25 D'ABRIL DE 1707

BATALLA D'ALMANSA

Amb motiu que Carles II no tinguera un hereu directe al tron de la corona espanyola, va desencadenar les ambicions de les nacions europees, Lluís XIV de França com a emperador d'Àustria Leopold I, casats amb filles de Felip IV, es consideraven amb drets a l'herència de la corona espanyola, mentrestant les potències d'Anglaterra i Holanda, veien preocupats tot el que poguera suposar un increment de la unió d'Espanya amb França.

A l'iniciar-se el segle XVIII, al novembre de 1700, mor Carles II, l'ultime rei de la Casa d'Àustria, el del qual més destacats representants van ser Carles I, Carlos V d'Alemanya i Felip II, amb este motiu dos aspirants optaven al tron de la corona espanyola, en primer lloc l'Arxiduc Carlos que després d'Emperador d'Alemanya, fue l'ultime monarca de la dinastia dels Absburgo, era el fill segon de Leopoldo I d'Àustria i de la seua tercera esposa Leonor de Neoburgo, hermana de la reina d'Espanya, i en segon lloc optava al tron Felipe de Borbó, Duc d'Anjou, era el segon fill del Dofí de França i Mariana de Baviera, nét de Lluís XIV de França i de la Infanta Maria Teresa filla de Felip IV, va nàixer a Versalles al desembre de 1683.

En el llegat de Carles II del seu testament reial, comunicava que l'elegit per a ocupar el tron d'Espanya era Felipe d'Anjou, nét de Lluís XIV, però el dit testament tènia una clàusula que especificava que Felipe d'Anjou tènia que renunciar al tron de França, és a dir que explícitament se li prohibia reunir les dos corones en una sola. Felipe d'Anjou va entrar a Madrid el dia 18 de Febrer de 1701 amb el nom de Felipe V, l'incompliment de la clàusula que li impedia la unificació de les dos corones, origina la vessant internacional de la Guerra de Successió Espanyola, al coalitzar-se pràcticament la resta de les potències europees, Gran Bretanya, Holanda, Portugal, Àustria... es podrien en contra de la unió d'Espanya amb França, ja que esta unió donaria pas a una superpotència i amb la qual cosa Europa quedaria a la mercé de la unió d'Espanya i França.

Paral·lelament al conflicte internacional, a Espanya tènia lloc la guerra civil espanyola, que enfrontava espanyols contra espanyols, uns recolzant a la Corona de Castella i altres recolzant a la Corona d'Aragó, encara que estos dos estats fueron units anteriorment pel matrimoni dels Reis Catòlics, encara que es trobaven al mig d'un conflicte bèl·lic entre ells, seguien mantenint les seues respectives lleis o furs i sistemes polítics. En temps de Carles I, es consolidava el centralisme a Castella, en tant que la Corona d'Aragó, que estava formada per Catalunya, Regne d'Aragó, REGNE de València i REGNE de Mallorca, s'imperava el federalisme, per este motiu es va produir l'enfrontament, al témer els estats de la Corona d'Aragó que el nou rei Felip V, volguera imposar el centralisme que els Borbó tenien consolidat a França.

Amb este motiu, comença un llarg conflicte que durar catorze anys, els dos bàndols estaven formats de la següent forma, d'una banda:

Felipe d'Anjou, amb el suport de la Corona de Castella i França, i per l'altre costat l'Arxiduc Carlos, que comptava amb el suport internacional a què l'Arxiduc Carlos havia promés mantindre el federalisme a Espanya.

Després de moltes escenes bèl·liques, sense èxit per a cap dels dos bàndols, llegamos a l'any 1707 quan les tropes de l'Arxiduc Carlos inicien l'avanç que anava des de Madrid fins Llevant, procedents de Villena i Caudete entren a Castella. Les tropes de Felipe V s'apoderen de la fortalesa de la localitat de Cofrentes (València), encara que els habitants de la localitat eren partidaris de l'Arxiduc Carlos, més tard el Coronel Granier i les seues tropes arruïnen el castell i cremen posteriorment l'arxiu municipal. El dia 27 d'Abril del mateix any, l'exercite de Felipe V comandat pel Duc de Berwick, que va nàixer a l'agost de 1670 i era fill bastard de Jacobo, Duc de York i d'Arabella Churchil, espera en els camps dels afores d'Almansa a les tropes de l'Arxiduc Carlos.

A la tres una canonada va anunciar que les forces s'anaven a moure, el Marques de les Mines, que era portugués i es deia Luis de Sousa, era el General Cap de l'Exercite Aliat, amb els seus regiments portuguesos va sofrir un atac violent que va acabar en la seua derrota. Després de huit hores de combat, les tropes de Felipe V havien guanyat la batalla, les baixes que van tindre les tropes de Felipe V van ascendir a tres mil baixes i les tropes de l'Arxiduc Carlos va tindre sis mil baixes i deu mil presoners. El General Galloway, que era francés i pertanyia al servici d'Anglaterra, el seu verdader nom era Henri de Ruvigmy i el Marques les Mines es trobaven ferits i la cavalleria portuguesa va anar cedint, Galloway fue tire presoner, però les seues tropes el van alliberar més tard i les Mines en la foscor va poder evadir-se.

Amb motiu d'esta victòria el Duc de Berwick va rebre Llíria i Jérica i el ducat amb grandesa. Esta victòria es va escriure que fue decisiva per al tron de Felipe V, encara que el conflicte encara duraria set anys més, va suposar la conquista dels Regnes de València i d'Aragó i la perduda dels seus respectius furs.

La guerra de successió va acabar amb la renúncia de Felipe V al seu dret al tron de França, obligat per les circumstàncies. La guerra civil que era l'altra vessant del conflicte, acabaria l'any 1714 quan les tropes de Felipe V conquisten Barcelona.

A conseqüència d'ambdós guerres, es van perdre les possessions que tènia Espanya a Europa, en la Corona d'Aragó es va imposar el centralisme, on es van suprimir les seues pròpies lleis i institucions i se els va imposar la llengua castellana sobre la llengua catalana que imperava en aquella època.

Amb motiu de la victòria de la batalla d'Almansa, Felipe V, concedia a la villa d'Almansa el titule de "Felicísima" l'any 1707, i s'atorga un nou escut d'armes, al quin se li va incorporar l'obelisc commemoratiu de la batalla, també es concedixen quinze dies de mercat franc que començava a contar des del dia 25 d'abril festivitat de Sant Marcos, encara que a petició del consell, Carles III concedix que el dit mercat franc es retarde a la segona quinzena del mes d'agost, la quin va donar origen a la fira d'Almansa.