Miguel de Cervantes Saavedra
La seua vida, el seu temps
Enguany
es commemora la publicació del Quixot de la Manxa d'una forma especial ja que
complix 400 anys. Per això anem fer un treball vinculant la la vida de
Cervantes amb els fets històrics més significatius que van ocórrer durant la
seua vida. Llig atentament les preguntes i contesta buscant la informació en el
text següent:
1.-
En 1547 Naix Miguel de Cervantes i es produïx la Derrota de Mülhberg. Quin rei
espanyol fue el protagonista?Qual fue el motiu d'esta
batalla?
2.-Escriu
els fets més importants entre 1554 i 1559
3.-En
1568 moren el fill i l'esposa del rei. Com es deia? Qui era el seu espòs?que
sublevació va ocórrer
4.-
En 1571 va haver-hi una batalla. Escriu contra qui i per què és important en la
vida de Cervantes.
5.
Escriu que li va succeir a Cervantes en 1575 i com acaba este fet en 1580 a
Dénia
6.
En 1584 naix l'autor d'una obra de teatre anomenat El Condemnat per desconfiat.
Qui fue?
7.-
En 1587 Comença a formar-se l'armada invencible Que era açò? Escriu que li va
passar a Cervantes eixe any
8.-
Qui era el rei en 1606? que fets van ocórrer?
9.-
Escriu els fets més importants de l'any 1616
|
Any |
Vida |
Va succeir |
|
1547 |
Naix Miguel de Cervantes Saavedra, quart fill del
cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortines ,
a Alcalà de Fenars. Possiblement nasquera el 29 de setembre, dia de Sant
Miquel, d'ací el seu nom, pera fins al moment només s'ha trobat la seua acta
baptismal, segons la qual fue batejat el 9 d'octubre de 1547 en l'església de
Santa Maria la Major. |
-Derrota dels protestants en la batalla de Mülhberg. -Jerónimo Fernández, El senyor Belianís de Grècia
(1547-49). -Naix Mateo Alemany i Juan Rufo. |
|
1551 |
A la recerca de millor fortuna, la família Cervantes
marxa a Valladolid, on aleshores es trobava la Cort. Allí s'establix en el
barri del Sancti Spiritus, però els deutes contrets porten al pare a la presó
i provoquen l'embargament de tots els seus béns. |
|
|
1553 |
Després del fracàs de Valladolid, la família torna a
Alcalà de Fenars i, almenys el pare -no sabem si acompanyat de la seua esposa
i fills o no-, mamprén un verdader pelegrinatge que lo lleva, primer, a
Còrdova. És possible que Cervantes assistira allí al col·legi jesuític de
Santa Caterina, mamprenent així els seus primers passos escolars i
empapándose ja, amb sis anys, en els ambients picarescos que després
recrearia en el seu escrits. |
|
|
1554 |
|
-Felipe, fill de Carlos V, casa amb María Tudor. -Felip II rei de Nàpols. -Pigall de Tormes. |
|
1556 |
|
-Abdicació de Carlos V. -Felip II és coronat a Valladolid. -Melcior d'Ortega, Felixmarte d'Hircània. -Fr. Luis de Granada, Guia de pecadors. |
|
1557 |
|
-Batalla de Saint-quentin. |
|
1559 |
|
-Pau de Cateau-Cambrésis. -Felip II casa amb Isabel de Valois. -Jorge de Montemayor, La diana. -Naix Lupercio Leonardo d'Argensola. |
|
1560 |
|
-Jerónimo Sempere, La Carolea. -Naix Juan d'Arguijo. |
|
1561 |
|
-Traslado de la Cort a Madrid, nombrado capital del
regne. -Història de l'Abenserraig i de la bella Jarifa. -Naix Luis de Góngora. |
|
1562 |
|
-El Brocense, Latinae institutiones. -Naixen Bartolomé Leonardo d'Argensola, Lope de Vega
i José de Valdivieso. |
|
1563 |
|
-Es posa la primera pedra de l'Escorial. -Acaba el Concili de Trento. -P. de Luján, El cavaller de la Cruz (II). |
|
1564 |
A finals de 1564, el pare reapareix instal·lat a
Sevilla, com a regent d'unes cases de lloguer, sense que sapiem tampoc si la
seua família l'acompanyava o no, on nous deutes li obligaran a abandonar la
ciutat en uns dos anys. També ara cap conjecturar l'assistència de Miguel al
col·legi dels Jesuïtes, on hauria tingut el pare Acebedo com a mestre i a
Mateo Vázquez, després secretari de Felip II, com a condeixeble. |
-Fracaso turc davant d'Orà. -Gaspar Gil Polo, La Diana enamorada. -Antonio de Torquemada, El senyor Olivante de Laura. -Naix Shakespeare. |
|
1566 |
A la tardor d'enguany, Rodrigo Cervantes es troba
establit amb els seus a Madrid, ara ficat en negocis, entre altres, amb
Alonso Getino de Guzmán, gràcies a qui (era organitzador d'espectacles de la
capital) Cervantes inicia els seus primers passos poètics amb un sonet
("Serenísima reina en qui es troba") escrit a propòsit de la
celebració del naixement (1567) de la infanta Catalina Micaela, segona filla
de Felip II i Isabel de Valois. |
-Compromís de Breda. -El duc d'Alba governador dels Països Baixos. -Luis de Zapata, Carlo famós. |
|
1568 |
Cervantes estudia amb Juan López de Clots, nombrado
rector del "Estudio de la Villa" el 12 de gener de 1568, qui li
encarrega -so títol de "amat deixeble"- quatre poemes destinats a
la Relació oficial de l'exèquies celebrades amb motiu de la mort d'Isabel de
Valois, la qual es publicaria a l'any següent. Per estos anys, el nostre
jovençà autor i poeta novell, degué estar en contacte i mantindre amistat amb
poetes com Pedro Laýnez o Gálvez de Montalvo. |
-Moren el príncep Carlos i Isabel de Valois. -Sublevació dels moriscos de Granada. |
|
1569 |
Sorprenentment, a l'any següent lo encontramos
instal·lat a Roma, convertit en cambrer de monsenyor Acquaviva, amb qui no
romandria més d'un any i escaig. L'única explicació coherent donada a eixe brusc
canvi d'escenari té a vore amb una provisió reial, datada al setembre de
1569, en la que s'ordenava el presa d'un jovençà estudiant homònim del nostre
autor, per haver ferit en duelo al mestre d'obres Antonio de Sigura. I és hipòtesi,
per poc que ens agrade, prou sòlida fins que no es documente l'existència
d'un altre Miguel de Cervantes. |
-Els turcs ocupen Xipre. -Felip II es casa amb Ana d'Àustria. -S'organitza la Lliga Santa. -Antonio de Torquemada, Jardí de flors curioses. |
|
1571 |
Les tropes de Diego d'Urbina embarquen en la galera
Marquesa, encarregades de prestar suport al contingent venecià. Cervantes
malalta de malària i patix febres altes, lo que no impedix que baralle
heroicament, situat en l'esquife de la nau, en la més "alta ocasió que
van vore els passats segles, ni esperen vore els venidors", com ell
denominava a la batalla de Lepanto. Allí rep dos tirs d'arcabús en el pit i
un tercer en la mà esquerra, que se la deixaria inutilitzada per a
inmortalizarlo com "manc de Lepanto". Es recupera de les seues
ferides a Messina. |
-Batalla de Lepanto. -Fi de la guerra de l'Alpujarras. |
|
1572 |
A Pesar d'haver perdut el moviment de la mà
esquerra, s'incorpora a la companyia del senyor Manuel Ponce de Lleó, del
terç del senyor Lope de Figueroa, i participa, ja en qualitat de "soldat
avantatjat", en diverses campanyes militars durant els anys següents:
Navarino i La Goleta són les més importants. Entre tant roman en els quarters
d'hivern a Sicília, Sardenya i Nàpols. |
-Mor Pius V. -Campanyes de Corfú i de Mondón. |
|
1573 |
|
-El senyor Juan d'Àustria pren Tunis. -Mateo Vázquez és nombrado secretari de Felip II. |
|
1574 |
|
-Melcior de Santa Cruz, Forest espanyola. -El Brocense comenta a Garcilaso. |
|
1575 |
Convertit en "soldat avantatjat", obté
cartes de recomanació del senyor Juan i el duc de Sessa i decidix tornar a
Espanya. A principis de setembre embarca a Nàpols en una flotilla de quatre
galeres que es dirigix a Barcelona. Una tempestat les dispersa i El Sol, en
la que viatjaven Cervantes i el seu germà, és capturada, enfront de les
costes catalanes, per uns corsaris barbarescos al comandament d'Arnaut Mamí.
Els captius són conduïts a Alger i Miguel de Cervantes cau en mans de Dalí
Mamí, dit El Coix, qui, a la vista de les cartes de recomanació del nostre
soldat, fixa el seu rescat en 500 ducats d'or, quantitat pràcticament
inabastable per a la seua família. S'inicia així el període més calamitós de
la seua vida: cinc anys de captivitat en els banys algerians, jalonats per
nombrosos intents de fuga sempre fallida. |
-Segona fallida de Felip II. -Juan Huarte de Sant Joan, Examen d'enginys. |
|
1576 |
Primer intento de fuga: fuig amb altres cristians
rumb a Orà, però el moro que els guiava els abandona i han de tornar a Alger. |
-Saco d'Anvers pels espanyols. -El senyor Juan d'Àustria és nombrado regent dels
Països Baixos. |
|
1577 |
Segon intento: Cervantes es tanca amb catorze
captius en una gruta del jardí de l'alcaid Hasán, on romanen cinc mesos en
espera que el seu germà Rodrigo, rescatat poc abans, acudisca al seu
alliberament. Un renegat dit El Daurador els traïx i són sorpresos en la
gruta: Cervantes es declara l'únic responsable, lo que li val ser carregat de
grills i conduït a les masmorres del rei. |
-Hasán Baixa rei d'Alger. |
|
1578 |
Tercer intento: envia a un moro amb unes cartes
dirigides al senyor Martín de Còrdova, general d'Orà, perquè els envie algun
espia que els traga d'Alger. El moro és detingut i Hasán ordena que se li
donen 2000 pals a Cervantes. Tan sols sabem a ciència certa que el castic no
es va complir. |
-Juan d'Escobedo és assassinat. -Proceso contra Antonio Pérez. -Mor el senyor Juan d'Àustria. -Sebastián de Portugal mor en la batalla
d'Alcazarquivir. -Naix el futur Felip III. |
|
1579 |
Quart intento: procura armar una fragata a Alger per
a intentar alcanzar Espanya amb uns seixanta passatgers. De nou una delació,
realitzada pel renegat Caybán, frusta l'empresa i Cervantes, una altra
vegada, es responsabilitza de tot i s'entrega a Hasán, qui li perdona la vida
i l'empresona en els seus banys. |
-Caiguda d'Antonio Pérez. -S'inauguren els primers teatres madrilenys |
|
1580 |
El 19 de setembre de 1580, quan Cervantes està a
punt de partir en la flota d'Hasán Paixà cap a Constantinoble, els trinitaris
fra Juan Gil i fra Antón de la Bella paguen el suma del rescat i el nostre
autor queda en llibertat. El 27 d'octubre arriba a les costa espanyoles i
desembarca a Dénia (València): el seu captivitat ha durat cinc anys i un mes. A finals d'any es trasllada a Madrid, per a iniciar
una sèrie de demandes que recompensen els seus servicis militars. |
-Felip II és nombrado rei de Portugal. -Pedro de Padilla, Tresor de diverses poesies. -Fernando d'Herrera, Anotacions a les obres de
Garcilaso. -Naix Francisco de Quevedo. |
|
1581 |
Tan sols aconseguix una fosca missió a Orà, portada
a terme a mitjan 1581, des d'on se tralada a Lisboa per a donar cuenta a
Felip II del resultat. |
-Independència dels Països Baixos. -Naixen Salas Barbarillo i Ruiz d'Alarcón. |
|
1582 |
Des de principis d'any, residix de nou a Madrid i no
cella en les seues aspiració a alguna vacant sense aconseguir-la. Entre tant,
s'integra perfectament en l'ambient literari de la Cort, manté relacions
amistoses amb els poetes més destacats (Laýnez, Figueroa, Montalvo, Padilla,
Maldonado, Dantisco, etc.) i es dedica a redactar La
Galatea, on figuren com a personatges bona part d'ells.
Simultàniament, seguix de prop l'evolució del teatre, amb el naixement dels
corrals, i s'empapa en les obres d'Argensola, Cova, Virués, etc. D'estos anys
podrien datar les seues primeres peces conservades de la primera època: El
tracte d'Alger i La Numància. Davant de la impossibilitat d'obtindre algun càrrec
públic, Cervantes pareix ja clarament abocat a la literatura, encara que les
coses canviarien molt prompte. |
-Fernando d'Herrera, Poesies. -Luis Gálvez de Montalvo, El pastor de Fílida. -Naix el comte de Villamediana. |
|
1583 |
|
-Juan de la Cova, Comèdies i tragèdies. -Fr. Luis de Granada, Introducció al símbol de la
fe. -Fr. Luis de Lleó, La perfecta casada i Dels nom de
Crist. |
|
1584 |
Manté relaciones amb Ana de Vilafranca, o Ana Franca
de Rojas, de qui naixeria l'única descendència (deixant de costat el
Promontori que s'al·ludix en el Viatge al Parnàs) del nostre autor: Isabel de
Saavedra. Immediatament, Cervantes viatja a Esquivias per a entrevistar-se
amb Juana Gaitán, viuda del seu amic Pedro Laýnez, i intentar publicar les
seues obres. Allí coneix a Catalina de Palacios, amb la filla de dènou del
qual anys, Catalina de Salazar, contrau matrimoni, als seus trenta-set, el 12
de desembre. S'instal·la amb la seua esposa de moment, però prompte iniciarà
un permanent pelegrinatge entre Esquivias i Madrid. |
-Felip II es trasllada l'Escorial. -Juan Rufo, L'Austriada. -Naixen Tirso de Molina i Saavedra Fajardo. |
|
1585 |
El 5 de març firma un contracte amb Gaspar de
Porres, qui li entregarà quaranta ducats per dos peces perdudes: El tracte de
Constantinoble i La confusa (per estos anys degueren compondre's també els
títols desapareguts de la seua primera època teatral). Pocs dies després es
publica la Primera part de la Galatea, dividida en sis llibres, dirigida a
Ascanio Colona i impresa a Alcalà de Fenars, per Juan Gracián, a costa de
Blas de Robles.Eixe mateix any mor son pare. Els viatges refermen: es
desplaça amb freqüència a Toledo i ja a finals d'any lo encontramos a
Sevilla, des d'on torna a Esquivias per Nadal. |
-Sant Joan de la Cruz, Càntic espiritual. -Santa Teresa, Cami de perfecció. |
|
1586 |
A mitjan any torna a viatjar a Sevilla, per a tornar
de seguida i rebre a l'agost la dot de Catalina (una miqueta més de 400
ducats). Escriu alguns sonets de circumstàncies. |
-L. Barahona de Soto, Les llàgrimes d'Angèlica. |
|
1587 |
Des de principis de maig apareix instal·lat a
Sevilla, on, per fi, obté, per mediació de l'Alcalde de la Reial Audiència de
Sevilla, Diego de Valdivia, el càrrec de comissari reial d'abastiments per a
l'armada Invencible, al servici d'Antonio de Guevara, comissari general de la
provisió de les galeres reials. Inicia així una enfaenada vagabunderia
mercantilista, a què es dedicaria durant uns quinze anys, sense aconseguir
més que disgustos, denuncias i algun empresonament. Comença en Écija, on les
seues requises de gra eclesiàstic li valen l'excomunió per part del vicari
general de Sevilla. Recorre després Còrdova: La Rambla, Castro del Riu (torna
a ser excomunicat, ara pel vicari general de Còrdova), Espill, Cabra, etc. |
-Comencen els preparatius per a l'armada Invencible. -Lope de Vega és desterrat de Madrid. -Cristóbal de Virués, El Monserrate. -B. González de Bobadilla, Les nimfes i pastors de
Fenars. |
|
1588 |
Seguix requisant oli i blat en Écija i els seus
voltants durant dos anys. Allí és acusat de malversacions, de les que ix
airós, pel regit Luis de Portocarrero. A principis de maig mor la seua sogra, Catalina de
Palacios. |
-Fracaso de l'armada Invencible. -El Greco, L'enterrament del comte d'Orgaz. -Santa Teresa, Libro de la vida i els Moradas. |
|
1590 |
A principis d'any està en Carmona, comissionat pel
substitut de Guevara, Miguel d'Oviedo, per a requisar oli en la regió. Cansat
de les seues corregudes, al maig dirigix una petició al president del Consell
d'Índies, sol·licitant un ofici en les índies dels vacants aleshores:
comptadoria del regne de Granada, gobierno de Soconusco, comptador de les
galeres de Cartagena o corregidor de la Paz. La resposta torna a ser negativa
i decepcionant: "busque ací que se li faça mercé". A estos anys pertany la Novel·la del Captiu
intercalada en el primer Quixot (XXXIX-XLI). |
-Revolta d'Aragó. |
|
1591 |
Prosseguix amb les seues requises, ara prorrogat pel
nou comissari general, Pedro d'Isunza, per Jaén, Úbeda, Baeza, Estepa,
Montilla, etc. El seu ajudant, Nicolás Benito és denunciat per abusos i
Cervantes evadix la seua responsabilitat gràcies a la mediació d'Isunza. |
-Evasió d'Antonio Pérez. -Mor Mateo Alemany. -Bernardo de Vega, El pastor d'Ibèria. |
|
1592 |
Els enfrontaments a què dóna lloc la seua enutjosa
tasca donen amb ell en la presó de Castro del Riu, mercé a una orde del
corregidor d'Écija per venda il·legal de blat. De nou, la mediació d'Isunza
aconseguix que se li deixe en llibertat molt prompte. El 5 de setembre es compromet amb Rodrigo Osorio,
per mitjà de contracte i a canvi de 300 ducats, a compondre-li sis comèdies. |
Corts de Tarazona. |
|
1593 |
La seua labor com a comissari d'abastiments toca al
seu fin, coincidint amb la mort de sa mare a l'octubre: només li queda un
últim encàrrec de Miguel d'Oviedo, després del qual es posarà fi, en 1594, a
la vasta empresa iniciada per Guevara. A Cervantes, no obstant, encara li
queden noves amargures. Per estos anys (1590-93) compon alguns poemes solts
(odes a la Invencible, romanç al morada dels zels, etc) i és possible que
esbosse algunes de les seues novel·les curtes: El captiu, Rinconete i
Cortadillo, El zelós extremeny, etc. |
|
|
1594 |
Agustín de Cetina encomienda a l'excomissari la
missió de recaptar els atrasos de taxes en el regne de Granada. Cervantes
accepta i torna a la seua tasca de recaptador, depositant els diners a casa
del banquer Simón Fregiré, la fallida dels quals donaria amb els ossos del
nostre autor, una altra vegada, en la presó. |
|
|
1595 |
|
-Ginés Pérez de Hita, Guerres civils de Granada. |
|
1596 |
|
-Saco de Cadis per Howard i Essex. -Alonso López Pinciano, Philosophia antiga poètica. -Juan Rufo, Els sis-cents apotegmes. |
|
1597 |
Al no poder fer front a la quantitat recaptada, el
jutge Gaspar de Vallejo, abusant de la seua autoritat, decreta el seu
empresonament a Sevilla el 6 de setembre, on romandria durant diversos mesos. Allí podria haver esbossat el pla novel·lesc del
Quixot i inclús haver iniciat el seu camí. |
-Tercera Fallida de Felip II. |
|
1598 |
Mor Ana Franca i, a l'any següent, la seua filla
Isabel entra al servici de Magdalena de Cervantes, baix el nom d'Isabel de
Cervantes. Compon el sonet "Al túmul de Felip II". |
-Pau de Vervins amb França. -Isabel i Alberto regents dels Països Baixos. -Mor Felip II. -Adveniment de Felip III. -Gobierno del Duc de Lerma. Naix Zurbarán. -Es decreta el tancament dels teatres. -Lope de Vega, L'Arcadia i la Dragontea. |
|
1599 |
|
-Epidèmia de pesta a Espanya. -Felip III casa amb Margarita d'Àustria. -Naix Velázquez. -Mateo Alemany, Guzmán d'Alfarache (I). -Lope de Vega, L'Isidro. |
|
1600 |
Durant l'estiu abandona Sevilla, per les mateixes
dates en què els seus germà Rodrigo mor en la batalla de les Dunes, sense que
sapiem molt més d'ell a ciència certa -com no siga que es dedica de ple al
Quixot- fins a 1604. Pareix que va viatjar a Toledo, a Esquivias i hi ha qui
suposa, amb poca fiabilitat, que va poder tornar a la presó sevillana en
1602. |
-S'obrin de nou els teatres. -Naix Pedro Calderón de la Barca. -Romancer general. |
|
1601 |
|
-La Cort es trasllada a Valladolid. -Juan de Mariana, Història d'Espanya. -Naix Baltasar Gracián. |
|
1602 |
Noves complicacions econòmiques amb el Tresor
públic. |
-Lope de Vega, La bellesa d'Angèlica i Rimes
humanes. -Mateo Luján, Segona part del Guzmán d'Alfarache. |
|
1603 |
El matrimoni Cervantes s'instal·la a Valladolid,
nova seu de la Cort, en el suburbi del Rastre dels Moltons, al costat de
l'hospital de la Resurrecció, rodejat de la parentela femennina: Andrea,
Constanza, Magdalena, Isabel i, per afegitó, una criada, María de Ceballos. |
-Mor Isabel d'Anglaterra. -Agustin de Rojas, El viatge entretingut. -Francisco de Quevedo redacta El buscón. |
|
1604 |
|
-Toma d'Ostende. -Gregorio González, El Guitón Honofre. -Mateo Alemany, Guzmán d'Alfarache (II). -Lope de Vega, Primera part de Comèdies i El
peregrino en la seua pàtria. |
|
1605 |
A principis d'any veu la llum L'enginyós gentilhome
el Quixot de la Manxa, dirigit al duc de Béjar, en la impremta madrilenya de
Juan de la Cuesta, a costa de Francisco de Robles. L'èxit és immediat i
acovardixen-te: immediatament salen edicions pirates a Lisboa, València i
Saragossa; als tres mesos Cuesta inicia la segona edició; salen nombrosos
lots rumb a Amèrica... Però l'alegria dura poc: a finals de juny Gaspar
d'Ezpeleta és ferit de mort a les portes dels Cervantes, lo que provoca un
nou, i també efímer, empresonament de l'escriptor i de part de la seua
família, ara per decisió de l'alcalde Villarroel, que sens dubte es va deixar
portar per la mala fama que embolicava a "la cervantas". |
-Naixement del príncep Felipe, futur Felip IV. -Ambaixada de lord Howard. -Francisco López d'Úbeda, La guilopa Justina. |
|
1606 |
De nou després de la Cort, Cervantes es trasllada a
Madrid, on s'instal·la -almenys des de 1608- en el barri d'Atocha; després en
el carrer de la Magdalena, molt prop de la llibreria de Francisco Robles i de
la impremta de Juan Cuesta. La seua filla Isabel casa amb Diego Sanz, del
matrimoni de la qual naix, a l'any següent, Isabel Sanz. |
-La Cort torna a instal·lar-se a Madrid. |
|
1608 |
La seua filla Isabel es casa, després de la mort de
Diego, amb Luis de Molina. |
-Bernardo de Balbuena, Segle d'or en les selves
d'Erifile. |
|
1609 |
A l'abril, preocupat ja per la seua salvació,
ingressa en la congregació dels Esclaus del Santíssim Sacramente de
l'Oliverar; Magdalena, Catalina i Andrea els han fet abans en l'Orde Tercera
de Sant Francesc. La mort s'ceba en els seus parents: en octobre mor la seua
germana Andrea; sis mesos després, la seua néta Isabel Sanz i, transcorreguts
altres tantos, Magdalena. |
-Treva dels Dotze Anys en els Països Baixos. -Es decreta definitivament l'expulsió dels moriscos. -Lope de Vega, Art nou de fer comèdies. |
|
1610 |
Intenta acompanyar al senyor Pedro Fernández de
Castro, comte de Lemos, al seu virregnat a Nàpols, però Lupercio Leonardo
d'Argensola, encarregat de reclutar la comitiva, la deixa fuera, el mateix
que a Góngora. |
-El comte de Lemos és nombrado virrei de Nàpols. -Toma de Larraix.. -Enric IV és assassinat a França. |
|
1611 |
|
-Mor Margarita d'Àustria. -Es tanquen temporalment els teatres. -Fr. Diego d'Hojeda, La Cristiada. -Sebastián de Covarrubias, Tresor de la llengua
castellana. |
|
1612 |
El matrimoni Cervantes, acompanyat per Constanza, es
trasllada al número 18 del carrer Hortes, enfront de les cases del príncep
del Marroc, el senyor Felipe d'Àfrica. Encara aficionat a la poesia, el ja
cèlebre novel·lista asiste a les acadèmies de moda: entre elles, a l'Acadèmia
Selvaje, fundada pel senyor Francisco de Silva i Mendoza en el seu palau del
carrer d'Atocha. Entre tant, el Quixot és traduït a l'anglés per Thomas
Shelton. |
-Diego d'Haedo, Topographía i història general
d'Alger. -J. de Salas Barbadillo, La filla de Celestina. -Lope de Vega, Els pastors de Betlem. -C. Suárez de Figueroa, l'Espanya defesa. |
|
1613 |
Cervantes viatja a Alcalà i ingressa com a novici en
l'Orde Tercera de Sant Francesc, en la que faria vots definitius tres anys
després. Salen les Novel·les exemplars, dirigides al comte de Lemos, a
Madrid, per Juan de la Cuesta, a casa de Francisco de Robles. |
-Luis de Góngora de a conéixer la Primera Soledad i
El polifem. |
|
1614 |
Publica el Viatge del Parnàs, dirigit a Rodrigo de
Tàpia, a Madrid, per la viuda d'Alonso Martín. Cèsar Oudin traduïx el Quixot
al francés. |
-A. Fernández d'Avellaneda, Segona part del Quixot. -Lope de Vega, Rimes sacres. |
|
1615 |
En companyia de la seua esposa i d'una criada,
Cervantes es trasllada, per última vegada, a una casa sítia en el carrer de
Francs, cantó a la del Lleó, enfront del tertúlia dels comediants. Publica el
tom de teatre: Huit comèdies i huit entremesos nous mai representats,
dirigides, de nou, al comte de Lemos, a Madrid, per la viuda d'Alonso Martín,
a costa de Juan de Villarroel. Es publica la Segona part de l'enginyós cavaller el
Quixot de la Manxa, a Madrid, per Juan de la Cuesta, a casa de Francisco de
Robles. |
-Lluís XIII de França casa amb Ana d'Àustria, filla
de Felip III. |
|
1616 |
Enfermo, sense cura, d'hidropesia, a l'abril
professa en l'Orde Tercera. El 18 del mateix mes rep els últims sagraments i el
19 redacta, "posat ja el peu en l'estrep", el seu últim escrit:
l'esglaiadora dedicatòria del Persiles. El divendres 22, poc més d'una setmana després que
Shakespeare, l'autor del Quixot expira, sent soterrat l'endemà, amb el sayal
franciscà, en el convent de les trinitàries descalces del carrer de
Cantarranas (actualment, de Lope de Vega) |
-Mor Shakespeare. |
|
1617 |
La seua esposa Catalina gestiona amb Juan de
Villarroel la impressió dels treballs de Persiles i Sigismunda, història
setentrional, que salen de les premses, de nou, de Juan de la Cuesta,
dedicats al comte de Lemos. |
C. Suárez de Figueroa, El passatger. |