 90 

Des de Carbonís, anys 90 
  L'actualitat, any 2007.

La pujada cap al pont.

Passeig 11 de setembre

Vista des dels cartells.

La Senyera, a pedra blanca.


Carrer Sargantana


L'embassament de La Baells, des dels cartells.

La Rodonella és un petit poble situat a la vall del Llobregat, està a uns 720 metres per sobre del nivell del mar i en l’actualitat els habitants censats al poble ronden els cent.



Tota la vida he sentit a dir que el nom de Rodonella és a causa de que, des de dalt de la muntanya els camps que envoltaven a la masia(casa vella de La Rodonella, com ho anomenem els habitants del poble) que hi ha eren de forma bastant circular, ara bé, si algú creu que és per alguna altra cosa que m’ho comuniqui. Doncs això, la masia no sé ben bé de quin any data però crec que té uns quants centenars d’anys a l’esquena, o a les parets.



El que si que sé es que el paller, situat a uns 25 metres de la masia, data de l’any 1894, ja que en un dels pilars de la segona planta estava escrit. Actualment aquest paller ja no hi és, però aquí a la web en tenim algunes fotografies.



A mitjans del segle XX és va començar a habitar com a conseqüència de l’explotació minera que és va esdevenir a la zona, i les cases van començar a ocupar el que abans eren camps. A causa del poc espai que hi ha, el poble és petit en nombre de cases i moltes d’elles, ja velles, estan deshabitades. També val a dir que en aquests últims temps en que el turisme s’ha posat més de moda que mai, el nombre de persones no censades al municipi de Cercs ha augmentar considerablement, construint noves cases, en algun dels casos on ja n’hi havia una anteriorment.



Un dels encants que té es que està envoltat de natura, tot i que les dues xemeneies de la central tèrmica de Cercs desentonen una mica. Les muntanyes comencen allà on acaba l’última casa i s’enfilen fins als 1500 metres per sobre del nivell del mar. Per a l’altre banda, havent baixat un marge pronunciat  hi trobem l’embassament de La Baells, construït l’any 1974, i que va anegar el poble de Sant Salvador de la Vedella, on avui encara sobresurt per sobre les aigües l’antic castell.



La vegetació del voltant varia segons la zona de muntanya en que ens trobem, i tot i que no es molt gran l’extensió de la qual parlem veiem que si estem de cara a les muntanyes la part de l’esquerra és una densa pineda, la part central i dreta es una roureda, i la part alta de la muntanya, per damunt dels 1100-1300, té tendència al faig, tot i que també podem trobar-hi pins, algun avet i fins i tot algun boix grèvol.



A una alçada d’uns 1350 m. hi trobem la font de Carbonis que per entendre’ns millor diríem que caminant des de baix el poble tardaríem aproximadament una hora, això si el camí té una pendent pronunciada, salvant un desnivell de més de 600 m. en poc tros de recorregut.



A la mateixa muntanya , a uns 900 m,i ben bé sobre el poble hi trobem la Senyera on cada 11 de Setembre, fent honor a la diada catalana, l’antiga es substituïda per una de nova.



Si anteriorment hem parlat de flora, de fauna també en tenim una bona representació. Parlant dels animals més significatius diríem que tenim isards, senglars, teixons, guilles, fures, petits rosegadors, conills, llebres...aquests entre els mamífers, entre les aus, l’àguila daurada, falcó comú, petits rapinyaires, duc reial, òlibes i més aus nocturnes, el tudó, corbs i un munt més. I per últim entre els amfibis podem trobar-nos a la salamandra dels Pirineus, varis tipus de granotes i fins i tot si tenim sort podem veure en alguna bassa amagada algun exemplar de tritó dels Pirineus.  



Aquesta és una breu història del que és La Rodonella, no és el millor poble del món però la seva tranquil·litat i la seva gent fan que no en vulguis marxar, com a mínim és el que hem passa a mi.

  




Des del pont.



El carrer del Riu.

L'avet de casa del Tubau.
Senzill esquema a vista alçada