Poemes de Paul Eluard
LA IL·LUSTRACIÓ POÈT&K METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia francesa
PAUL ELUARD
(Saint-Denis, 1923 - Charenton-le-Pont, 1952)

EL JOC DE CONSTRUCCIÓ
GIORGIO DE CHIRICO
ESTRENA DEL MÓN
PARÍS DURANT LA GUERRA
JOAN MIRÓ
«LA CORBA DELS TEUS ULLS...»
LA DE SEMPRE, TOTA
LLIBERTAT
 

¯



















 
 

EL JOC DE CONSTRUCCIÓ


  A Raymond Roussel


L’home s’enfuig, el cavall tomba,
La porta no es pot pas obrir,
Calla l’ocell, caveu sa tomba,
El silenci l’ha fet morir.

Un papalló sobre una branca
Espera pacient l’hivern,
Li pesa el cor, la branca es vincla,
La branca es torça com un verm.

Per què plorar la flor marcida
I per què plorar els lilàs?
Per què plorar la rosa d’ambre?

Per què plorar la pensa tendra?
Per què cercar la flor celada
 Si no n’hi ha cap recompensa?

 –Doncs per això, això i això.
 
 


Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

GIORGIO DE CHIRICO

Un mur delata un altre mur
I l’ombra em protegeix de la meua ombra tímida.
Alts vols del meu amor als volts del meu amor,
Tots els murs feien blanc als volts del meu silenci.

Què protegies tu? Cel insensible i pur
Tremolant m’abrigaves. La claror en relleu
Sobre el cel que ha deixat de ser l’espill del sol,
Les estrelles diürnes entre les fulles verdes,

El record d’aquells que parlaven no sabent,
Amos de ma feblesa i sóc en el lloc d’ells
Amb ulls d’amor i mans massa fidels
Per despoblar un món del qual jo sóc absent.

 

Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

ESTRENA DEL MÓN


  A Pablo Picasso


Captiva de la plana, agonitzant orada,
La llum damunt de tu s’amaga, mira el cel:
Ell ha tancat els ulls per posar-se al teu somni,
T’ha tancat el vestit per rompre’t les cadenes.

Davant les rodes ben subjectes
Un ventall fa una riallada.
Als traïdors filats de l’herba
Els camins perden llur reflex.

¿No pots doncs prendre les onades
De què les barques són ametles
Al teu palmell càlid, manyac,
O al cap, entre els tirabuixons?

No pots tu prendre les estrelles?
Esquarterada, t’hi assembles,
Habites en llur niu de foc
I el teu fulgor se’n multiplica.

De l’alba emmordassada vol brotar un sol crit,
Un sol giravoltant brilla sota l’escorça.
S’instal·larà damunt de tes parpelles closes.
Oh suau, quan tu dorms, la nit es mescla al dia.
 

Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

PARÍS DURANT LA GUERRA


Els animals que baixen dels suburbis de foc,
Els ocells que s’espolsen les plomes homicides,
Els terribles cels grocs, els núvols ben bé nus
Han festejat, en tota època, aquesta estàtua.

És bella, estàtua viva de l’amor.
Oh la neu de migjorn, el sol en tots els ventres,
Oh flames de la son damunt d’un rostre d’àngel,
Damunt totes les nits i damunt tots els rostres.

Silenci. L’estrident silenci dels seus somnis
Acarona l’horitzó. Els seus somnis són els nostres
I les mans de desig que ella imposa al seu glavi
Embriaguen d’huracans el món alliberat.

 

Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

JOAN MIRÓ


Sol de presa presoner del meu cap,
Endus-te el puig, endus-te el bosc.
El cel és més bell que mai.
Les libèl·lules dels raïms
Li donen formes precises
Que jo dissipe amb un gest.

Núvols del primer dia,
Núvols insensibles i que res no autoritza,
Llurs llavors cremen
Als focs de palla dels meus esguards.

A la fi, per a cobrir-se d’una alba
Caldrà que el cel siga tan pur com la nit.


Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 


 
 
 
 

La corba dels teus ulls volta entorn del meu cor,
Rotle de dansa i de dolcesa,
Aurèola del temps, bressol nocturn i ferm,
I si jo ja no sé tot allò que he viscut
És perquè no m’han vist sempre els teus ulls.

Fulles de jorn i escuma de rosada,
Senill del vent, somriures perfumats,
Ales que van cobrint el món de llum,
Vaixells abarrotats de cel i mar,
Caçadors dels sorolls i fonts de les colors.

Perfums nascuts d’una covada d’albes
Que encara jau a la palla dels astres,
Com el dia depén de la innocència
Depén el món sencer dels teus ulls purs
I en llurs mirades corre tota la meua sang.
 
 


Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LA DE SEMPRE, TOTA

 

Si jo us dic: «ho he abandonat tot»
És perquè ella no és pas la del meu cos,
Mai no me n’he gloriejat,
No és veritat
I la boira de fons per on em moc
No sap mai si he passat.

El ventall de sa boca, el reflex dels seus ulls,
Sóc jo l’únic que en parla,
Sóc jo l’únic que és encerclat
Per aquest espill tan nul on l’aire circula al meu través
I l’aire té un rostre, un rostre amat,
Un rostre amant, el rostre teu,
De tu que no tens nom i a qui els altres ignoren,
La mar et diu: en mi, el cel et diu: en mi,
Els astres t’endevinen, els núvols t’imaginen
I la sang escampada en els millors moments,
La sang de la generositat
Et porta amb delícia.
Jo cante la gran joia de cantar-te,
La gran joia de tenir-te o de no tenir-te,
El candor d’esperar-te, la innocència de conéixer-te,
Oh tu que suprimeixes l’oblit, l’esperança i la ignorància,
Que suprimeixes l’absència i que em poses al món,
Jo cante per cantar, t’estime per cantar
El misteri en què em crea l’amor i s’allibera.

Ets pura, ets més pura encara que jo mateix.
 
 


Traducció d’Eduard  J. Verger
Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LLIBERTAT

 

En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l’arena en la neu
Escric el teu nom

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l’eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom

En tots els meus bocins de cel
En l’estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom

En els camps en l’horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom

En cada glop d’aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom

En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom

En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom

En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom

En el llum que s’encén
En el llum que s’apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom

En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom

En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom

En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom

En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s’allarga
Escric el teu nom

En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom

En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom

En l’absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom

En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l’espera sense memòria
Escric el teu nom

I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conéixer-te
Per anomenar-te

Llibertat
 
 


Traducció de Marc Granell
M. GRANELL i I. MARTÍNEZ MARZO, Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX, Edicions 96, Carcaixent, 1999.

¯
 
 
 

 

È