Stéphane Mallarmé
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d’arreu del món
Poesia francesa
STÉPHANE MALLARMÉ
(París, 1842 – Vervins, 1898)

APARICIÓ
DO DEL POEMA
SONET
SONET
TOTA L’ÀNIMA...
CONTRA L’ACLAPARANT...
LA TOMBA D’EDGAR POE

¯





















 
 

APARICIÓ



La lluna s’entristia. Uns serafins en plors
Llangint, l’arquet als dits en la pau de les flors
Vaporoses, extreien de somortes violes
Blancs planys que enlluentien l’atzur de les corol·les.
— Era el dia sagrat del teu primer petó.
Volent martiritzar-me, la imaginació
S’anava embriagant del perfum de tristesa
Que deixa sense cap recança ni amarguesa
La collita d’un Somni al cor que l’ha collit.
Jo errava, doncs, els ulls sobre el terra envellit
Quan pel carrer, banyant-te el sol la cabellera,
Te m’has aparegut al capvespre, encisera,
I m’ha semblat que veia la fada resplendent
Que pels meus plàcids sons d’infant antigament
Passava, tot deixant de les mans mal tancades
Nevar blancs ramellets d’estrelles perfumades.
 


Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Stéphane MALLARMÉ, Vint-i-cinc poemes, Ed. dels Quaderns Crema, Barcelona, 1986

¯


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

DO DEL POEMA

 

Jo t’ofreno l’infant d’aquesta matinada!
Negra, amb l’ala sagnant, pàl·lida, desplomada,
Pel vas cremat on l’or entre encens resplendeix
I pel vidre glaçat que encara s’entristeix,
L’aurora es llança sobre el llum angelical.
Palmes! Quan ella mostra aquest fruit desigual
Al pare que un somriure enemic assajava,
L’estèril solitud s’ha estremit tota blava.
Oh gronxadora, amb el teu fill i la innocència
Dels teus peus freds, acull una horrible presència:
I fent veu de viola i clavecí, amb el dit
Emmustigat i dolç, t’espremeràs el pit
D’on s’escola en blancor sibil·lina la dona
Per als llavis que sols l’atzur verge esperona?

 

Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Stéphane MALLARMÉ, Vint-i-cinc poemes, Ed. dels Quaderns Crema, Barcelona, 1986

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

SONET



Oh tan dolça de lluny, pròxima i blanca, tan
Deliciosament tu, Mary, que t’he presa
Per un efluvi rar emanat per sorpresa
D’algun pitxer de fosc cristall! Ja ho saps: en tant

Per a mi vet aquí que van els anys passant
Encar del bell estiu teu la mateixa rosa
Que en l’ahir veig i fins en el futur desclosa
Aflora sobre el teu somriure radiant.

El meu cor que de nits s’escolta el batement
O amb quin darrer mot més tendre fer-te present
S’exalta en aquell sols mormolat de germana.

No fos, molt gran tresor i testa tan petita,
Que tu m’ensenyes una altra dolçor llunyana
Ben baix pel bes i prou en els teus cabells dita.

 

Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Stéphane MALLARMÉ, Vint-i-cinc poemes, Ed. dels Quaderns Crema, Barcelona, 1986

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

SONET


(A la vostra estimada morta, el seu amic.)
2 novembre 1877


– «Quan l’ombrívol hivern els boscos nus escombra
Tu et planys, com qui tot sol al meu llindar es recull,
Que el sepulcre de dos que farà el nostre orgull
Ai! solament d’absència de poms fragants s’aombra.

No sents la Mitjanit que llança en va el seu nombre
I una vetlla t’exalta a que no cloguis l’ull
Abans no puguis veure que aquest seient m’acull
Si la brasa suprema il·lustra la meva Ombra.

No pot, qui vol tenir la Visita, colgar
De massa flors la llosa que el meu dit alçarà
Amb l’impuls indolent d’una força difunta.

Ànima tremolosa d’asseure’m vora el foc,
Per reviure en tinc prou si als teus llavis despunta
El mormol del meu nom dit ben a poc a poc.»

 

Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Stéphane MALLARMÉ, Vint-i-cinc poemes, Ed. dels Quaderns Crema, Barcelona, 1986

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

TOTA L’ÀNIMA...



Tota l’ànima en resum
Que expirem dels nostres pits
Dins aquests cercles de fum
En més cercles abolits

Un cigar la testifica
Cremant lentament per poc
Que se separi una mica
La cendra del bes de foc

Doncs així el cor musical
Vers els llavis ha ascendit
Exclou-ne amic el real
Com a vil car el sentit

Massa precís desnatura
Ta vaga literatura.

.

Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Stéphane MALLARMÉ, Vint-i-cinc poemes, Ed. dels Quaderns Crema, Barcelona, 1986

¯


 
 
 
 
 
 
 


 
 
 

CONTRA L’ACLAPARANT...
 

Contra l’aclaparant i agut
Escull de basalt i de laves
Fins i tot dels ecos esclaves
Per una trompa sens virtut

Quin sepulcral naufragi (tu
Ho saps, escuma, que t’hi enfestes)
Suprema una entre les restes
Abolí el pal de veles nu

O això perquè furibund falta
D’alguna perdició alta
Tot l’inútil fons desplegat

En tan blanc cabell que es destrena
Avarament haurà negat
El flanc infant d’una sirena.
 


Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Stéphane MALLARMÉ, Vint-i-cinc poemes, Ed. dels Quaderns Crema, Barcelona, 1986

¯


 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

LA TOMBA D’EDGAR POE

 

Tal com en Ell el muda per fi l’eternitat,
el Poeta suscita amb glavi nu des d’ara
el seu segle aterrit per no haver-se adonat
que la Mort triomfava en aquesta veu rara!

Ells, com un vil esglai d’hidra antany escoltant
l’àngel donar un sentit més pur als mots del poble,
proclamaren ben alt haver begut l’encant
d’una negra mixtura en algun doll innoble.

Si amb la terra i el núvol hostils, oh falta greu!,
no sap la nostra idea esculpir el baix-relleu
que orni la fulgurant tomba que Ell ara habita,

calma pedra caiguda d’algun desastre obscur,
si més no aquest granit mostri en tot temps sa fita
als vols de la Blasfèmia esparsa en el futur.
 


Traducció de Xavier Benguerel
Edgar A. POE, El corb i altres poemes. Filosofia de la composició, Ed. del Mall, Barcelona, 1982.

¯