IMPROMPTU
escrit l’any 1766 en veure el casal i les ruïnes
d’un noble, a Kinsgate (comtat de Kent)

 

Ja vell, i abandonat pels amics que es venien,
Holland ací formava el pietós propòsit
d’estalviar alguns anys d’amagat, i de veure
si refeia el caràcter i la salut perduda.

Aquest lloc avinent volgué la seva tria;
tremolà el comte Goodwin per la veïna sorra;
hi xisclen les gavines, el corb marí s’hi alegra
i, ni que hi naufraguessin, els mariners no hi pugen.

Remorós vent del Nord, llevant danyívol regnen
ací; no hi ha murmuri d’arbres, ni ocells que hi cantin;
però si la Natura no hi oferia festa,
ell, perquè hi dugui encara més horrors, l’art invoca.

Molsosos oratoris, murs amb merlets veuríeu;
les torratxes i els arcs, mig caient, capcinegen;
ens enganyen els ulls monestirs solitaris:
la desolació fingida tot ho colga.

«Ah! —sospirava el noble—. Si no hagués fallat Bute,
ni l’amistat de Mungo, Rigby i Bradshaw fos vana,
coses millors encara l’esguard beneirien,
i si fingim beutats, haurien estat certes.

Llavors purificats pel foc i per l’espasa,
Londres soberg, veuríem els teus murs odiosos;
al bell cor de Sant Pere xiularien xibeques
i guilles malolents a Sant Pau criarien.»