Poemes
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia alemanya
ERICH FRIED
(Viena, 1921 - Londres, 1988)

CONVERSA AMB UN SUPERVIVENT
NECROLÒGICA
CONTRA L'OBLIT
EL TEMPS DELS NASCUTS DESPRÉS
PER A RUDI DUTSCHKE
LA VIOLÈNCIA
EXERCICIS PREPARATORIS PER A UN MIRACLE

¯
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

CONVERSA AMB UN SUPERVIVENT

 

Què vares fer aleshores
que no hauries d’haver fet?
«Res»

Què no vares fer
que hauries d’haver fet?
«Tal i tal cosa
això i allò:
quelcom»

Per què no ho vares fer?
«Perquè tenia por»
Per què tenies por?
«Perquè no volia morir»

¿Han mort d’altres
perquè tu no volies morir?
«Crec
que sí»

¿Tens encara res a dir
sobre el que no vares fer?
«Sí: preguntar-te
què hauries fet tu al meu lloc»

No ho sé
i no puc jutjar el teu cas.
Només sé una cosa:
demà no viurà cap de nosaltres
si avui
una vegada més
no fem res



Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯

Tornar amunt

 
 
 
 
 
 


 
 

NECROLÒGICA


  (Gegen den Tod, Studio Bibliothek I, Stuttgart 1964)
 
No hem d’oblidar
que ja fa molts anys
es publicà a Alemanya
un llibre de poemes i proses:
Contra la mort
que advertia contra la guerra nuclear
i que estava compilat
per dues persones
Bernward Vesper
i Gudrun Ensslin
que ara són mortes

Ell es va prendre la vida
i d’ella les autoritats informaren
que també
a la cel·la
s’havia pres la vida

Si bé es mira però
ens adonem que a tots dos
se’ls prengué la vida
només que de formes diferents
per causa del mateix mal
que ronda
també avui al nostre país
i contra el qual ambdós
lluitaren fins a la desesperació
molt abans de qualsevol
lluita armada
 


Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

CONTRA L’OBLIT


Vull recordar
que no vull oblidar
car vull ser jo mateix
Vull recordar
que vull oblidar
car no vull patir massa

Vull recordar
que no vull oblidar
que vull oblidar
car vull conéixer-me

Car no puc pensar
sense recordar
car no puc voler
sense recordar
car no puc estimar
car no puc esperar
car no puc oblidar
sense recordar

Vull recordar
tot el que hom oblida
car no puc salvar-me
sense recordar
ni salvar els meus fills

Vull recordar
el passat i el futur
i vull recordar
que aviat hauré d’oblidar
i vull recordar
que aviat jo seré oblidat
 


Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 


 
 

EL TEMPS DELS NASCUTS DESPRÉS


   25 anys després de la mort de Brecht

 

«Sabem però»
vas dir
«que també l’odi contra la baixesa
endureix
les faccions
i que la ràbia contra la injustícia
fa més ronca la veu. Ai! Volíem
preparar el terreny per a un món amable
i nosaltres mateixos no vam poder ser-ho»

Això vas dir als nascuts després.
Ara calles. I la ràbia contra la injustícia
continua fent encara més ronca la veu d’alguns
La majoria però avui no arriba a enrabiar-se
més aviat s’ha avesat a l’antiga i nova injustícia
aquí, ací i allà, i també a l’estricta justícia
que els injustos s’administren els uns als altres

I aquells als quals l’odi contra la baixesa
ha endurit les faccions s’estan aquí i allà darrere murs
per tal que ningú no els puga veure, car la baixesa
té en molts països drets de sobirania com a autoritat superior
i els de baix acoten el cap o estan tan decebuts
arran d’intents fracassats d’alliberar-se
que potser ja no tenen força per a odiar
I alguns d’això en diuen actitud amable

«Certament visc en un temps ombrívol»
vas dir.
Els temps han canviat una mica, però en el fons
no són més lluminosos d’ençà els teus versos
i el perill és més gran que llavors
car només les armes
i no els homes menats per elles
s’han fet més fortes
i és encara cert el que en digueres:
«Per a cavil·lar d’on vénen
i cap a on van es troben
als bells vespres
massa esgotats.»

I perquè tot això és encara cert, avui poden
els nascuts després comprendre’t bé, sí, fins i tot millor
del que voldries, tot i que precisament a tu
t’agradava ser entenedor, però jo crec
que potser fins al final vas esperar que moltes coses
canviarien, tant que l’home d’un temps nou
no t’entendria sense parar-se a estudiar el temps antic

Però com que encara se t’entén
alguns poden aprendre de tu
com s’obté l’esperança en la vida i com igual que tu
amb enginy i paciència i indignació es continua preparant el terreny
per a un món amable
on l’home coopere amb l’home
 
 


Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

PER A RUDI DUTSCHKE



«Tothom és substituïble.
La lluita continua.»
Això és cert.
Però alhora no és cert:
No tothom és substituïble
i la lluita té sempre només el rostre i el cor
de l’home que lluita
I a mi m’agradava la lluita
que tenia el teu rostre
i el teu cor—
i ara ningú més
no tindrà el teu rostre
i en el futur el teu rostre
tan sols es veurà ja
en imatges a l’igual com el del Che Guevara
i el de Rosa Luxemburg
i això no és el mateix
I el teu cor ja no es veurà enlloc

No he estat d’acord en tots els punts
amb les teues opinions
i d’altra banda tu mai no has demanat de ningú
que les compartís necessàriament
i menys encara en tots els punts
Les teues opinions podien ser discutides
amb tu punt per punt
Ara però
ja no puc discutir res amb tu
i així com abans importaven els punts
ara els punts ja no hi fan res

Del que he aprés de tu
potser queda ara massa poc
Però ja n’hauria aprés prou
si no hagués aprés més que una sola cosa:
Que la llibertat ha de ser bondat i amor
i que la bondat i l’amor
han de ser llibertat —i la bondat i l’amor, veritables,
no només un concepte de bondat i amor
car altrament la llibertat és només un concepte—
i que la lluita per la llibertat i la bondat i l’amor
no pot ser menada sense llibertat i bondat i amor

I la teua bondat i llibertat
i la teua intel·ligència
han estat tals que vas poder continuar sent amic de molts
que ja no eren amics entre ells,
molts que ara es planyen de tu però que creuen
que entre ells no poden ni parlar-se
o que només saben acusar-se
només insultar-se inculpar-se i combatre’s

I aquest error podrà ara endurir-se més fàcilment entre ells
perquè la teua bona i ronca veu ja no
se’ls adreça i ja no hi fa vehement o prudent
o prudent i vehement objeccions com abans

I el fet que sense tu aquest error puga endurir-se més fàcilment
ja és una petita part de la prova
que tu no ets tan fàcil de substituir en els plecs
i racons dels nostres caps i cors i de les nostres vides
i que no hi ha prou
de dir: «La lluita continua»

I tanmateix ha de seguir i no hi ha prou
de parlar de la teua bondat i amor i llibertat i intel·ligència
si no dic també que la teua intel·ligència i bondat
sempre t’han menat també a la indignació
i que el teu amor fins al final
ha estat també amor a la revolució
i nostàlgia d’ella en una època en què els seus tirans
i els regents imperials i els traïdors i els buròcrates
han fet tant de mal al seu nom
que gairebé ningú no vol saber-ne res

Aquesta nostàlgia ha viscut en tu
i t’ha mantingut viu
i t’ha fet estar atent a aquells escampats
que també senten nostàlgia encara de la revolució
àdhuc quan erren
en la seua recerca i tot i que els seus bons cors
no els puguen ajudar a trobar-hi el bon camí

És impossible parlar de la teua vida i de la teua mort
i no fer-ho de la revolució que
—a diferència de nosaltres els homes—
no mor per sempre quan hom la declara morta
i en la qual viurà quelcom de tu quan de bell nou
torne a viure —quelcom de tu però també d’altres
que no es poden plànyer ací de tu perquè hagueren de morir
abans que tu (o potser no haurien d’haver mort)
També alguns d’aquests perduts t’estimaren
i tu no els vas perdre mai del tot de vista
ni els foragitares del teu cor—
àdhuc quan s’entestaven
i s’endurien i començaven d’oblidar-se d’ells mateixos.

També s’ha de parlar d’ells
quan es parla de tu
encara que el teu o el meu camí siga un altre que el seu mal camí:
altrament el cercle que inclou el teu amor i la teua intel·ligència
seria massa estret i açò d’ací només seria plany
de companyes i companys; això seria massa poc
Car la lluita que tenia el teu rostre i el teu cor
és també una lluita
per amor a molts sense partions ni fronteres
Altrament seria per a tu i per al teu record massa estreta.
La lluita continua.
 
 


Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

LA VIOLÈNCIA


La violència no comença
quan algú escanya algun altre
Comença
quan algú diu:
«T’estime:
em pertanys!»

La violència no comença
quan es fa morir malalts
Comença
quan algú diu:
«Estàs malalt:
has de fer el que jo diga»

La violència comença
quan els pares
dominen els seus obedients fills
i quan papes i professors i pares
exigeixen autodomini

La violència regna allà
on l’Estat diu:
«Per tal de combatre la violència
no hi ha d’haver cap altra violència
llevat de la meua violència»

La violència regna
on hi ha algú
o alguna cosa
massa elevats
o sagrats
com per a ser encara criticats

o allà on la crítica no pot fer res
sinó parlar
i els sagrats o els elevats
poden fer quelcom més que parlar

La violència regna allà on es diu:
«Pots aplicar la violència»
però sovint també allà on es diu:
«No pots aplicar cap violència»

La violència regna allà
on tanca els seus enemics
i els calumnia
com a instigadors de violència

La Constitució de la violència
diu: «És de dret allò que fem nosaltres.
I el que fan els altres
això és violència»

Potser mai no podrà superar-se
la violència amb violència
però potser tampoc no sempre
sense violència
 


Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 

EXERCICIS PREPARATORIS PER A UN MIRACLE


Davant el solar buit
esperar amb els ulls tancats
fins que la vella casa
torne a ser-hi i a estar oberta

Mirar el rellotge aturat
tot el temps que calga
fins que la busca dels segons
torne a moure’s

Pensar en tu
fins que l’amor
a tu novament
puga ser feliç

Ressuscitar
els morts
serà llavors
molt fàcil
 


Traducció de Marc Granell i Gustau Muñoz
Erich FRIED, Exercicis preparatoris per a un miracle, Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯