 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
||||||
|
|
- 1ª Part.
"ELIG", el nom correcte ortograficament. En relació al nom (valencià) de "Elig", fa temps que venim escoltant dir a alguns (pancatalanistes) que es una forma ortografica incorrecta que no s'adecua a la fonetica real del nom tal i com se pronuncia en idioma Valencià (acabat en so de "ch valenciana/castellana"). Diuen que "-ig" ha d'anar precedit de vocal i no de consonant p'a que sone com "ch castellana"; pos si no, en conte de pronunciar "Elch" s'estaria pronunciant (segons ells) "Elich". Resulta que totes estes veus "coixegen del mateix peu". Aço es, fan servir (o aixo creuen) les "Normes de Castelló de 1932", o dientlo d'un atra manera, una normativa ortografica que ampara la A.V.L. (Academia Valenciana de la Llengua), ent normatiu catalanisaor que cada dia deixa més patent la seua ineptitud p'a defendre la identitat propia i independent de la Llengua Valenciana i que aspira a que l'idioma Valencià siga absorvit i desnaturalisat per la llengua Catalana (fentli el lloc a les ambicions de l'imperialisme pancatalaniste que ya no té vergonya en proclamar obertament que les terres valencianes son part de la "gran catalunya", "països catalans", "arc mediterrani", "eurorregió" o com, dimonis, vullguen anomenar eixa mentira). Lo que a continuació se transcriu s'ha copiat lliteralment de les ORIGINALS "Normes de Castelló de 1932". Eixes normes catalanisaores que de manera provisional van firmar (tal i com en l'original se pot comprovar), "Lo Rat Penat" (que no va participar en el seu desenroll) i el pare Fullana (unic filolec de tota la colla de pan/catalanistes que les van desenrollar i que tampoc va participar en el desenroll i mai va fer us d'elles). Punt (13) de les "Normes de Castelló": En cap lloc del punt (13) (ni tampoc
en la resta de les normes) apareix res que diga que p'a que "-ig"
sone com a "ch castellana" ha d'anar precedit de vocal.
Aço i no cap atra cosa es lo que diuen les "Normes de Castelló" i aço es lo que la AVL hauria de oficialisar i reconeixer com a correcte. (P'a saber quina es la (ilicita) normativa que oficialisa la A.V.L. llegir "La A.V.L. oficializa ilícitamente una normativa ortográfica catalanizadora"). Arribats a este punt seria bo aclarir que en ningun moment la A.V.L. ha fet cap reforma d'este punt (13) de les "normes de castelló" i per tant continúa vigent com el primer dia. (En cap dels dos acorts normatius p'al Valencià que ha fet hasta el moment la A.V.L. (25-3-2002 i 20-5-2002) s'arreplega res que modifique ni una coma el contingut del punt (13) de les "Normes de Castello"). Per tant, la forma "Elig" es la correcta segons les "Normes de Castello". I en canvi, les formes "Elx", "Eltx", "Eltg", etc..., son incorrectes, perque segons les "Normes de Castelló" ni "-x", ni "-tx", ni "-tg" se poden utilisar p'a representar el so de "ch castellana" a final de paraula. Es més, "Elig" (i no "Elx"), apart de ser la forma correcta segons les catalanistes "Normes de Castelló", tambe hu es segons les valencianistes "Normes d'El Puig" (reconegudes per la "Real Academia de Cultura Valenciana" R.A.C.V.). Les "Normes d'El Puig" diuen: "... 3.1. En final de paraula en
el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la
I siga atona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte
Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.) Per tot lo dit queda patent que per manifesta incorreccio ortografica, el nom de "Elx" (en "valencià"), que actualment ostenta la ciutat ilicitana, no es el correcte i hauria de ser restituit pel de "Elig", ortograficament correcte i en una vigencia historica i documental molt més llarga que la forma "Elx" (tal i com a continuacio s'aclarix). Encara que el nom de "ELIG"
p'a la ciutat ilicitana es innegable historica i documentalment,
n'hi ha veus que volen desacreditarlo dient que en el temps en
que se va utilisar el nom de "ELIG" éste se pronunciava
"ELICH" (en una "I" sonora") en conte
de "ELCH" tal i com heu pronunciem hui en dia. Ans de que Elig fora part de la Corona d'Arago heu va ser de la Corona de Castella per una garbera d'anys (Elig no s'incorporà al Reine de Valencia hasta l'any 1308, passats 70 anys de 1238, i en tots els documents en castellà antic de la epoca apareix el nom "ELCHE". Els castellans, que van ser els primers en reconquistar i instalarse
en la vila musulmana d'Elig (ans que els aragonesos de Jaume I
"el Conquistaor") nomes feen que repetir el nom que
els moros d'Elig li donaven a la seua vila: "ELCHE"
(escrit en atre alfabet (arab), pero pronunciat aixina). Més tart, en 1296 Jaume
II "el Just", net de Jaume I, sitià la vila i
la conquistà p'a la Corona d'Arago (per qüestions
de desavenencies politiques en Castella). En eixos primers moments
d'ocupacio aragonesa en els documents escrits en Llengua Valenciana
burocratica nomes apareixen els noms "ELCHE" i "ELCH".
¿ A on està eixa "I" sonora que alguns diuen deu de tindre el nom de la vila d'Elig ? En ningun puesto, perque la "I" sonora ya fea molt de temps arrere que havia caigut. Eixa "I" sonora pronuncià per hispanorromans i hispanogots d'ans de la conquista musulmana no la van sentir/escoltar mai ni els cristians castellans que primerament vingueren a Elig, ni els aragonesos que vingueren més tart. Tots ells nomes van sentir dir "ELCHE" als poblaors de la vila. El cas es que el nom de la vila,
a partir de la arribà dels cristians i durant un sigle
i mig, anà transformantse tenint la següent evolucio:
ELCHE-ELCH > ELTX-ELX > ELTG-ELG. Pero de sopte, a mijans del sigle XV, substituint a les formes "ELTG"-"ELG" aparegué "ELIG", nom que se mantindrà hasta 1707 quan el primer rei borbó Felipe V en el seu "Decreto de Nueva Planta" ordenà que la documentacio oficial s'havia d'escriure nomes en castellà. A partir d'ahí se tornarà a utilisar el nom castellà "ELCHE". ¿ Es acas logic pensar que la "I" d'eixe "ELIG"
era sonora quan tots els seus noms antecessors (a partir del sigle
XIII) no la presentaven en cap lloc ? Es mes, la forma "ELIG" quan va apareixer (a mijans del sigle XV), va conviure durant un temps en la forma "ELG" mes antiga. Lo que demostra que "-IG" era equivalent a "-G" i que en els dos casos no se pronunciava ninguna "I" sino tan sols una "CH valenciana/castellana". O siga que, documentalment se demostra
que la evolucio del nom de la vila d'Elig se va produir AL CONTRARI
de lo que alguns mos volen fer creure ara. S'ha de tindre en conte que si "ELIG" haguera perdut la "I", este nom haguera donat pas a "ELG" i ara mateix tindriem documents en els que trobariem la forma "ELG" i que serien posteriors als que porten la forma "ELIG". Pero com aixo no passa i "ELIG" es l'ULTIM nom en Valencià que historicament tingué la vila d'Elig (en exclusiva durant dos sigles i mig), es evident, per tot lo comentat anteriorment, que en el nom "ELIG" la "I" no se pronunciava, que este nom sonava com "ELCH" i que el diagraf "-IG" era equivalent a la "CH valenciana/castellana". Aixo tambe se demostra de manera paralela, perque hi ha documentacio castellana que replega el nom de la vila d'Elig en castellà en la mateixa epoca en que estava vigent el nom valencià "ELIG" (del sigle XV al XVIII), i nomes fa servir el nom "ELCHE" i en ningun cas "ELICHE" o "ELICH". Per tant, queda demostrat que la "I" del historic nom valencià "ELIG" mai s'ha pronunciat, i que la pronunciacio correcta del nom, tant historica com ortograficament es "ELCH" i NO "ELICH". Per tot lo presentat queda patent que per manifesta incorreccio ortografica, el nom de "Elx" (en "Valencià"), que actualment ostenta la ciutat ilicitana, no es el més correcte i hauria de ser restituit pel de "Elig", ortograficament correcte i en una vigencia historica i documental molt més llarga que la forma "Elx". Com a colofo, dir que, la restitucio del nom "ELIG" p'a la ciutat ilicitana repararia una de les injusticies historiques que l'any de 1707 mos dugue a tots els valencians. |
|
