Església Sant Pere de Rubí

L'església parroquial de Sant Pere

 

imatge Església Sant Pere de Rubí

 

Malgrat que la seva referència documental més antiga és de l'any 986, ens consta que existí anteriorment un temple preromànic, del qual s'aprofitaren elements, com es poden veure al finestral de ponent i al campanar.

La plaça del Dr. Guardiet, on es troba l'església, ja estava ocupada a l'època romana, tal com han demostrat les excavacions i troballes arqueològiques efectuades al llarg del segle XX.

A finals del s. XI es va reconstruir en estil romànic llombard, tal com podem veure a la façana de ponent. Sembla ser que hauria tingut una planta en forma de creu llatina.

 

imatge façada ponent església Sant Pere de Rubí

Part superior de la façana de ponent, on podeu veure el finestral i les arquacions llombardes

 

Els elements més importants d'aquesta època són el finestral geminat, fet amb elements procedents de l'església anterior, i les arquacions llombardes.

 

imatge finestral església de Sant Pere de Rubí

Finestral de la façana de ponent de l'església de Sant Pere, fet amb elements reaprofitats

 

Al s. XIII s'hi feren algunes reformes, la més important de les quals fou la portalada romànica de la façana de ponent, de l'escola de Barcelona.

Un element molt important és la presència d'una necròpolis medieval a la banda sud del temple, sota la plaça actual. Les sepultures més antigues serien de l'època paleocristiana (s. V aproximadament), però la majoria de les tombes excavades es daten entre els s. X i XIII. El cementiri del costat de l'església, però, continuaria en actiu fins al s. XIX.

Entre els segles XV i XVI es va construir el campanar. Al voltant del temple es va formar una comunitat de cases, que va constituir el municipi de Rubí o Universitat. El consell municipal (l'ajuntament de l'època) es reunia davant de l'edifici.

A partir del s. XVI s'aniran edificant capelles laterals al voltant de la nau central. La primera documentada és la dedicada a la Verge del Roser, el 1577. Se'n va fer càrrec la Confraria de la Mare de Déu del Roser.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als esculptors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l'església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s'emportaren nombrosos objectes de valor.

Entre el 1883 i el 1884 es varen fer les obres d'eixamplament de l'edifici, que afectaren, sobre tot, a la capçalera. També s'hi construí una cúpula al creuament entre les dues naus. L'arquitecte encarregat del projecte fou A. Casademunt.

 

imatge plánol eixample del 1884

Plànol que reflecteix l'eixample del 1884

 

El 1927 s'hi fan obres d'embelliment i reparació: bancs nous, enrajolat nou, reparació de les teulades, vitralls nous..., mercés al Dr. Guardiet.

El 20 de juliol de 1936 un escamot d'incontrolats va cremar l'església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl.lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

El 29 de febrer del 1939 s'hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L'edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses. Es restauraren els altars. Rafael Solanic va escolpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l'actualitat, a més d'altres elements artísitcs de les diferents capelles.

L´última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l'escapçament dels merlets del campanar.

 

Tornar