torre texido

La torre Texidó

 

imatge Torre Texidů

 

Situada a la plaça de Figueres, 5-7, va ser feta construir el 1923 per Vicenç Pérez, un baster de Barcelona que havia fet fortuna venent els arnesos per als cavalls als combatents de la I Guerra Mundial. L’arquitecte fou en Josep Graner i es tractava d’un regal sorpresa a la muller de l’enriquit baster, que fou refusat, impressionada per les dimensions de l’habitatge. Posteriorment la van adquirir dos germans italians, que tampoc la varen habitar. A la immediata postguerra, cap el 1940 o 1941, el barceloní Hugo Texidó va ser el resident permanent de la casa, on hi venia per la tranquil·litat que es gaudia a Rubí. D’aquí el nom de la torre.

Consta de planta soterrani (més petita que les altres), planta baixa, pis i torre mirador, de teulada a quatre vertents, menys alta que les de les altres dues cases comentades anteriorment. En l’actualitat s’han fet al-gunes modificacions a la distribució interior dels es-pais, ja que està destinat a habitatges de diverses famílies, descendents de'n Texidó.

Els acabats exteriors, amb grans finestrals i balconades, estan arrebossats, i la decoració de relleus de terracuita es complementa amb esgrafiats que emmarquen aques-tes obertures principals, amb tanca de persiana de llibret. Les terracuites tenen formes vegetals (bàsicament garlandes) i es troben a les cartel·les dels balcons, àtic i extrem inferior de la torrassa.

El porxo de la façana posterior de la torre, en forma de pórtic columnat d’ordre dòric, és d’estil neoclàssic. En canvi, veiem motius modernistes en l’ondulat treball de ferro forjat que corona la miranda, i en la disposició de les seves teules, igual que les de la torre Gaju.

 

imatge Torre Texidů

Porxo d'entrada a la torre Texidó, de caràcter neoclàssic

 

Quant a la decoració interior, no és tan rica com la de la torre Riba, però sí podem veure com els sostres tenen motllures a les cantonades i motius ornamentals al centre.

Curiosa és la distribució interna dels espais: el porticat extern es correspon amb un d’intern, central, a manera de distribuïdor de les diverses dependències.

 

Tornar