Ací tens la història de la lletra i la música de l'himne de Riego. Llig el text, escolta'l i després fes les activitats proposades al final

L'HIMNE DE RIEGO

Tots els himnes, nascuts la majoria d'ells en els atzarosos dies de l'absolutisme i per tant invocacions a la llibertat perduda. El de Riego, a Riego, com van escriure els seus autors, és el que ha tingut major fortuna. Tanta que molt prompte, el 7 d'abril de 1822, fue declarat oficialment himne nacional. Himne que no sols van entonar els liberals i després els republicans, sinó també el propi Ferran VII, des d'un dels balcons del Palau Reial de Madrid davant d'un enfevorida multitud.
Així mateix, l'Himne de Riego fue proclamat himne i marxa oficial de la Segona República espanyola, a pesar de certes resistències que consideraven la seua música carrinclona i poc adaptada les circumstàncies. Per això, la nit del 27 d'abril de 1931 es va donar a conéixer en l'ateneu madrileny una composició amb lletra d'Antonio Machado i música d'Oscar Esplá, dos hòmens prestigiosos, a fi que fóra declarat himne nacional. La van interpretar davant de la presència del senyor Manuel Azaña, ateneísta de pro i futur president de la República, la llavors famosa cantant Laura Nieto i la prestigiosa Banda Real del Cos d'Alarbaderos, ja suprimida i els mestres de la qual vestien el clàssic esmòquing.
L'endemà de l'estrena, el diari El Sol, de tan destacada influència, va opinar que "si es rebutja l'actual himne (es referia a la Marxa Reial) no ha de ser acceptat cap dels coneguts fins ara, pues són molt roïns. El que ahir va executar la Banda d'Alarbaderos, convertida en banda republicana, original del mestre Esplá, és una peça poc inspirada, basada en l'opereta La desfilada de l'amor".
La realitat és que este nou himne mancava d'eixa solemnitat marcial i d'eixa urpa popular i certa apegalosa sonoritat que ha de tindre tota composició que aspire a convertir-se en himne d'una col·lectivitat. Per això, i gràcies a la insistència d'Azaña, que es va considerar hereu dels liberals del segle XIX, l'himne de Riego fue proclamat oficialment himne de la República espanyola. Així, i per dos períodes liberals i progressistes, ha sigut l'himne de tots els espanyols. "L'Himne de Riego -va escriure Pio Baroja-, no va cuajar en la segona república perquè mancava de relació, exacta o aproximada, amb ella. L'himne, deia, és carricló i ballarí; la República fue sensata i jurídica. La República no era hereva dels fills del liberalisme; Mina, Riego, l'encabotat, sinó més prompte obra dels fills espirituals de Salmerón, Pi i Margall i Ruiz Zorrilla." El novel·lista basc atribuïx este fracàs a la lletra. Els liberals, escriu, no van saber adaptar les paraules a cada moment històric i van pecar d'acadèmics o de carrinclons i arriba a sentenciar: "Cal reconéixer que oficialment i popularment, no té lletra".
No obstant, l'Himne de Riego va tindre lletra des del seu naixement al febrer de 1820, i fue adaptant moltes més al llarg del temps. El seu primer autor fue el company de Riego i figura rellevant al llarg del segle XIX, Evaristo Sant Miquel. Asturià com a Riego, liberal i escriptor, tenia com l'autor de l'alçament en Els Caps de Sant Joan, ànima ardent i un esperit exaltat.
Esta lletra que ha arribat fins a nosaltres, es troba arreplegada en l'opuscle que "el ciutadà Marià Cabreriza dedica al ciutadà Riego i als valents que han seguit les seues empremtes", on es recopilen una col·lecció de cançons patriòtiques de l'època.
Existia una altra lletra d'Alcalà Galiano que deia:"Patriotes guerrers/va brandar els acers". Segons la maliciosa suposició d'este últim, a Riego no li va agradar este text perquè el seu nom no es mencionava expressament. En 1836 es va escriure una nova lletra titulada La moderació: "Que moren els que clamen/per la moderació/ per a atacar els furs/ de la Constitució".
Molts anys després, ja en vida de Baroja, un diari donostiarra va reproduir com autèntica la lletra anticlerical que tots coneixem: "Si els curas i frares saberen/ la palissa que van a portar/ pujarien al cor cantant/ llibertat, llibertat, llibertat".
Molt distint és el cas de l'autor o els autors de la música. La majoria dels historiadors, seguint a Hostaler Romans, dóna com a autor al senyor José María de Reart i Copons, militar heroic que havia servit en l'Exèrcit espanyol i va perdre una pierna durant la guerra de la Independència. Havia nascut en Peronan en 1784 i mort a Madrid en 1857. Pareix que se sentia sorprés de l'èxit de la seua contradansa. Però s'ha atribuït a molts altres autors. Així, Grimaldi, en la revista L'Esbrinador, de 1871, l'atribuïa al professor el senyor Manuel Encalle, que la va compondre en Morón i que era músic major de la xaranga de la cavalleria que Riego portava en la seua columna.
Una altra atribució d'esta popular musiqueta apareix en la Història de la Revolució espanyola des de la Guerra de la Independència fins a la Revolució de Sagunt, que va deixar inconclusa Blasco Ibáñez. Ací es diu que l'autor musical de l'Himne fue un cert Gomis. Ha de referir-se amb seguretat a José Melcior Gomis, músic major del riegoiment de Barcelona i autor d'òperes, que es va traslladar a Madrid en 1820 com a director de músics de la Guàrdia Reial.
Però la veritat és que el tal Gomis fue senzillament l'adaptador de l'himne per a banda. La seua autoria, en canvi, està clara en l'òpera Riego a Sevilla, que fue reposada a Barcelona en 1854. Però no queda ací la cosa. Adolfo Salazar, en el seu llibre Els grans compositors, diu que "entre els papers inèdits de Barbieri es troba una carta en què es dóna com a autor de l'Himne de Riego a un cert el senyor Antonio Hech, músic major del riegoiment de Granada". El senyor Hech, d'origen suís i arribat a Espanya quan la Guerra de la Independència, hauria escrit l'himne en 1822, per la qual cosa va rebre una recompensa de les Corts que es va transformar després en persecucions. La proposició presentada a les Corts a l'abril de 1822, perquè es declarara oficial l'Himne, no menciona al seu autor. L'acta diu que es tracta d'una marxa verdaderament espanyola.
Per si tot açò fóra poc, el senyor José María Sans Puig, en un treball titulat Riego, un mite liberal, apariegout en Història i Vida, afig que també a l'Himne se li dóna un origen anònim. "Qui presencie les festes patronals dels pobles del bell vall de Benasque, podria sentir una típica i alegre dansa popular anomenada ball de Benás", l'origen de la qual es perd en la nit dels temps. A esta música li acompanya el seco i insistixen-te repiquejar d'unes castanyoles de fusta d'haja de gran tamany.
El curiós és que quan en l'estiu de 1939, els del vall de Benasque van intentar dansar el seu tipiqueta musiqueta, les autoritats franquistes el can prohibir, ja que els va paréixer totalment el republicà Himne de Riego. Els del vall van manifestar llavors que ells mai van ballar el popular Himne, sinó que, al contrari, fue el famós general asturià el que havia copiat i adaptat la seua música per a servir a la revolució liberal.
Què hi ha de cert en tota esta història? Mai el sabrem. Però el que hui ens interessa comprovar és la pervivència i popularitat de l'anomenat Himne de Riego, que a pesar de la seua persecució en diferents períodes de la història recent d'Espanya seguix conservant eixe tet liberal i carrincló, a què molts espanyols som tan aficionats. Perquè algo tindrà eixa controvertida contradansa quan, com a Homer i Cervantes, se la disputen tantos i tan variats músics.

HIMNO DE RIEGO

Serenos y alegres
valientes y osados
cantemos soldados
el himno a la lid.
De nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

El mundo vio nunca
más noble osadia,
ni vió nunca un día
más grande el valor,
que aquel que, inflamados,
nos vimos del fuego
excitar a Riego
de Patria el amor.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

La trompa guerrera
sus ecos da al viento,
horror al sediento,
ya ruge el cañon
a Marte, sañudo,
la audacia provoca
y el ingenio invoca
de nuestra nación.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
--oOo--

1.- Busca informació i escriu una nota biogràfica de Riego.

2.- Riego és un personatge significatiu dintre d'època de Ferran VII. Per què?

3.-En quina data fou declarat Himne Nacional per primera vegada? i després?

4.- Busca informació i fes un resum dels fets més sinificatius de la 2ª República Espanyola

5. En el text apareix Oscar Espla. Busca informació i escriu una breu biografia

6.-Busca informació i escriu què és un himne i com s'anomena l' himne actual d'Espanya

7.- Busca informació sobre la bandera republicana i escriu el per què del color morat d'una franja

8.- Marca parules de l' himne que no sàpies i busca el seu significat

______________________________________________________________________________________________

De l'Hinme de Riego es van fer versions populars que es cantaven per a fer burla

HIMNO DE RIEGO
(Letras populares)

Si los curas y frailes supieran
la paliza que les van a dar,
subirían al coro cantando:
"Libertad, libertad, libertad!"

Si los Reyes de España supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldrían gritando:
"¡Libertad, libertad, libertad!"

La Reina vol corona
que vingui a Barcelona
Corona li darem
i el coll li tallarem

Un hombre estaba cagando
y no tenía papel
pasó el Rey Alfonso XIII
y se limpio el culo con él.