Pierre de Ronsard
LA IL·LUSTRACIÓ POÈTICA METROPOLITANA & CONTINENTAL
Poesia d'arreu del món
Poesia francesa
PIERRE DE RONSARD
(Castell de La Possonnière, 1524 – Saint-Cosme-en-l’Isle, 1585)


SONET PER A ELENA


 
 
 
 
 
 
 
 


 
 

SONET PER A ELENA

 
A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.»

Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida

enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.



Traducció de Miquel Forteza
Rosa dels vents, Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1960.

