Svetlana Makarovic
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia eslovena
 

SVETLANA MAKAROVIC
(Maribor, 1939)

LA SERP
CACERA
RETAULE
ORQUÍDIA

¯
















 
 

LA SERP


Dos no és pas dues vegades un.
Dos no és més. És dividir per dos.
Aquesta multitud que riu,
aquesta gentada que lapida,
aquesta que de dos en dos es fa
a les calderes dels malnats del diable,
als nius de l’odi femellenc,
als pistils inflats de les dones.
I mires terra i cel
per si no tot fos així,
però veus amb ulls de serp
com repta i sotja la gentada,
es refrega i es barreja i amenaça,
Mireu la serp, engrapeu-la, mateu-la...
i capciosa es torna a moure, llepa el terra
i pidola les engrunes de la taula
tot resant i donant gràcies,
la gentada, la gentada
que cridava: Crucifica’l!
 
 

Traducció del VI Seminari de Traducció Poètica de Farrera
Svetlana MAKAROVIC / Brane MOZETIC, He somiat que havies mort, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona, 2004.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

CACERA


Fas olor de semen calent, cérvol.
Fem la teva olor el bosc i jo.
Per tu ja han esmolat el ganivet, cérvol.
El bosc ho pressent i ho sé jo.
Envairàs la clariana de la lluna, cérvol.
Oh cérvol meu dels ulls color de móra.
Profunda olor de sang se sentirà, cérvol.
De sobte ja sabràs on vas, qui ets.
 
 

Traducció del VI Seminari de Traducció Poètica de Farrera
Svetlana MAKAROVIC / Brane MOZETIC, He somiat que havies mort, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona, 2004.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

RETAULE


Com va tot, filleta meva,
pels mons del Senyor?
Molt bé mare, molt bé mare,
no pot ser millor:
ma germana pega el fill,
mon germà em vol morta,
la terra beu la sang, mare,
la llavor creix forta.
Al món tots som germans, mare
—germanes, germans.
Llàstima no haguessis, mare,
tingut més infants.

Com va tot, filleta meva,
pels mons del Senyor?
Molt bé mare, molt bé mare,
no pot ser millor:
han tret els ulls als germans,
han ofegat les germanes,
a mi em tiren pedres
i a tu t’adoraven,
molt bé mare, molt bé mare,
pels mons del Senyor,
llàstima no haguessis, mare,
tingut més nadons.

Germà foc, germana aigua,
foc lleuger, aigua pesant.
Quan amb foc et crema els ulls
veus com és el teu germà,
quan ells t’ofega a l’aigua
veus com és la seva mà.
Que voldries res més, mare
del retaule, mare?
Anem tan bé mare,
que millor no pot anar.
Déu t’ho pagui, mare;
jo no puc fer-t’ho pagar.
 


Traducció del VI Seminari de Traducció Poètica de Farrera
Svetlana MAKAROVIC / Brane MOZETIC, He somiat que havies mort, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona, 2004.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

ORQUÍDIA


Elegant vestit de nit,
generós escot al pit,
duu una orquídia poc discreta,
ella és cara i coqueta.
Fa una olor embriagadora
i resulta encisadora:
tot els homes fa tornar
bojos: ella bé que ho sap.

Perquè no tracta amb tothom:
només amb qui té quelcom
que li pugui oferir,
i no hi deixa d’insistir.
Sap somriure dolçament
i conversar amablement
amb qui visqui acomodat
en bona societat.

El seu amo l’exhibeix;
ja que paga, s’ho mereix;
amb els besos que ha comprat
creu que l’amor s’ha guanyat.
El vell és un innocent:
ella l’enganya i no ho sent.
Fa com si res, com si no:
fa pena, la il·lusió.

Mira l’orquídia i la té
dins el llit, de pensament
ella amb d’altres vol jugar.
Sinó el vell, qui ha de pagar?
L’orquídia resplendent
ho observa tot, indolent.
I sobre la pell de seda
mira la mentida freda.

El que a ella li va passar —ho saps?—
va ser per pura casualitat,
i el seu cor, gràcies a l’atzar,
és una caixa de registrar;
ara coneix amb qui sí val la pena
i amb qui no ho val,
el que pot oferir i el que en pot treure,
i d’altres coses de dames discretes
de les quals no se’n deu parlar.
 


Traducció del VI Seminari de Traducció Poètica de Farrera
Svetlana MAKAROVIC / Brane MOZETIC, He somiat que havies mort, Institució de les Lletres Catalanes, Barcelona, 2004.

¯