Gabriel Aresti
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia basca
GABRIEL ARESTI
(Bilbao, 1933 – 1975)

A TU...
MIRANT CAP A ARTXANDA
EL MEU NOM
LA CASA DEL MEU PARE
UNA VERITAT
COBLES PER ANAR DE RONDA
CRIST I LENIN

¯

























 
 

 
                           dedicat a meli.

A tu
dona d’espanya
flor modesta trobada entre la femta
meli
a tu
t’ofereixo
les meves passions
les tres passions
que hi ha en aquesta poesia
i en la meva persona
meli
no sols
la meva vida
(suor) (enuig) (humiliació)
els meus dies i les meves nits
a tu
meli
dona d’espanya
columna de la casa del meu pare
t’ofereixo
la meva poesia
i
la meva persona.
 
 


Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

MIRANT CAP A ARTXANDA
(Mentre sopava botifarrons fregits
i tomàquets frescos)


 
Veig Artxanda de la finestra estant
i penso
que els morts no importen.
Els vius sí, força.
Són els nostres morts
i els seus vius, però
no importa.
Perquè, als morts, els han donat terra,
i, als vius, els l’han presa,
aquests vint-i-quatre anys he estat mirant
aquesta muntanya,
i estem pitjor que abans.
 

Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

EL MEU NOM



Quan em mori, es podrà llegir
sobre la meva tomba aquesta inscripció:
Aquí jeu Gabriel Aresti Segurola. Al cel sia.
Pérez y López. Marbristes. Derio.
A la Biblioteca de Biscaia també hi haurà
(si no m’excomuniquen)
un llibre (potser, no és pas segur),
que ningú no llegirà, amb el meu nom.
I un home dirà quan floreixin els cards:
Tal com deia el meu pare, jo també...
(Em vindrà una dona per Tots Sants
amb una corona de flors.)
Déu no faci que posin el meu nom
a un carrer de Bilbao.
(No vull pas que un barber embriac arribi a dir:
Jo visc a Aresti, amb la cunyada
vella del meu germà. Ja ho saps. Amb la coixa.)
De vegades les dites velles van errades.
Penso que el meu nom
és el meu ésser,
i que no sóc
sinó el meu nom.

 

Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

LA CASA DEL MEU PARE


Defensaré
la casa del meu pare.
Contra els llops,
contra la sequera,
contra la usura,
contra la justícia,
defensaré
la casa del meu pare.
Perdré
els bestiars,
els camps,
les pinedes;
perdré
els beneficis,
les rendes,
els interessos,
però defensaré la casa del meu pare.
Em prendran les armes,
i amb les mans defensaré
la casa del meu pare;
em tallaran les mans,
i amb els braços defensaré
la casa del meu pare;
em deixaran
sense braços,
sense pits,
i amb l’ànima defensaré
la casa del meu pare.
Em moriré,
es perdrà la meva ànima,
es perdrà el meu llinatge,
però la casa del meu pare
restarà
dempeus.
 

Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

UNA VERITAT




Si per dir una veritat
m’han de matar
les filles,
m’han de violar
la dona,
han d’aterrar
la meva casa;
Si per dir una veritat
m’han de tallar
la mà
amb què
escric,
la llengua
amb què
canto;
Si per dir una veritat
eliminen
el meu nom
de les pàgines
d’or
de la literatura basca;
mai,
de cap manera,
enlloc,
no callaré.

.

Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

COBLES PER ANAR DE RONDA
 

Avui és Sant Mamès
un dia molt malastruc
que guardi dalt del cel
llargament la meva ànima.

Et diré la veritat
això no és el colomar
enmig dels corbs jo vaig ser
certament agosarat.

Hi ha un estel a la banda del mar
el freixe l’està mirant
abans no vegi sana i estàlvia la llengua basca
no m’afaitaré la barba.

El gall va cantar
les herbes s’il·luminen
a la nostra màrtir Àgata
li van tallar els pits.

Li van tallar els pits
i el País Basc li diu
en lloc d’un rellom llarg i dolç
dóna’ns el teu cor.

Dóna’ns el teu cor
i lleva’ns les tristors
digue’ns quan serem
amos dels nostres destins.
 


Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

CRIST I LENIN
 

Aviam
quan dimonis
es tornen a fer amics
Crist
i
Lenin,
aviam
quan dimonis
excomuniquen
el capital
alemany
i
el capitoli
americà,
perquè també de pa
viu el cristià,
i no solament
de les paraules
del Papa.
Amén.


Traducció de Josep Daurella
Gabriel ARESTI, Salvador ESPRIU, Celso Emilio FERREIRO, Antologia, Erein, Donostia, 1988

¯