DINAMARCA

L'apropament bilingüe en l'educació dels sords està recolzada gràcies a una recomanació oficial de 1991. La llengua de signes danesa és, per aquest motiu, la primera llengua per l'ensenyança de totes les matèries (assignatures), mentre que el danès parlat està considerat com la segona llengua del nen sord, ensenyat com a matèria a l'escola. Els pares del nen sord tenen dret a assistir a cursos de llengua de signes, amb diners de l'estat. Els estudiants sords que continúen estudis superiors poden obtenir serveis d'interpretació (intèrpret en llengua de signes). Les investigacions de la policia i els judicis als tribunals han de comptar amb intèrprets qualificats de llengua de signes.

FRANÇA

La legislació francesa afirma el dret dels nens sords i dels seus pares a escollir entre l'educació oralista i la bilingüe. De totes maneres, és molt escassa la possiblitat d'inscriure's en un programa d'educació bilingüe.

 

PAÏSOS BAIXOS (HOLANDA)

El Juny de 1997, la Comissió de Llengua de Signes Holandesa va presentar una conferència en la qual es convidava al govern a actuar a favor del reconeixement de la llengua de signes holandesa.

ALEMANYA

A Alemanya, la Conferència dels Ministres- Presidents ha preguntat a tots els ministres (de treball, assumptes socials, economia i cultura) dels estats alemanys sobre la seva postura o possible oposició a incloure, en les lleis alemanyes la resolució del Parlament Europeu sobre la Llengua de Signes dels sords.

 

BÈLGICA

Actualment s'investiga a Bèlgica la problemàtica sobre la possiblitat i manera de reconèixerla llengua de signes valona i la llengua de signes flamenca -8les dues llengües de signes que hi ha a Bèlgica). Les Associacions de Sords han començat a apropar-se als partits polítics i al govern per accelerar el procès i fer possible el debat sobre le reconeixement de la llengua de signes.

ITÀLIA

No està reconeguda oficialment la llengua de signes italianam, però existeixen uns quantes lleis que inclouen una referència a l'ús d'intèrprets de llengua de signes. Els estudiants sords italians tenen reconegut per llei el dret a ser acmpanyats per un intèrpret quan assisteixen a La universitat. De totes maneres és molt difícil trobar l'intèrpret adequat per aquest tipus de servei.

 

PORTUGAL

L'Associació Portuguesa de Sords ha lluitat amb èxit per aconseguir que aparegui la llengua de signes portuguesa a la Constitució. El 23 de Juliol de 1997, el Parlament Portuguès va aprovar una esmena a l'Article 74 de la Constitució per "protegir i considerar a la llengua de signes portuguesa com un instrument d'expressió cultural i d'accès a la educació i a la igualtat d'oportunitat.

ESPANYA

A Espanya la llengua de signes no està oficialment reconeguda a nivell nacional, està plantejada la proposta de manera oficial però sense exercir de manera plena en algunes regions. El Parlament Català va presentar una instància el 1994 en proposta de promoure el bilingüisme, la investigació sobre la llengua de signes i la supressió de les barreres de comunicació. Més recientement, els parlaments de Andalusia i Isles Canaries aproven Proposició No de Llei de Llengua de Signes Espanyola.

REGNE UNIT I IRLANDA DEL NORD

La llengua de signes està oficialment reconeguda al Regne Unit. Aprovada recientement al Parlament anglèsa.

IRLANDA

No està actualment reconeguda la llengua de signes. Les escoles per nens sords mantenen principalment els sistema oralista i noexisteix un servei d'interpretació per els estudiants sords en escoles oients. Els serveis d'interpretació estàn disponibles per els estudiants que van a la universitat, encara que de manera limitada.

 

GRÈCIA

No existeixen estudis sobre l'estatus de la Llengua de Signes Grega (GSL). La GSL no està suficientment reconeguda. L'ensenyança dels sords no compta amb l'ús de la llengua de signes.

ÀUSTRIA

La llengua de signes no està reconeguda oficialment a Àustria, ni tan sols com a llengua minoritària. Per això les escloles no tenen cap obligació legal de dependre de cap tipus de decisió que es prengui a favor de la llengua de signes en l'eduació. No obstant, el currículum de les escoles per sords conté apartats que possibiliten l'ús de signes en general, i de la llengua de signes en aprticular, donant així una situació ferma a la llengua de signes a l'hora de planificar les assignatures. Cinc de les vuit escoles per dors utilitzen i ofereixen la llengua de signes amb el consentiment dels pares, els mestres i les autoritats. Això a la pràctica es produeix de diverses maneres: - els signes poden ser utiltizats en la "comunicació recolzada amb signes", o bé com una llengua en si mateixa, dins de la pràctica bilingüe. En altres ocasions, la llengua de signes està plenament integrada en la planificació de les classes, utilitzan-se amb la llengua oral, de manera paralela o alternativa. Existeix un sentiment de falta de coneixement sobre la gramàtica de la lengua de signes i la cultura sorda. No obstant, en aquests moments, algunes universitats d'Àustria estàn realitzant investigacions sobre la llengua de signes i els seus resultats estaràn preparats per els propers anys.

ISLÀNDIA

La llengua de signes islandesa no està reconeguda. Però s'ha debatut el 1997-1998 una proposta sobre el seu reconeixement oficial. El 1990 es va crear, a través d'una llei, el "Centre de Comunicació". Una llesi sobre drets de l'usuari, aplocable a partir del Juliol de 1997, fa referèncai a la llengua de signes com la llengua natural de les persones sordes. L'única escola per sords d'Islàndia va optar per utilitzar l'orientació bilingüe encara que no hi hagi cap llei que garanteixi el dret dels nens sords a ser educats en llengua de signes.