IES CAP DE L’ALJUB

SANTA POLA

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA / HISTÒRIA

PROGRAMACIÓ PER AL CURS 2004 / 2005

GEOGRAFIA 3º D’ESO

HISTÒRIA 4º D’ ESO

Prof:. Joan Piera Manzanaro

1.- Disseny particular del programa

2.-Temporalització temes del 3er. Curs d’ESO Geografia i els criteris d’avaluació

3.-Temporalització temes del 4rt. Curs d’ESO Història i els criteris d’avaluació

4.-Metodològia

*En l'apartat de materials dicàctics de Geografia i d'Història:Programació del treball d’aula: Objetius, Procediments, Actituds

*Activitats de sistematització, recolzament i d’ampliació

1.-DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

Segons el DPP d’ensenyança en valencià d’este IES, aprovat en data 22/07/2002, l’ensenyança de la Gegorafia i de la Història, junt amb als seus materials curriculars docents, tindran el valencià com a llengua vehicular.

L’aplicació de DPP en el grups de 3er. i 4rt. de l’ESO serà flexible de manera que es potenciarà la utilització del valencià, tant oral com escrit, en el desenrotllament de les clases, però de mode tal que s’adapte a la situació concreta de cada alumne/a i sense cap d’imposicio.

2.- TEMPORARITZACIÓ DELS TEMES: CURS 3º CURS D’ ESO

CRITERIS I NORMES D’AVALUACIÓ

ACTIVITATS: Es puntuarà per punts:

Totes entregades en el dia demanat de 0 a 10

Retardades abans de fer l’examen de 0 a 5

Retardades després de fer l’examen, ben realitzades i presentades, 2,5

MATERIAL: Es puntuarà per negatius

1 negatiu disminuïx en 0,5 la nota d’avaluació

2 negatius disminuïx en 1,5 la nota d’avaluació

3 negatius disminuïx en 3 la nota d’avalaució

4 negatius disminuïx en 3,5 la nota d’avalaució

PREGUNTES ORALS: Es puntuarà per punts de 0 a 10

TREBALLS: Es puntuarà per punts: de 0 a 10

COMPORTAMENT: Es puntuarà per negatius

1 negatiu disminuïx en 1 la nota d’avaluació

2 negatius disminuïx en 3 la nota d’avaluació

3 negatius disminuïx en 4.5 la nota d’avalaució

4 negatius disminuïx en 5 la nota d’avalaució

CONTROLS ESCRITS: Es puntuarà per punts: de 0 a 10

El resulta de cada avaluación s’obtindrà del mode següent:

El 40 % correspon a activitats i treballs

El 30 % correspon a controls escrits

El 20 % a tot el referent quaderns i materials

El 10 % a comportament i actitud

L’ Avalaució és de caràcter continu i només s’establiran recuperacions al final del curs.

L’Avaluació de setembre es farà amb els criteris següentes: Realitzación d’un quadern d’ activitats

Treballs de investigació 65%

Prova escrita de temes no superats 35%

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA / HISTÒRIA

TEMPORARITZACIÓ DELS TEMES: CURS 4º CURS D’ ESO

CRITERIS I NORMES D’AVALUACIÓ

ACTIVITATS: Es puntuarà per punts:

Totes entregades en el dia demanat de 0 a 10

Retardades abans de fer l’examen de 0 a 5

Retardades després de fer l’examen, ben realitzades i presentades, 2,5

MATERIAL: Es puntuarà per negatius

1 negatiu disminuïx en 0,5 la nota d’avaluació

2 negatius disminuïx en 1,5 la nota d’avaluació

3 negatius disminuïx en 3 la nota d’avalaució

4 negatius disminuïx en 3,5 la nota d’avalaució

PREGUNTES ORALS: Es puntuarà per punts de 0 a 10

TREBALLS: Es puntuarà per punts: de 0 a 10

COMPORTAMENT: Es puntuarà per negatius

1 negatiu disminuïx en 1 la nota d’avaluació

2 negatius disminuïx en 3 la nota d’avaluació

3 negatius disminuïx en 4.5 la nota d’avalaució

4 negatius disminuïx en 5 la nota d’avalaució

CONTROLS ESCRITS: Es puntuarà per punts: de 0 a 10

El resulta de cada avaluación s’obtindrà del mode següent:

El 40 % correspon a activitats i treballs

El 30 % correspon a controls escrits

El 20 % a tot el referent quaderns i materials

El 10 % a comportament i actitud

L’ Avalaució és de caràcter continu i només s’establiran recuperacions al final del curs.

L’Avaluació de setembre es farà amb els criteris següentes: Realitzación d’un quadern d’ activitats

Treballs de investigació 65%

Prova escrita de temes no superats 35%

METODOLOGIA

Hi ha que partir del nivell de l’alumnat. Cada etapa o fase del desenrotllament humà pressuposa, en general, unes possibilitats d’aprenentatge que s’ ha de tindre en compte per planificar les activitats d’ensenyament i aprenentatge dels seus alumnes. Les etapes en el desenrotllament de les capacitats orienten l’acció educativa des d’una doble perspectiva:

a) La intervenció educativa ha de partir de les possibilitats de raonament i d’aprenentatge que tenen els alumnes en un moment determinat del desenrotllament.

b) La intervenció educativa està condicionada pels coneixements previs amb què els alumnes arriben a l’aula.

Els nous aprenentatges naixen sempre a partir dels conceptes, representacions i coneixements que els alumnes construïxen en el transcurs de les seues experiències prèvies, escolars o no. Aquests coneixements servixen a l’alumne com a base per interpretar la informació que va adquirint.

L’elaboració i el desenrotllament del currículum demana parar esment en dos aspectes fonamentals de l’alumnat: 1) el nivell de competència cognitiva; 2) els coneixements previs. Els preconceptes o idees prèvies dels alumnes reflectixen la seua estructura cognitiva, la qual pot modificar-se o enriquir-se a partir de l’aprenentatge significatiu.

El procés d’ensenyament-aprenentatge escolar pot conduir a la construcció d’aprenentatges memorístics o d’aprenentatges significatius. L’educació escolar ha d’assegurar la construcció d’aprenentatges significatius; per tal d’aconseguir-ho, els nous aprenentatges han de relacionar-se significativament amb el que els alumnes coneixen prèviament. D’aquesta forma, poden assimilar i integrar els nous continguts escolars en la seua estructura cognitiva. Si, pel contrari, les relacions entre el nou i el que ja s’ha après són arbitràries o no significatives, es produirà un aprenentatge memorístic repetitiu, que difícilment s’integrarà en l’estructura cognitiva prèvia dels alumnes.

L’aprenentatge significatiu s’hi dóna quan l’alumnat relaciona de forma no arbitrària la nova informació amb la que ja té. Açò conduix a una contradicció (conflicte cognitiu) en l’estructura cognitiva, que comporta la seua modificació. L’aprenentatge significatiu permet, a més, que l’alumnat puga utilitzar els coneixements adquirits en l’aula en situacions de la vida quotidiana.

Sempre que els aprenentatges siguen significatius, estarem en condicions d’assegurar aprenentatges funcionals; és a dir, garantirem la possibilitat d’utilitzar el que s’ha après en les circumstàncies habituals de la vida real dels alumnes. Els aprenentatges seran més funcionals en la mida que servisquen a l’alumnat per obtindre una major i millor comprensió de la realitat en què viuen.

El caràcter funcional i significatiu dels aprenentatges escolars té com a fi desenrotllar les capacitats concretades en els objectius generals de l’etapa. Açò implica una metodologia que responga a aquestes demandes:

1.-Connectar amb els interessos, motivacions i necessitats dels alumnes,

2.-Tindre en compte els coneixements previs de l’alumnat.

Fer que l’alumnat construïsca aprenentatges significatius per si mateix. L’objectiu més ambiciós i irrenunciable de l’educació consistix a "aprendre a aprendre". La possibilitat de realitzar aprenentatges significatius de forma individual està íntimament relacionada amb el funcionament de la memòria. Si tradicionalment es pensava en la memòria com un procés mecànic i repetitiu, en l’actualitat sabem que tot aprenentatge significatiu suposa una memorització comprensiva. La memòria no és, per tant, sols el record del que s’ha après, sinó també el punt de partença per realitzar nous aprenentatges. Com més rica serà l’estructura cognitiva on s’emmagatzemen les informacions i els aprenentatges realitzats, més fàcil serà realitzar aprenentatges significatius per u mateix. Els alumnes podran realitzar aprenentatges significatius per si sols quan són capaços d’"aprendre a aprendre", és a dir, quan seran capaços d’adquirir habilitats i estratègies que els possibilitaran futurs aprenentatges d’una forma autònoma.

Assegurar un aprenentatge significatiu suposa assumir unes condicions:

a) El contingut ha de ser potencialment significatiu, tant des del punt de vista de l’estructura lògica de la disciplina (o àrea) com pel que fa a l’estructura psicològica de l’alumnat.

b) El procés d’ensenyament-aprenentatge ha de connectar amb les necessitats, interessos, capacitats i experiències de la vida quotidiana dels alumnes. En aquest sentit, la informació que rep l’alumne ha de ser lògica, comprensible i útil.

c) Cal potenciar les relacions entre els aprenentatges previs i els nous.

d) Els alumnes ha de procurar una actitud favorable per aprendre significativament. Així doncs, han d’estar motivats per relacionar els continguts nous amb els que han adquirit prèviament.

e) Les interaccions de professorat i alumnat i d’alumnes amb alumnes faciliten la construcció d’aprenentatges significatius. Alhora, afavorixen els processos de socialització entre els alumnes i les alumnes.

En resum:

La Metodologia es centra en :

Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat.

Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius.

Fer que l’alumnat construïsca aprenentatges significatius per si mateix.

Fer que l’alumnat modifique progressivament els esquemes de coneixement que té.

Incrementar l’activitat manipuladora i mental de l’alumnat.

Per a fer efectius tots els plantejaments anteriors s'han d'aplicar en el treball de l'aula. Este treball es materialitza i es realitzarà del mode següent:

- Cada u dels temes dels blocs de contingut abraça 9 sessions lectives

- Cada u/na dels alumnes/as rep una fitxa de treball amb la planificació del tema: objectius didàctics que ha d'aconseguir, procediments a utilitzar, actituds a desenrotllar/potenciar i activitats que ha de fer i els criteris d'avaluació que s'han d'aplicar. Tot això fa que l'alumne/a a l'iniciar cada tema tinga una visió completa d'allò amb el que ha de treballar. El plantejament de les activitats a realitzar en la fitxa de treball du en si graus diferents de dificultat, de manera que apareix com una adaptació curricular per a aquells alumnes que la necessiten.El treball plantejat així facilita i respecta les diferències personals i els distints ritmes de treball ja que cada alumne, individualment o traballan en grup, pot anar complentant la tasques encomanada amb l'única imposició d'acabar el treball en 9 sessions.

Es fixa un control escrit a l'acabar cada u dels temes. El control es considera una activitat més de la classes i en ell els ítems es distribuïxen i graduen de tal de manera que la majoria de la classe ha d'aconseguir el suficient. De no aconseguir s'arbitra procediments per a cada u dels alumnos/ es que no l'haja aconseguit.